Els professionals digitals han estat els més demandats també durant el confinament amb 6.700 ofertes publicades entre el març i el maig, segons mostra l'informe Digital Talent Overview 2020 realitzat per part de Barcelona Digital Talent. La professió amb més ofertes és la de desenvolupador web, tot i que les feines relacionades amb el núvol han crescut significativament. Segons el portaveu de la iniciativa, Jordi Arrufí, el sector tecnològic entoma la crisi de la Covid-19 amb "perspectives positives", tot i la preocupació pel que anomenen bretxa de talent digital. En els últims dos anys, la demanda de talent digital s'ha incrementat a Barcelona un 80 %, mentre que l'oferta de professionals digitals només ha crescut un 23 %.

En comparació amb els mesos anteriors, durant el confinament, els ritmes de contractació han disminuït i s'ha detectat una caiguda del 45 % de la demanda de treballadors de professions digitals. El descens, però, és menys pronunciat que el que han patit les ofertes de management (-63 %) o les operacions financeres i el negoci (-61 %), categories que segueixen les tecnològiques en el rànquing de feines més sol·licitades.

"El sector tecnològic treballa amb proveïdors que han patit molt la pandèmia i això ha afectat les contractacions, però, alhora, això s'ha vist compensat, perquè moltes companyies han migrat els seus serveis a l'àmbit digital", ha explicat Arrufí en una roda de premsa. Segons mostra l'informe, entre el març i el maig, la professió més demandada ha sigut la de desenvolupador web, tot i que les feines relacionades amb el núvol han crescut significativament.

El també director del programa de talent digital de la Mobile World Capital Barcelona ha assegurat que les empreses tecnològiques tenen "perspectives positives" de futur, perquè la pandèmia ha sigut un "accelerador de la digitalització i s'ha vist un canvi de mentalitat en molts directius", una tendència que "ha requerit professionals digitals" i que "en requerirà més encara de cara al futur". "Normalment, el sector tecnològic és el motor de la recuperació econòmica, ho va ser a l'anterior crisi i creiem que continuarà així", ha apuntat Arrufí.

Bretxa de talent digital
Tot i assegurar que Barcelona es consolida com un "pol de talent", ha recordat que les empreses de l'àmbit digital s'enfronten any rere any a l'escull de la generació i la captació de professionals. El sector digital suposa el 5 % del conjunt de feines i el 13 % del conjunt d'ofertes de treball. En els últims dos anys, la demanda de talent digital s'ha incrementat a Barcelona un 80 %, mentre que l'oferta de professionals digitals només ha crescut un 23 %. En números absoluts, s'estima que per cada oferta de treball de talent digital, només hi ha 15 candidats. Aquest índex ha baixat dos punts en comparació amb les dades de l'any passat, i se situa molt lluny dels 36 en el cas de les ofertes de perfil no tecnològic.

Joan Ramon Barrera, president del Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), ha assegurat que "el fre més important que té l'ecosistema és el talent digital" i ha demanat apostar i reforçar el sector que ha generat més ocupació durant la crisi. "Hi ha molta més demanda de la que estem produint. Hem d'accelerar la captació de talent, anant a buscar-lo fora o convertint-lo d'altres sectors", ha insistit.

D'altra banda, l'estudi també mostra que el col·lectiu de professionals digitals provinents d'altres ciutats va augmentar en 3.600 persones el 2019 i ja representa un 31 % del total de treballadors de l'ecosistema. A l'àmbit de tecnologies, la ciberseguretat és la que més talent importa a Barcelona, amb un 37,9 %, seguit del Big Data amb un 34 %.

Desigualtat de gènere
Aquesta bretxa digital també va acompanyada d'una desigualtat en la paritat de gènere. La capital catalana ja té 77.000 treballadors del sector, un 14 % més que l'any anterior. D'aquests, només un 26,5 % són dones, una dada que, tot i que creix respecte a l'any passat (22 %) i és lleugerament superior a la mitjana europea (25,1 %), està lluny de la paritat. L'única àrea de coneixement digital en la qual hi ha paritat de gènere és en el desenvolupament d'experiència d'usuari (UX/UI), amb un 51 % de dones. L'informe també apunta que només un 6 % de dones s'han matriculat a cursos de formació professional vinculats a les TIC l'any 2019.

Segons Arrufí, la poca presència de dones és el "gran repte del sector" i un factor que també influeix en la bretxa salarial en general, ja que el salari brut de les professions digitals a Barcelona se situa entorn de 37.500 euros anuals, una xifra significativament superior al salari mitjà a Espanya. Tot i ser més elevat que la mitjana, queda lluny dels sous que ofereixen els hubs digitals que competeixen amb la capital catalana pel talent global: el salari mitjà a Londres és superior als 73.000 euros anuals, tot i que l'alt cost de vida a Londres i a altres ciutats europees permet que Barcelona guanyi competitivitat respecte a la resta de ciutats, excepte Madrid.

L'informe també apunta que a Espanya hi ha un dèficit de desenvolupadors tecnològics i d'excel·lència acadèmica. L'Estat té el 9 % de la població de la UE, però només representa el 6,6 % del talent digital (323.000 professionals) i no compta amb cap universitat que figuri en els rànquings mundials i europeus, en els quals destaquen països com els Estats Units, el Regne Unit i Suïssa. La Universitat Politècnica de Catalunya és el centre més ben reconegut en Ciències de la Computació i Sistemes d'Informació en l'àmbit espanyol.

Arrufí ha apuntat que "caldrà que estem atents" al resultat del Brexit per veure com afecta el potent sector tecnològic del Regne Unit, el qual concentra el 17 % dels professionals del sector a Europa. Segons Dani Marco, director general d'Innovació i Economia Digital, el sector TIC és un "generador d'oportunitats i de riquesa per al país" i, de la mateixa manera que Barcelona ostenta la capitalitat mundial del mòbil, s'ha de treballar perquè sigui "la capital del talent digital" en l'àmbit europeu.