"Beethoven era negre". Aquesta frase s’ha fet viral últimament a Twitter i a TikTok. Vídeos i mems sobre la possible ascendència africana del gran compositor han inundat les xarxes, però és cert que és una teoria que ja va sortir a la llum durant els anys 30. Més enllà de la veracitat, afirmacions com aquesta impliquen un debat tan necessari com marginat al voltant de la pràctica històrica del whitewashing, una tendència global de difondre el passat i el present amb una única mirada, amb la qual cosa es deixa de banda l’alteritat no-blanca que es pot observar tant en el baix nombre de guanyadors dels Oscars d’ètnia no-blanca, com en la representació occidentalitzada de Crist a tota la història de l’art.

Beethoven era descendent africà?

El debat al voltant de l'ascendència del famós compositor va començar ja als anys 30, quan un periodista afroamericà la va fer circular a la revista The Week. Als anys 60, la discussió va ressorgir de la mà de Malcolm X i Stokely Carmichael. I el 2015, el diari d’estudiants The Concordian va reobrir el debat que avui ha revifat a les xarxes socials.

La teoria més estesa aquests dies diu que la mare de Beethoven, Maria Magdalena Kaverich, era moorish, és a dir, morisca o d'ascendència morisca, un argument que se sustenta en el fet que molts moriscos vivien a l’Holanda espanyola, on ella havia nascut. Així mateix, John Suchet, expert en el compositor i presentador de l’emissora anglesa Classic FM, comentava a la ràdio que, en tot cas, l’ascendència morisca de Beethoven podria venir del seu pare, ja que és la línia paterna la que es va originar als Països Baixos, i no la materna, la qual venia de la petita població alemanya d’Ehrenbreitstein, on no s’han trobat evidències de població morisca en el passat.

Un altre dels arguments en el qual se sustenta l’afirmació són els comentaris que a l’època de Beethoven es feien del compositor. Apreciacions sobre la seva complexió més aviat fosca, el fet que a escola l’anomenessin l’espanyol o que el príncep Anton Esterhazy l’etiquetés de morisc a Viena són alguns dels arguments, tanmateix la majoria no han estat corroborats pels historiadors.

Personatges històrics blanquejats

És possible que l’ascendència africana de Beethoven no quedi massa clara. Tanmateix, hi ha personatges que sí que són d’origen africà o d'ascendència africana i no es recull a l’imaginari popular, o ni tan sols s’explica a les escoles. El cas més conegut és el de Jesucrist, del qual, tot i la seva historicitat al marge de la Bíblia, les representacions que se n’han fet a l’art i a la televisió han estat marcadament occidentalitzades. La imatge més estesa popularment és la de l’home de pell blanca, ulls blaus i cabell llarg, una representació clarament europeista i caucàsica, quan en realitat Crist va néixer a l’Orient Mitjà.

En aquesta línia, Andròmeda, filla de Cassiopea a la mitologia grega, era princesa d’Etiòpia. Tot i això, en tota la història de l’art i especialment durant el Renaixement, se l’ha representada caucàsica. Ha passat el mateix amb Anníbal, famós general cartaginès de les guerres púniques, representat a les pintures com si Cartago no s’hagués trobat a l’actual Tunísia, al Nord d’Àfrica.

Tampoc ens han explicat mai que Alexandre Dumas, autor d'El comte de Montecristo i Els tres mosqueters, tenia trets clarament africans, ja que la seva àvia, Maria-Cassette Dumas, la mare del seu pare, era una esclava a la colònia francesa de Santo Domingo, l’actual Haití.

                                                                     Alexandre Dumas

Aquesta és una imatge de Dumas que poca gent té al cap, com tampoc la següent, a la qual es poden veure soldats no-blancs combatent a la Primera Guerra Mundial, provinents o bé dels Estats Units o de les colònies dels països contendents.

                                                               Soldats dels Estats Units

Un altre personatge literari cabdal, l'ascendència africana del qual és desconeguda, és el pare de la literatura russa moderna, Aleksandr Pushkin, el qual era besnét d’un esclau provinent del Camerun raptat per formar part de la cort del tsar Pere el Gran, on va aconseguir prosperar.

Això és: whitewashing

L’acte de fer whitewashing significa literalment blanquejar qualsevol cosa per extreure de l’imaginari que l’envolta quelcom que no interessa al grup líder. Al Diccionari Cambridge el descriuen així:

1. "Un intent d’evitar que es descobreixi la veritat sobre un tema".

2. "La pràctica de fer servir només actors i models blancs, especialment la pràctica de fer servir un actor blanc per representar un personatge no-blanc".

De fet, el mot whitewashing s’ha fet servir sobretot en termes polítics, per tal de tapar accions reprovables de líders i personatges del govern, o revisar textos i fotografies per eliminar-ne les proves de l’existència de dissidents o persones al costat equivocat del govern. Així mateix, durant les últimes dècades, la segona accepció s’ha estès, l'ús s’ha ampliat quan s'aplica a la història i a la seva representació, i s'ha esborrat de la memòria col·lectiva un fragment de la societat. A la secció anterior us hem parlat de personatges històricament coneguts l’ètnia dels quals ha estat assumida. Així mateix, perquè quasi no coneixem personatges literaris, artístics o polítics no-blancs?

I així, representant erròniament personatges amb pintures i estàtues tots els herois de les èpiques gregues com a caucàsics; o obviant-los a l’assignatura Història del Món Contemporani del batxillerat, tot allò que no ha succeït a Occident, com, per exemple, la Revolució Haitiana del 1791, la qual va durar 12 anys i es podria considerar la primera lluita contra el colonialisme del món, és com es produeix i es legitima el whitewashing.

És la raó per la qual tots coneixem els noms de les tres caravel·les de Colom però no el nom dels pobles natius que vivien a San Salvador, l’illa de les Bahames on va desembarcar i va rebatejar. És també el motiu pel qual no coneixem la història del "Wall Street Negre", un barri d’Oklahoma ocupat per afroamericans especialment pròsper, el qual la primavera de 1921 va ser esborrat del mapa per uns focs provocats pels veïns blancs.

I, de fet, també pot ser la raó que el debat al voltant de l'ascendència africana de Beethoven s’hagi fet tan famós però que, en canvi, no es coneguin els noms de tants altres compositors, previs, contemporanis o posteriors a ell, africans o d'ascendència africana. "En comptes de preguntar-nos si Beethoven era negre, preguntem-nos, per què no sabem res de George Bridgetower. Jo, francament, no necessito més debats sobre si Beethoven era negre. Sí que necessito, però, que la gent interpreti la música de Bridgetower, i d’altres com ell", deia la historiadora i professora de la Universitat de Michigan, Kira Thurman, en un fil de Twitter. Bridgetower era un violinista fill d’un servent afrocaribeny i una dona polonesa, i era pupil del compositor Joseph Hydn i amic de Beethoven, el qual, de fet, li va dedicar una sonata de violí extremadament complicada de tocar.

So instead of asking the question, "Was Beethoven Black?" ask "Why don't I know anything about George Bridgetower?" I, frankly, don't need any more debates about Beethoven's blackness. But I do need people to play the music of Bridgetower. And others like him.

— Dr. Kira Thurman (@kira_thurman) June 18, 2020

Al fil, Thurman també anomenava alguns d’aquests altres compositors, com el musicòleg afroamericà Maud Cuney Hare, el compositor Samuel Coleridge-Taylor, el músic crioll Edmund Dédé o la cantant d’òpera Amanda Aldridge. Thurman acabava així: "Feu-me cas quan us dic que hi ha encara una muntanya de músics negres per estudiar i celebrar de totes les maneres. No necessitem Beethoven, família".

Així doncs, la premissa és que el que cal fer és renovar constantment la història, reinterpretar-la una vegada i una altra, sense tenir por a esborrar allò que un dia va ser cànon, i, també, recol·lectar i difondre els successos com passen, donar una informació completa que no elimini una secció de la població de la història perquè sigui veritablement una memòria comuna.