Perpetuum Mobile, una mostra inèdita sobre el treball de l'arquitecte Enric Miralles com a dissenyador, s'instal·la a partir de dijous al Museu del Disseny de Barcelona. S'hi exposen mobiliari i objectes avançats al seu temps, dissenyats per al seu propi ús, amb exemples remarcables com les taules ‘Inestable’, ‘Dolmen’, ‘Troncs’ i ’Tropical’, la prestatgeria ‘Lelukaappi’ —inspirada en l'obra de l'arquitecte Alvar Aalto—, i diverses cadires i punts de llum inèdits. L'exposició l'ha comissariat l'arquitecta i exsòcia de Miralles, Benedetta Tagliabue, i Joan Roig, que són al seu torn responsables de tot el programa expositiu 'MIRALLES' dedicat enguany a recordar la figura de l'arquitecte català en els 20 anys de la seva mort.

L'exposició al DHUB ha estat organitzada amb el suport de l'American Hardwood Export Council (AHEC) amb fusta donada per AE Maderas. S'inclouen projeccions que permeten veure els mobles en moviment, una de les essències d'aquests dissenys domèstics de Miralles. "Un moble es mou per definició, però els de l'Enric no només es poden traslladar, sinó que tenen moviment ells mateixos, acompanyats pels usuaris; hi ha una relació com la del ventríloc i el seu nino: l'usuari el pot transformar, canviar de forma, de posició, i això és una cosa que no trobes en quasi cap altre arquitecte que hagi fet mobles", destaca el co-comissari de l'exposició, Joan Roig.

El programa MIRALLES és una iniciativa de la Fundació Enric Miralles que coordinen la seva exsòcia a l'estudi Miralles Tagliabue EMBT, Benedetta Tagliabue, i el també arquitecte i professor Joan Roig i Duran. Es tracta d'una commemoració ambiciosa i descentralitzada de l'aniversari de la mort de Miralles, amb fins a cinc exposicions i un cicle de conferències, aquest últim a la seu del COAC els tres primers dijous del mes de juny.

Inauguracions simultànies

Quant a les exposicions, tres es van inaugurar simultàniament a mitjan abril. D'una banda, s'estrenà al Saló del Tinell la mostra MIRALLES. A quarts de quatre, centrada en l'arquitecte i amb les maquetes i documentació de quatre projectes icònics: El Parc Cementiri d'Igualada (1985-1991), el Pavelló de bàsquet d'Osca (1994), el Mercat de Santa Caterina (1997) i el Nou Parlament d'Escòcia Edimburg (2004).

Però l’homenatge aborda les seves diferents facetes com a creador, arquitecte, dissenyador, fotògraf i professor, i ofereix una mirada polièdrica i personal de la seva trajectòria. Per això, també a l'abril es van estrenar una segona i tercera mostra dedicades, respectivament, a les fotografies i els collages arquitectònics identificatius de Miralles (a l'Arts Santa Mònica) i als treballs que des del seu estudi s'ha realitzat després de la seva mort (To be continued..., a la Fundació Enric Miralles).

I després de l'exposició que ahir va inaugurar el DHUB, restarà encara una darrera mostra que arribarà a la tardor a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). S'anomena A l'escola, i s'hi recollirà la seva tasca acadèmica com a docent, tant a Barcelona com a arreu. Al llarg de l'any se sumaran "noves exposicions i presentacions encara en fase de definició", segons informen els impulsors de MIRALLES.

Per a Roig, l'originalitat del mobiliari de Miralles no rau en un caràcter "artístic" o en la seva "genialitat". Més aviat, per al comissari, la seva virtut era la capacitat d'estar sempre "atent" a les seves pròpies idees, "d'inquietud i de no donar mai res per acabat i tancat".