Quan no pots fer el més important que fas a la vida
Per Júlia Mezquida , Maria Rovira Mompart i Alícia Salvatella
Publicat el 19 de maig 2020

L’Aina Orduña, estudiant universitària, explica que mai té problemes per adormir-se, però aquests dies li costa molt i triga entre una i dues hores. L’Esther de Souza, de 56 anys, assegura que pot trigar fins a sis o set hores. Aquests no són casos aïllats. Són moltes les persones que durant els dies de confinament els costa més dormir, se’n van a dormir més tard o bé, tenen somnis estranys. De fet, aquesta situació excepcional ha canviat molts aspectes del nostre dia a dia i, a més, els ritmes del somni i la qualitat d’aquest també s’han vist afectats.

L’insomni que estan patint persones com l’Aina i l’Esther es deu principalment a la situació en què ens trobem. Esther Laso, psicòloga especialista en teràpia de crisi, explica dues causes que dificulten el son. Per una banda, hi ha l’afectació conductual, és a dir, el canvi de rutines: “El son està dirigit per una estructura cerebral que és com un rellotge però, si canviem les rutines, es despista i no tenim referents”. Per altra banda, l’afectació emocional també hi és present, ja que els nostres sentiments i les preocupacions per problemes econòmics o de convivència “afecten molt al son”. 

En aquest sentit, Jaume L. Celma, vicedegà segon del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, afirma que a causa de la incertesa provocada per la situació d’excepcionalitat, apareix “un grau d’ansietat mínima”. Aquesta es va acumulant durant el dia i apareix a la nit, el moment en què entrem en fase de relaxació. 

Precisament per poder complir amb aquesta fase de relaxació, molta gent ha optat pel consum de medicaments. Xavier Gutiérrez, tècnic auxiliar de la farmàcia Canyadó, explica que aquests últims dies “ha augmentat la demanda de Dormidina i melatonina un 50%, així com la de psicòtrops per la son com el lorazepam”. Afirma que la majoria de gent “no pot dormir fins tard i que això els fa estar més nerviosos”.

Celma afirma que, molt probablement, “el més important que fem a la nostra vida és dormir”, encara que sovint no li donem aquesta importància. Explica que una persona que viu 90 anys ha d’haver-ne dormit almenys 30, per poder estar en vigília els altres 60 anys.  

El psicòleg comenta que dormir és com un taller de reparació i recuperació de tot el que gastem durant el dia, així com de memorització de tot el que anem aprenent. Així doncs, dormir malament condiciona la salut. Un insomni d’un o dos dies provoca irritabilitat o picor d’ulls, però una privació crònica del son pot causar conseqüències més greus com la “pèrdua de les capacitats cognitives”, afirma Celma. També se’n deriven problemes de concentració, tremolors i alteracions en el sistema endocrí, entre d’altres, ja que si el cos està tot el dia despert, el metabolisme també ho estarà.

Somniem més?
“Jo normalment no tenia malsons, directament no recordava els somnis, però ara sí, cada dia.”, afirma l’Aina. En la mateixa línia, l’Edgar Tena explica que últimament somnia que el “persegueixen” i ha de “fugir”.  El fet d’estar confinats també va lligat a un augment de malsons. Els somnis estan directament relacionats amb els fets i les emocions que sentim al llarg del dia. Dormint, el cervell repassa tot el que hem fet durant el dia i ho ordena. Allò que s’escapa de la nostra rutina, és el que provoca els somnis. Les preocupacions esdevingudes per la situació que estem vivint afecten, doncs, als nostres somnis. En funció de “com tolerem aquestes preocupacions dependrà l'aparició de malsons durant la nit”, explica Laso. 

La higiene del son
Com podem prevenir tot això? Establir un horari regular per anar a dormir i despertar-se, seguir una alimentació equilibrada i fer exercici són alguns dels hàbits que Jaume L. Celma considera “molt necessaris” per aconseguir un somni de qualitat. D’això se’n diu higiene de son. És aconsellable no quedar-se al llit si no és per dormir perquè si no el cos associa el fet de quedar-se al llit com una cosa que fas quan no estàs dormint.

Celma també recomana evitar el cafè, l’alcohol i aliments amb molt de sucre unes sis hores abans d’anar a dormir, a més de defugir del contacte amb les pantalles entre una i dues hores abans d'anar-se'n al llit. Un cop ens disposem a anar a dormir és important condicionar l’ambient: evitar sorolls i llum, posar-se roba lleugera i evitar pensar en problemes.

Així doncs, l’aïllament social, l’absència d’una rutina i d’activitat física són factors que alteren el son. Cal sumar-hi les preocupacions que sorgeixen tant per l’estat de salut de familiars i amics, com per la situació econòmica.  Davant d’això, els especialistes ens fan tot un seguit de recomanacions per tenir un somni de qualitat i ens recorden la importància de dormir, no només aquests dies, sinó sempre. 

Quin paper hi juga el cervell?
Les causes de l’insomni com el jet lag social (aïllament) i l’absència de rutines, alteren el nostre ritme circadiari —ritme biològic que segueix el cos per mantenir l’organisme en bon funcionament—. Aquests ritmes controlen la quantitat de secreció d’hormones segons l’hora del dia. Les hormones encarregades d’inhibir el son són les orexines. En condicions normals, durant el dia, el cos activa una part del cervell (hipotàlem) que secreta les orexines, i per tant, tenim menys son. Però en condicions d’inestabilitat horària els ritmes circadiaris es veuen alterats, de manera que el nostre cervell no sap quan ha de secretar les hormones necessàries. Així, la part del cervell encarregada de produir les orexines estarà activa durant més temps, fent que tinguem una sensació d’insomni.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —