El cantant i fundador d'El Último de la Fila Quimi Portet (Vic, 1957) reuneix al disc doble Si plou, ho farem al pavelló (Live in Cincinnati) (Quisso Records-Fina Estampa) 21 èxits dels seus directes en solitari i dos temes inèdits: Amb qui parlo? i Matèria orgànica. Segons detalla el músic, es tracta de material escrit de fa més de 20 anys que "ha evolucionat". Es tracta del primer àlbum en directe de la seva carrera en solitari, gravat en el transcurs de diversos concerts de la gira del 2018-2019 amb el trio que completen Jordi Busquets (guitarra) i Ángel Celada (bateria) i que s'ha postproduït durant el confinament.

El disc il·lustra la transmutació en un gènere en si mateix d'un artista més enllà dels milions de discos venuts amb Los Burros, Los Rápidos i El Último de la Fila. "A mí em sembla que el que es veu en aquest disc és com toquem ara, i una evolució a les meves cançons", ha detallat el músic, i ha concretat que l'àlbum va des de la seva època "més humorística i més tendra" fins al present, amb "una mica de tot". 

Temes com Sabadell, Aparteu les criatures o Massa conviuen amb referents plens de sensibilitat com Homes i dones del cap dret, Tinc una bèstia dintre meu i La Terra és plana. A l'àlbum, temes ocults del seu repertori (Frases fetes, Flors i violes i Macarrons) es combinen amb el més destacat de la seva obra recent (Pamela, Ós Bipolar i Pànic escènic,) a la qual se sumen dos temes nous. De fet, sobre aquestes cançons el músic destaca que es trobaven "casualment a l'obrador" quan feia la producció de l'antologia: "Em feia il·lusió que hi hagués dues cançons noves i totalment actuals per donar la idea que continuo actuant, i que no és un punt i a part". 

De fet, assegura que "a l'hora de la veritat sempre fa més il·lusió publicar material inèdit" que no antic, perquè sembla que hi ha alguna cosa "una mica trista". Però en aquest cas hi havia material escrit de fa 22 o 23 anys, i, en gran part, moltes cançons "han evolucionat d'una manera que no són noves però sí cançons mirades des d'un punt de vista diferent". Si algunes semblen de nova creació, d'altres són molt fidels a la versió primigènia, com La Rambla. Tanmateix, el cantant confessa que li agradaria fer un disc nou tan aviat com pugui: "No m'agradaria quedar-me encallat en la revisió de material".

Una gènesi "estranya"

Segons explica Portet, la gènesi del disc "és una mica estranya" i va començar amb les gravacions de quatre concerts que va endegar per avaluar com sonava el trio que integra amb Busquets i Celada durant els concerts de la gira 2018-2019. "Volia documentar-ho, però amb una gravació tècnicament acurada", diu, i quan va escoltar el resultat es va "motivar". A més, les gravacions estaven fetes en condicions tècniques "molt consistents" i d'una manera especial, a consciència i amb multipista, de manera que després es podia mesclar bé a l'estudi. "Hi havia una premeditació de gravar-ho bé, però no que fos un disc a priori", assegura el cantant. Del resultat, Portet n'alaba la qualitat del so, de la mà de Celada, i que ha descrit com un bateria "molt pulcre, molt net i poderós", amb una carrera increïble, i de Busquets, un guitarrista "fora de sèrie", cosa que dona lloc a un trio "molt especial".

Un títol del passat

Pel que fa al títol, està extret de la cançó homònima del seu repertori Si plou ho farem al pavelló, de la qual recorda que, quan era jove i començava a fer concerts, s'anunciaven de forma "molt rudimentària", i s'enganxaven folis amb la informació, i habitualment hi posava la frase Si plou ho farem al pavelló: "A mi em feia molt riure", confessa el de Vic.

Tanmateix, aquest disc de música en directe arriba en un moment paradoxalment d'absència total de directes: "No estava gens previst!", exclama el cantant, a qui li hagués agradat que "tant de bo no hagués anat així", ja que l'àlbum "s'havia de presentar en directe al setembre al Mercat de Música Viva de Vic (MMVV)".

Sobre la pandèmia, assegura que té moltes ganes de tocar després de més d'un any i mig sense sortir a l'escenari, i ha lamentat que la professió viu dels bolos i que molts músics "ho passen pitjor que fatal". Per ell, el món de la cultura és "el primer que peta quan la civilització trontolla", i és allò que està "fort i brillant" quan la civilització va bé.