A Barcelona, el racisme i la xenofòbia són els motius de discriminació en un 33 % dels casos registrats, i la LGBTI-fòbia, en un 25 %
Per EFE i Redacció
Publicat el 29 de maig 2020

El racisme i la LGBTI-fòbia són els motius de discriminació de més de la meitat dels 411 casos que va registrar l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona el 2019.

Un total de 18 entitats de defensa de drets i que treballen en la lluita contra la discriminació, i el servei municipal de l'Oficina per la No Discriminació (OND) han publicat l'informe anual de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2019.

En resum, durant el 2019, la Taula d'Entitats ha recollit 411 situacions de discriminació, una xifra molt superior a les 265 registrades el 2018, un augment que es deu a la incorporació de nous grups a la Taula d'Entitats, la qual cosa ha ampliat el radi de recollida.

A la capital catalana, el racisme i la xenofòbia són els motius de discriminació en un 33 % dels casos registrats, i la LGBTI-fòbia, en un 25 %.

A gairebé el 73 % dels casos registrats, els particulars i les entitats privades o empreses són, un any més, els principals responsables de la discriminació, amb proporcions similars.

En el cas de les empreses, tot i que el racisme és el principal motiu, a més de la LGBTI-fòbia, també discriminen per discapacitat, llengua o posició econòmica.

L'informe adverteix que la infradenúncia és encara una problemàtica que invisibilitza el fenomen a Barcelona, i que una de les principals raons és que la discriminació és una vivència quotidiana normalitzada perquè la societat incorpora determinats estereotips i prejudicis.

També la freqüència de les discriminacions, en situacions de reiteració a la vida quotidiana, fa impossible reportar-les o denunciar-les, perquè implicaria fer-ho constantment, amb el desgast emocional i la inversió de temps i diners que això implica.

Altres raons que expliquen la infradenúncia són la manca de confiança en el sistema i en els cossos de seguretat, la por de les conseqüències i les represàlies si es denuncia, l'extrema vulnerabilitat de les víctimes com poden ser les persones sense permís de residència, o la negació o la vergonya d'haver patit una situació de vulneració dels drets.

A l'hora de denunciar casos de discriminació, els homes joves són majoria, sobretot els d'entre 25 i 39 anys.

Segons l'informe, això s'explica per la interiorització o l'assimilació de reaccions per part de bastants dones a partir d'una determinada edat, pel fet de disposar menys temps per empoderar i denunciar, o també per l'existència de nombrosos serveis municipals específics dedicats a la lluita feminista i l'atenció a les víctimes de la violència masclista.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —