- opinió -
Amàlia García
Qui s’amaga darrere les noves masculinitats?
Entre els homes “deconstruïts” hi ha molts ‘matxis’ camuflats
Per Amàlia Garcia
Publicat el 08 de març 2021

Viure en un món on tothom diu ser feminista també té les seves complicacions. Perquè clar, els matxis de tota la vida ara els detectem ràpidament: el cunyat de torn, el senyor acadèmic o el cambrer del bar Manolo no els en passem ni una. Però, alerta, no podem abaixar la guàrdia! No estan sols. 

Ara existeix això que en diuen “noves masculinitats”. Però no ens en podem enrefiar, perquè entre els homes progres hi ha molts matxis camuflats. De vegades no és fàcil identificar-los i, per això, us en presento tres, els més típics. 

El típic matxi, però del rollo

Ell és en Marc i, d’entrada, tothom l’admira. “És un tio molt guai”, et diuen. El coneixes al pis de la teva amiga i et sembla una persona molt divertida. És extravertit i toca la guitarra. Al sofà, seieu al costat i xerreu una estona. Apa, però si resulta que també és una persona interessant; ha estudiat educació social, fa un any participava en un projecte social de Nicaragua i és un crac del circ. Es pot ser més del rollo?

Però la nit segueix i resulta que el Marc no para de xerrar d’ell mateix; és l’heroi d’històries increïbles i ha “après TANT dels seus viatges..." Constantment busca ser el centre d’atenció, ocupant tot l’espai (també el físic, perquè s’ha espatxurrat al sofà i tu t’has quedat arraulida a la cantonada). Quan sorgeixen debats, la seva postura és intransigent i no s’atura fins que no sent que se li dona la raó. Sempre segur de si mateix, que d’autoestima no li'n falta.

Però el pitjor és que tot això ho fa mentre us tira la canya. A tu i a totes les altres noies de la vetllada. Ja no pots més amb aquest home donant la tabarra, però ell no se n’adona i es pensa que t’agrada. Tranquil·la, el pobre creu que fa caure les calcetes de tothom qui passa.

El noi “deconstruït”

Alerta, aquest és un espècimen perillós. L’Unai, el noi que coneixes a una assemblea, porta les ungles pintades i té la veu molt suau. És mig artista, tot i que no saps ben bé què fa, i està implicat a tots els espais de militància. D’entrada t’encanta, perquè sembla un noi sensible, que escolta i té cura de les altres.

Ell no para de repetir, literalment, que és un aliat de la lluita feminista. És un home deconstruït. Fins i tot, oh, quin esforç, t’explica que s’ha replantejat la seva heterosexualitat. Però res, nena, fum! Parla tendrament i fa veure que t’escolta, però en realitat imposa les seves opinions. Fins i tot t’explica com has de ser una bona feminista. En les relacions, és tòxic i manipulador. Resulta que ell ocupa l’espai com el típic matxi, però ho fa de manera invisible. Ha decidit que el millor és adaptar-se al medi, camuflant el seu masclisme per pura supervivència.

El peix bullit

Ell és en Pep, un noi força tranquil que estudia biologia i li agrada el cinema. No està polititzat i això del feminisme creu que és cosa de les dones. Va de progre, sí, però li fa mandra el canvi; el conformisme, el seu aliat més gran. 

És el típic que passa desapercebut i si dius que et sembla un matxi et diran que ets una exagerada. Però és a un grup de Whatsapp on riu les bromes masclistes i, al bar, quan el seu amic tracta malament la nòvia, ell abaixa la mirada. Bàsicament ha crescut en un món sexista i, com que no s’ha qüestionat res, en reprodueix tota la merda.
 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —