Tailàndia viu unes jornades de protesta continuades en què milers de persones han sortit al carrer per demanar una renúncia del primer ministre i una reforma del poder militar i de la monarquia. Tot i que les protestes van començar amb un moviment estudiantil, han anat guanyant suport fins a adquirir una dimensió nacional. I és que entre els protestants s’inclouen sectors de la pagesia (on treballa el 46 % del total de la població) i les classes urbanes amb menys poder.

Les arrels del conflicte daten de 2014, quan després de mesos d’inestabilitat política l’exèrcit tailandès va donar un cop d’Estat sota el comandament de Prayuth Chan-o-cha, que actualment és el primer ministre. El país va ser controlat per una junta militar fins que el juny 2019 els mateixos militars van restablir el sistema democràtic. Aquest sistema democràtic, però, no sembla suficient per a molts dels manifestants que han fet seus els carrers de la capital.

Protesta estudiantil d'aquest cap de setmana a la capital

Les protestes

El passat dijous el govern tailandès va decretar l’estat d’emergència tant per les manifestacions com per la crisi de la Covid-19, encara que no ha estat un país especialment afectat per la pandèmia. Uns 2.000 policies que es trobaven desplegats a Bangkok van dissoldre les manifestacions i van arrestar a alguns dels seus líders, segons afirma l’associació d’Advocats Tailandesos pels Drets Humans. L’aplicació d’aquest estat d’emergència permet arrestar qualsevol persona que participi o publiciti la convocatòria, encara que no presenti cap càrrec en concret.

Per tal d’evitar les manifestacions, també s’han prohibit les reunions de més de cinc persones, així com de la publicació de notícies que puguin danyar la seguretat nacional. No obstant això, les mesures no han aturat les protestes multitudinàries. Segons afirma el mitjà local Thai Enquirer, aquestes ja arriben als 20.000 manifestants.

Crítiques inèdites

Els manifestants demanen un canvi radical a la política tailandesa. Començant per una renúncia del primer ministre Prayuth, passant per unes noves eleccions, una reforma constitucional i una reducció del poder del rei. De totes les mesures, aquesta última és la més important i també la més controvertida. A Tailàndia, el rei és una institució inviolable i és considerat pràcticament una figura divina. Però les actuacions de l’actual monarca Mahi Vajiralongkorn l’han portat a una progressiva deslegitimació per part d’una gran part de la població, sobretot dels més joves.

Joves amb els tres dits a l'aire, símbol de desafiament i protesta

Criticar públicament la corona està castigat amb 15 anys de presó, però ni aquestes amenaces han impedit que la gent exigeixi una reforma d’aquesta institució. Milers de manifestants prodemocràcia van rebre a Bangkok al monarca, on les unitats de la policia desplegades van haver d’obrir camí al cotxe oficial en què viatjava Vajiralongkorn. Des de l’interior del vehicle va poder veure com els manifestants mostraven tres dits a l’aire, símbol de desafiament i protesta que s’inspira en el film Els jocs de la fam i que representa la democràcia.

Una figura controvertida

Des que va aconseguir el tron, Vajiralongkorn s'ha dedicat a consolidar el seu poder fent-se amb el comandament d'unitats claus de l'exèrcit i assumint el control personal de les propietats de la corona. Paral·lelament, els seus escàndols amorosos i capricis de nen ric no han deixat indiferent a una població enfurismada. I és que ni els 15 anys de presó que implica alçar la veu contra la corona han evitat que la multitud, liderada pels més joves, exigeixi una reforma de la institució.

Mahi Vajiralongkorn, rei de Tailàndia

"La nostra major victòria en aquests dos dies ha estat demostrar que la gent comuna com nosaltres pot enviar una carta a la reialesa", va assenyalar el diumenge un dels líders de les protestes, Parit Penguin Chiwarak.

Chiwarak (amb un penjoll), en una manifestació antigovernamental la setmana passada a Bangkok