Joves primer treball, teletreball
Publicat el 23 de novembre 2020

Sortir de la universitat i començar un primer treball sense sentir en viu l'escalfor i l’acollida dels companys, la calidesa de l'oficina, les pauses per al cafè o el moment del tàper; és un xoc d'expectativa versus realitat per a milers de joves. “Esperava poder aixecar-me al matí i arreglar-me per anar a treballar; arribar a l'oficina amb un ambient amè i conèixer els meus companys. Després, sortir de la feina i desconnectar de veritat. En canvi, des de casa tot és més fred i se'm fa molt difícil separar l'oci del treball”, explica l'Alba de Torres, una noia de 22 anys, que ha aconseguit la seva primera feina de màrqueting digital a l'empresa Criteo durant la pandèmia.

L’Alba va fer les pràctiques universitàries en aquesta mateixa empresa, però en un altre departament, i a l’agost la van contractar en un nou equip. “Només vaig poder assistir presencialment a la feina els primers cinc dies, a partir de llavors, teletreball. És complicat, perquè no tenir aquest contacte del dia a dia em dificulta molt trencar el gel”, afegeix. L’Alba posa èmfasi en el fet que després de portar quatre mesos treballant a l'empresa, encara no ha pogut personalitzar el seu espai a l'oficina: “només vaig tenir temps de posar-hi quatre coses”. El cas de l’Alba és el de molts dels centennials —nascuts entre 1995 i 2010— que han començat la seva primera feina en temps de restriccions i incertesa.

La situació econòmica que ha esclatat per causa del coronavirus no tan sols ha limitat les oportunitats de trobar feina, sinó que ha replantejat el panorama laboral per als joves. El teletreball ha vingut per quedar-se i molts joves tenen grans dificultats per adaptar-s’hi. Amb tot, segons un estudi d'Adecco, empresa de recursos humans, els centennials tenen una percepció de l'àmbit de treball molt més dinàmica, flexible i canviant que altres generacions. L'enquesta també demostra que, d'entre les principals prioritats laborals d'aquests joves, tenir un bon clima de treball és primordial.

Silvia V., una periodista de 22 anys, va començar a treballar editant videos a La Vanguardia durant la pandèmia. La recentment graduada va poder anar-hi presencialment els primers 20 dies, “però després es va decretar el confinament i, a partir de llavors, tot ha estat teletreball”, explica.

Silvia subratlla que el treball telemàtic ha fet que el procés d'adaptació sigui molt diferent al que ella s'imaginava “sobretot perquè la manera de comunicar-se amb els companys de treball és molt seriosa, en els correus i missatges es perden molts matisos. És com quan el teu pare t'envia un ‘Ok’ i saps que no és per mal rotllo, sinó perquè es comunica així. En canvi, si aquesta mateixa conversa la tens de manera presencial, hi ha molta comunicació no verbal que et transmet molta més seguretat”.

Per això, d'entre totes les plataformes, Silvia prefereix comunicar-se per Whatsapp “perquè per correu no pots enviar emoticones ni stickers, i encara que sembli que no, aquests recursos diuen molt. Per mi, un correu és massa sec i formal, llavors quan no tens la persona al davant, impacta”.

Treballadors desemparats

La sensació d'inseguretat i desorientació és un dels efectes secundaris de treballar en remot. “Es perd la immediatesa que hi ha en una oficina, hi ha moments en què això et fa sentir més inseguretat. Et sorgeixen dubtes i comences a preguntar-te si 'Això ho faig o no ho faig’, no és com estar en una redacció colze a colze amb els teus companys, amb els quals pots parlar i fer preguntes. A més, a això cal sumar-hi la inseguretat que ja comporta el fet d’incorporar-se a una feina nova”, ressalta Silvia.

A Marta Yago, arquitecta al Departament de Disseny d'ALP, el teletreball li fa més complicat entendre la dinàmica de l'empresa. La jove de 25 anys es va incorporar a la companyia durant la pandèmia i aquesta és la seva primera feina des que va acabar els estudis d'Arquitectura. Marta explica que, amb les directrius i reunions telemàtiques, sol sentir-se bastant orientada. Però “el problema rau en el feedback amb els teus superiors, perquè moltes vegades intenten explicar-te en un correu què volen, però no l'acabes de comprendre. En canvi, si fos en persona n’hi hauria prou amb un dibuix de tres línies i ho entendries de manera molt més fàcil. A vegades, no saps si fas la teva feina molt bé o molt malament” .

Per a moltes persones que ja tenen la seva carrera feta, teletreballar és un regal, però en el cas de molts joves que entren en nous llocs de treball és de tot menys relaxant. Alba de Torres explica que “una persona que porta molts anys treballant en una oficina té més marcats els hàbits i sap de sobres què ha de fer. En canvi, per a una persona que acaba de començar, costa molt més perquè has de ser tu mateix qui et posi la disciplina”.

Les pantalles, inhibidores d'estereotips?

Per a moltes persones, el fet d'haver de conèixer els seus nous companys de treball a través d'una pantalla genera la sensació que es perden moltes coses. I encara que se sol categoritzar els joves de la Generació Z com a persones nadiues de les noves tecnologies, per la Silvia “la pantalla és una barreraa l'hora de generar confiança real entre les persones”.

Alba, treballadora de màrqueting, explica que a la seva feina “el contacte és majoritàriament per xat i canvia molt de veure la persona en viu. Per exemple, saber el to de veu o observar l'estil de la persona”. Molts creuen que aquests factors són determinants per arribar a conèixer realment una persona, però altres consideren que es pot prestar a, de manera conscient o inconscient, jutjar el llibre per la seva portada.

A Gran Bretanya, per exemple, no està permès afegir fotografies als CV. Això és per evitar els prejudicis i garantir que una persona sigui contractada perquè està capacitada per fer el seu treball i no per la seva aparença. Domingo Vargas és un estudiant d'Economia i Màrqueting que es va incorporar en una nova feina de comercial durant la pandèmia. El jove, de 23 anys, explica que és positiu conèixer una persona sense prejudicis i que l'exterior no és tan important per arribar a crear confiança o complicitat amb algú perquè “guiar-se per l'exterior dona peu a crear estereotips”.

Establir vincles més enllà de l’àmbit laboral

Les restriccions han fet que moltes empreses que utilitzaven dinàmiques de grup i tallers per fomentar el treball en equip hagin hagut de reinventar-se. “Al cap i a la fi, aquestes activitats et permeten no sols connectar amb els teus companys, sinó també conèixer persones d'altres departaments. Compartir, crear complicitat i, al seu torn, fomentar el sentit de pertinença a l'empresa”, explica Alba.

El cafè virtual és un recurs que moltes companyies utilitzen per crear un espai de converses personals i no laborals, “però no és el mateix i si tens feina acumulada et saltes la reunió. Mentre que si estiguessis a l'oficina, aquests minuts de prendre el cafè els faries sí o sí”, explica David López, un informàtic de 30 anys que va trobar feina en una farmacèutica durant la pandèmia i encara no coneix les oficines. “Trobo a faltar les converses de passadís, anar a prendre's una birra quan acabem la jornada. De fet, tinc més contacte amb els meus companys de l'empresa anterior que amb els de la nova”, ressalta el jove.

El que succeeix és que es perden molts factors a través de les pantalles, com el moment del menjar o el poder parlar amb algú mentre emplenes l'ampolla d'aigua. Aquestes coses semblen ben simples, però permeten establir vincles més enllà de l’àmbit laboral. Silvia, editora de vídeos de La Vanguardia, explica que “per causa de teletreballar és pràcticament impossible fer relació i crear vincles amb els teus companys si no els coneixies d'abans. Perquè no saps qui són, només coneixes les seves fotos de Whatsapp o la seva cara a través d'una pantalla. És tot molt més impersonal i no tens la confiança amb ells com per quedar per menjar junts via videotrucada”.

Encara que no totes les persones valoren tan negativament el teletreball i hi ha qui ho viu com una sort i avenç. Vargas, l'estudiant d'Economia i Publicitat, explica que la part social del treball és el que menys l’ha afectat: “Mantinc el contacte amb els meus companys per mitjans digitals i, encara que es perd el compartir de manera quotidiana, es canvien unes coses per unes altres”.

Domingo expressa la seva preferència pel treball en remot: “Té força beneficis, per exemple, estalviar-se el temps del desplaçament i la comoditat de poder treballar des de casa. I crec que en el segle en què vivim, encara havien trigat massa a posar aquesta opció”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —