Jorge Ábrego (EFE)
Per Redacció i EFE
Publicat el 13 d’agost 2020

Bolívia va sumar ahir deu dies de bloquejos com a protesta contra l’ajornament, per segona vegada, de les eleccions presidencials. Aquesta decisió va trobar el rebuig del Movimiento al Socialismo (MAS), el partit de l’expresident Evo Morales, i va instigar la crida al tancament de carreteres, una mesura que ha afectat durament l’economia del país ja afeblida per la crisi sanitària de la Covid-19.

El país està dirigit des de novembre de l’any passat per un govern de transició presidit per Jeanine Áñez, qui va demanar al MAS que aixequessin els bloquejos que “li fan molt mal al país”, alhora que instava al Tribunal Superior Electoral (TSE) a “donar certesa sobre la data de les eleccions”.

Morales, qui va renunciar a causa de les protestes arran de les acusacions de frau electoral, va demanar la nit del dilluns que el 18 d’octubre sigui “data definitiva, impostergable i inamovible d’eleccions”; la mateixa data que van anunciar al juliol les autoritats electorals, en comptes del 6 de setembre com estava previst. Un ajornament que va fer que esclatés el conflicte. La Central Obrera Boliviana (COB) i l’agrupació sindical Pacto de Unidad es troben darrere de la mobilització que ha tancat diverses carreteres i propiciat una vaga general indefinida.

Emergència sanitària i crisi política

Les conseqüències dels bloquejos no són solament d’índole política. El govern interí ha denunciat que el tall de carreteres impedeix la circulació de camions i cisternes que transporten oxigen medicinal i altres materials imprescindibles pels hospitals, que es troben desbordats a causa de la pandèmia. El Ministeri de Salut de Bolívia ha registrat més de 90.000 contagis per coronavirus, dels quals més de 50.000 segueixen actius.

Encara que els mobilitzats asseguren que sí que deixen passar els vehicles amb subministres mèdics, ha estat necessària la creació d’un pont aeri per traslladar l’oxigen a hospitals com el de La Paz i el de Cochamba.

Malgrat la necessitat, tant econòmica com sanitària, que finalitzin les protestes, l’arribada a un acord està en perill per la denúncia penal contra Evo Morales, per part del govern. Se l'acusa de terrorisme i genocidi en tant que consideren els bloquejos causa directa del creixent nombre d'infeccions i morts per coronavirus.

Manifestació contra l'ajornament de les eleccions a Bolívia. Foto: Jorge Ábrego (EFE)

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —