Foto Manifestació Marcel.
Publicat el 17 de juny 2021

"M'havia preparat algunes coses per dir, però abans de res només puc dir que estic emocionadíssim pel suport que m'heu donat i per tota la gent que hi sou cada dia". Després, quaranta segons d'aplaudiments acompanyats d'un "No estàs sol" unànime.



Amb aquestes paraules Marcel Vivet, un jove activista graduat en Història per la Universitat de Barcelona i Màster en Història Contemporània i Món Actual, arrenca el discurs. A priori, podria ser qualsevol de nosaltres. La diferència és que ell acaba de ser condemnat a cinc anys de presó per haver assistit a una manifestació contra el sindicat de la policia espanyola Jusapol, el passat 2018. Una condemna que podria ser un precedent difícil de gestionar per a les 3.300 persones encausades pendents de judici.

L'acusen pels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions. A la sentència, de 22 pàgines, el jutge considera el pal de la bandera que duia Vivet com a un "instrument perillós" i que el jove el va fer servir per "colpejar i punxar un agent dels Mossos", causant-li una contusió a l'avantbraç i al canell dret. No hi ha cap imatge de l'agressió.

Després de la publicació de la condemna, tant Junts per Catalunya com Esquerra Republicana han mostrat suport a en Marcel via Twitter. Cal recordar, però, que la Generalitat n'és acusació particular. A les vuit del vespre es convoca una manifestació a Badalona, ciutat que ha vist créixer en Marcel.



Només han passat cinc hores, però la plaça de la Vila de Badalona és plena de gom a gom. Més d'un miler de persones. Les banderes que més es veuen són roges amb el logo de La Forja, on el Marcel va militar durant anys, i les estelades d'esquerres.

Primera cançó que sona: La Gallineta; després, L'Estaca. La banda sonora és de la transició, sí, però és que la condemna del Vivet hi recorda molt. Així ho dirà Dolors Sabater, una hora més tard, quan recordi que al final del franquisme les penes per manifestar-se rondaven els sis anys, i que ara sembla que estem tornant-hi. Uns avis seuen en un banc, enmig de la gent, mirant-s'ho tot amb calma. "Ràbia, ràbia, ràbia, ràbia, ràbia", se sent cridar, i dos gossos es barallen.

Entre els manifestants hi ha els Sanitaris per la República, que expliquen al Diari de Barcelona que venen per "donar suport a aquesta causa contra la condemna incriminatòria a un militant de l'esquerra independentista". Van amb l'equip i les armilles fluorescents, però ho fan "perquè anant d'uniforme representem un col·lectiu, no tant perquè pugui passar res... en principi no s'espera que hi hagi disturbis... volem pensar que no, però si n'hi hagués, ja hi seríem". No n'hi haurà.



La manifestació és circular, comença a moure's amb el Marcel i cinc companyes caminant al capdavant amb la pancarta "Al Marcel no ens el toquen". Durant l'hora de recorregut pels carrers de Badalona s'escolten proclames de l'estil "No és justícia, és venjança", "Qui sembra misèria, recull la ràbia", "ERC i JxCat la paciència s'ha acabat", "Si el jovent avança, ningú retrocedeix", "Canya, canya, canya contra Espanya".



Passades les nou, el miler de persones torna a la plaça de la Vila i es fan uns parlaments que acabaran amb el discurs d'en Marcel Vivet. Obre els discursos la representant del Grup de Suport: "tal com va dir l'Anna, la mare del Marcel, és en aquests moments que hem de transformar tot aquest dolor i tota aquesta ràbia que sentim davant la injustícia en organització i lluita. És per tot això que fem una crida a la mobilització sostinguda".

Després és el torn de l'Elisenda Paluzie, de l'ANC. Explica el perquè de la manifestació on es va acusar el Marcel: era el primer aniversari de l'u d'octubre, el 2018, i la Jusapol, l'associació espanyola formada per agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil, havia convocat una manifestació a la Plaça Sant Jaume. "Volien humiliar-nos, volien retre un homenatge als agressors", ha afirmat. Per fer-hi front, es va convocar una contra-manifestació, que va ocupar l'espai, on presumptament va tenir lloc el delicte, amb un sol mosso de testimoni, i per això es condemna en Marcel.

Carrega amb duresa contra el govern espanyol i el de la Generalitat, amb ERC i Junts per Catalunya i Pere Aragonès al capdavant, qui "just avui assisteix a un acte del Círculo de Economia en presència del rei d'Espanya, el cap de la repressió". Se senten xiulets i crits contra el Borbó que millor no transcriure. "No permetrem que aquesta estratègia de la rendició triomfi. Col·lectivament hem de continuar la lluita fins a aconseguir la llibertat plena, que no és altra que la independència del nostre país, que és la que amnistiarà totes les 3.300 represaliades", conclou.


"Des d'aquí instem la Generalitat a adherir-se al recurs de defensa contra aquesta sentència"


L'han seguida Dolors Sabater, exalcaldessa de Badalona i diputada de la CUP, i Marcel Mauri, d'Òmnium, que ha començat amb un agraïment als joves: "Gràcies, Marcel, gràcies a tots els Marcels d'aquest país que sortiu a lluitar". "No volem cap altra independentista més perseguida per les nostres institucions", i entre aplaudiments ha afegit: "des d'aquí instem la Generalitat a adherir-se al recurs de defensa contra aquesta sentència d'en Marcel Vivet. Aquesta és l'única resposta que esperem de les nostres institucions".

L'últim missatge, potser un dels moments més colpidors de la manifestació, no l'ha fet ell sinó Jordi Cuixart, des de la presó de Lledoners: "Una abraçada ben forta a la família, soc molt conscient que tant la família com amics són també les víctimes que no es veuen d'aquesta repressió. Avui ets més referent que mai".


"Una abraçada ben forta a la família, soc molt conscient que tant la família com amics són també les víctimes que no es veuen d'aquesta repressió"


Arriba el final. És el torn d'en Marcel Vivet. "Diuen que és la justícia qui avui m'ha condemnat a passar cinc anys de la meva vida a l'ombra. De justícia aquestes institucions espanyoles medievals i corruptes no ens en poden explicar ni una paraula. Gràcies per denunciar totes aquestes injustícies. Gràcies per denunciar uns cossos policials plegats d'elements d'extrema dreta i espanyolistes que ens venen a reprimir a les manifestacions, no només per ordres, sinó per ganes. Perquè ens odien. Tenen el seu odi ideològic i personal contra nosaltres. Això s'ha de canviar. Hem de fer fora aquesta gent dels cossos. No ha de tenir feina, si se li'n pot dir feina". Aplaudiments.

"No frenem. Seguim teixint. Seguim recordant. Seguim organitzant-nos (pausa) i pensant que guanyarem. Fa falta més desobediència política i als carrers. Fa falta que no ens aturem. Ni amb cinc ni amb 100 anys de presó, no ens aturaran. Fan falta 1.000 aeroports i talls a la Jonquera, i 1.001 Urquinaones fins que caiguin totes i cadascuna de les injustícies que hi ha en el nostre poble. No ens aturaran. Moltes gràcies i visca la terra".

 

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —