El 7 de juny de 2003 els carrers de Quilmes, una localitat a la ribera del Rio de la Plata de la província de Buenos Aires, els fanàtics de Quilmes Atlético Club celebraven l'ascens a la primera categoria del futbol argentí. Una fita aconseguida dos dies abans, que suposava el trencament d'una maledicció que perseguía l'equip des del 1994: la de la bruixa Dora.

El mite d'aquesta maledicció encara retomba pels carrers de la ciutat argentina. Tot va començar el 1994 a falta de quatre partits per al final del campionat de la B Nacional. Quilmes y Gimnasia de Jujuy es barallaven per una plaça per l'ascens i cap dels dos semblava donar el seu braç a torcer. 

Una bruixa per assegurar-se l'ascens

En aquell moment, a algun dirigent de Quilmes se li va acudir contractar una bruixa per intentar assegurar l'ascens del club platense. L'escollida era coneguda com a "Dora" i residia a Chascomús, una localitat a uns 100 quilòmetres de Quilmes. A la reunió, la bruixa va assegurar que Quilmes guanyaria a Deportivo Morón i que Gimnasia de Jujuy seria golejada 3-0 pel Club Atlético Douglas Haig. 

El 28 de maig, la meitat del pagament es va efectuar, ja que Gimnasia havia perdut 3-0 contra Douglas Haig amb gols de Matheu, Cuartas i Pelicchia. No obstant això, Quilmes s'estava enfrontant contra Morón al seu estadi fins que el llançament d'un petard obligaria a suspendre el partit. Després d'això, el club no va voler pagar la bruixa perquè no s'havia complert el seu vaticini. 

El naixement de la maledicció

Aquella decisió va ser fatal per a l'equip, ja que Dora vaticinaria una maledicció de 13 anys sense títols. Semblava una broma, però, en la represa del partit, Quilmes perdria 3 a 2, i fallant un penal contra Morón. No tornarien a guanyar un partit en la competició i va caure a les semifinals del segon ascens contra Instituto. 

Sis anys després, Quilmes tindria la primera oportunitat per a l'ascens després de Dora. A la final pel primer ascens contra Huracán, Quilmes perdria de manera molt ajustada. Aquell mateix any, perdrien la final del segon ascens contra Los Andes i també la promoció contra Belgrano. 

En aquest últim partit, Quilmes tenia un avantatge de dos gols als minuts finals, però un gol en pròpia de Váttimos i un gran tir lliure de Luis Sosa impedirien que el club cerveser ascendís a la primera categoria argentina. Era impossible. 

El 2001, Quilmes tornaria a perdre la final de la promoció contra Banfield i en perdria una altra per segon any consecutiu contra Belgrano. En aquest partit, a cinc minuts del final, un gol de Julio Mugnani després d'un còrner i molts errors impedia de nou l'ascens de Quilmes. 

Rodolfo Acosta i el final de la maledicció

L'any 2003, la sort canviaria d'una vegada per totes. Rodolfo Acosta, un fanàtic del club, va decidir visitar la tomba de Dora i li va resar que, si s'acabava la maledicció, li decoraria el sepulcre amb els colors de Quilmes. 

Rodolfo Acosta decorant la tomba de Quilmes (Quilmes Fotos)

A partir d'aquell moment, Quilmes guanyaria sis dels deu partits restants i jugaria la final del segon ascens contra Argentinos Juniors. A la sisena final, Agustín Alayes marcaria el primer gol als 12 minuts de la segona part del partit d'anada. Un empat a 0 a la tornada donaria l'ascens a Quilmes. Es trencava la maledicció de Dora.