La decisió de l'alt representant internacional a Bòsnia, Valentin Inzko, de prohibir la negació del genocidi d'Srebremica i els crims de guerra, està alimentant novament les divisions ètniques al país, segons que han advertit analistes locals.

Per primera vegada en deu anys, Inzko va fer ús aquesta setmana de les seves prerrogatives especials per ordenar una esmena del Codi Penal que prohibeix negar el genocidi i els crims de guerra comesos al país i glorificar criminals de guerra.

La llei determina penes d'entre sis mesos i cinc anys de presó per als qui neguin o justifiquin el genocidi, crims de guerra o lesa humanitat.

Negació a l'ordre del dia

En els últims anys, la negació d'uns certs crims, sobretot el d'Srebrenica, es va anar intensificant a Bòsnia, ha destacat aquest dijous l'analista i periodista Tanja Topic. "La negació ha arribat a ser una cosa normal i acceptable en el discurs quotidià i polític", assegura Topic a Efe per telèfon des de Banja Luka, capital de l'ens serbi de Bòsnia.

En aquesta part del país és comú "glorificar criminals de guerra, no acceptar el crim de la part pròpia i admetre només les víctimes pròpies", explica l'analista. Segons Topic, Inzko va reaccionar finalment a un "cercle viciós perillós" en el qual no existeix enfocament crític ni constructiu del passat comú dels tres pobles que conformen el país.

Decisió dirigida als serbis

L'ordre d'Inzko, qui abandona el seu càrrec aquesta setmana per a lliurar-lo a l'alemany Christian Schmidt, va ser benvinguda pels bosnians musulmans. Consideren que estableix la base legal per a castigar els que neguen que la matança de 8.000 homes musulmans a Srebrenica el 1995 a mans de tropes serbobosnianes fos un genocidi. Molts serbis de Bòsnia admeten que va ser un crim horrorós però no un "genocidi", tal com el va determinar la Justícia Internacional.

Els líders serbobosnians, amb Milorad Dodik al capdavant, rebutgen la decisió d'Inzko i van respondre amb un boicot de la Presidència, el Parlament i el Consell de Ministres, institucions centrals del país balcànic. Per Dodik, representant serbi en la presidència tripartida del país, la decisió de l'alt representant no té fonament "perquè a Serbrenica no va haver-hi genocidi".

Per impedir haver d'aplicar la llei d'Inzko, el Parlament de la República Sèrbia de Bòsnia prepara ara una esmena del codi penal serbobosnià.

País amb dues entitats autònomes

Els serbis rebutgen qualsevol "imposició de solucions" al país, format per dos ens autònoms -el serbi i el comú de musulmans i croats- i tres pobles constitutius, segons l'acord de pau, signat el 1995 a  Dayton (Estats Units).

Aquest tractat, que inclou la Constitució del país, va posar fi a tres anys i mig de guerra que es va cobrar gairebé 100.000 vides i centenars de milers de desplaçades i ferits. No obstant això, no va aconseguir mitigar les profundes divisions polítiques entre els tres pobles, cadascun amb la seva "pròpia veritat" sobre el que va succeir a la guerra.

Blocatge permanent

Per Aleksandar Popov, director del Centre per al Regionalisme, de Novi Sad (Sèrbia), part del problema es deu al fet que Occident ha deixat d'ocupar-se de la regió en els últims anys. Això ha facilitat, opina l'expert en declaracions a Efe, "tendències revisionistes del passat i la glorificació de criminals de guerra".

Segons Popov, l'ús dels poders especials per part d'Inzko pot obrir el pas al nou representant internacional perquè consolidi el funcionament de l'Estat, que viu en "bloqueig permanent" des de la fi de la guerra. Un quart de segle després de la fi de la guerra "s'ha anat molt lluny cap a la dissolució en comptes d'anar cap a la consolidació (del país)", assegura l'analista serbi.

Missió gairebé impossible

Mentre que els Estats Units i la Unió Europea intenten revertir aquesta tendència, Rússia i la Xina afebleixen la posició de l'alt representant a Bòsnia en exigir que se'l privi dels seus poders especials, que consideren "innecessaris".

"Serà clau modificar la Constitució, que és un obstacle principal perquè Bòsnia i Hercegovina sigui un Estat funcional i de tots els seus ciutadans", assegura Popov. No obstant això, amb els actuals líders polítics, sigui el propi Dodik, el bosnià musulmà Bakir Izetbegovic o el croat Draguen Covic, es tracta d'una "missió gairebé impossible", assegura l'analista.

Algunes veus consideren que als polítics bosnians els últims 25 anys ja els han anat prou bé, amb el seu nacionalisme que continua distraient a la població dels seus veritables problemes, com la pobresa o l'absència d'un Estat de Dret que funcioni.

Text per Snezana Stanojevic