Durant els darrers anys la ciutat de Barcelona ha vist com, de mica en mica, les motos elèctriques de servei compartit han anat omplint els seus carrers, avingudes i aparcaments, fins a convertir-se en un transport tan visible com les bicicletes, els autobusos o els taxis. Una bona opció ara que la pandèmia de la Covid-19 ha canviat els hàbits de mobilitat de molta gent, que opta per evitar els trajectes en transport públic.

Siguis on siguis, segur que ben a prop podràs trobar una moto que t’acompanyi allà a on necessites. Tingues-ho en compte: et salvarà en més d’una ocasió. Els requisits? Ser major de 18 anys, tenir el permís de conduir en regla i descarregar-te una aplicació al telèfon mòbil.

Ara bé, l’èxit també té el seu preu: actualment hi ha 11 empreses de motosharing operant a la ciutat de Barcelona, des de companyies ja consolidades fins a negocis emprenedors que volen aprofitar aquest mercat. Una fragmentació del sector que afecta tant a les empreses – les quals veuen disminuït el seu avantatge competitiu – com als usuaris: ara tenen un gran nombre d’opcions al seu abast, fet que també implica haver-se de descarregar un gran nombre d’aplicacions.

Adjudicació de llicències

El maig del 2020 l’Ajuntament de Barcelona va adjudicar definitivament les llicències de motosharing: de les 21 empreses de motos elèctriques d’ús compartit que van ser admeses inicialment, tres van renunciar i set més no van aportar la documentació per a continuar en el procediment.

“Aquest tipus de serveis faciliten la mobilitat dels usuaris, reduint alhora els vehicles i guanyant en sostenibilitat. També es tracta de vehicles menys contaminants que ajuden a disminuir la contaminació a la ciutat”, expliquen fonts municipals al Diari de Barcelona. Finalment, doncs, són 11 les empreses que ofereixen servei de motosharing a la ciutat: aparentment, només el color, la forma i el preu distingeix unes motos de les altres.

Les veteranes: Yego, eCooltra, Acciona i Movo

ECooltra (Cooltra Motos) és el servei de referència dins el sector, amb una flota de més de 8.000 vehicles elèctrics i presència en sis ciutats: a més de Barcelona operen a Madrid, València, Roma, Milà i Lisboa. Segur que n'has sentit a parlar: tot i que el seu disseny no és dels més atractius, són les que més es veuen per la ciutat. Els preus parteixen dels 26 cèntims per minut, però hi ha diferents packs que permeten obtenir minuts gratuïts.

Crèdit: Júlia Claramunt

Des de l'agost del 2019 les motos de Movo (Mobilitas Futurus, filial de l'empresa de VTC Cabify) van començar a tenir presència a la capital catalana, i actualment també ofereixen servei a Madrid: el color blau és el seu emblema. "Les nostres motos són un mitjà més segur per desplaçar-se de manera individual que el transport públic, respectant la distància de seguretat. A més, amb Movo no depens dels horaris", explica Movo al Diari de Barcelona.

A la vegada, amb el servei de motosharing "pots oblidar-te dels problemes d'aparcament i tot el que implica mantenir un cotxe propi", fet que ajuda a "optimitzar temps i costos respecte al transport privat". La tarifa de Movo parteix 24 cèntims per minut, preu que consideren "competitiu" i diferenciador. Així i tot, la companyia no ofereix cap altra opció que pagar pels minuts que es fa servir el vehicle, mentre que les altres marques ofereixen paquets de minuts. 

El juny del 2019 Acciona (Acciona Mobility) va començar a repartit pels carrers de Barcelona la seva flota de motos elèctriques. Pel que fa a preus i interfície d'aplicació, aquestes motos funcionen com la dels seus rivals, però compten amb una particularitat: són de 125 cc en lloc de 50 cc. Això permet comptar amb dos models de conducció, la modalitat Standard S, amb una velocitat màxima de 50 km/h per ciutat i la modalitat Custom C, que permet arribar als 80 quilòmetres per hora.

Després de cada viatge, l'aplicació no només et diu quan t'ha costat el trajecte, sinó el que t'has estalviat en emissió de CO₂. La tarifa mínima és de 26 cèntims per minut, i és l'única companyia que ofereix servei a pràcticament tot el municipi de l'Hospitalet, així com als barris de Sant Adrià de Besòs de la riba sud del riu, més pròxims a Barcelona.

Són inconfusibles: d'estètica vintatge color coral, recuperen el disseny de les Vespes i "combinen rendiment i disseny" per permetre't moure't al ritme de la ciutat. Són les motos de Yego (Yego Urban Mobility). La companyia va ser llançada el febrer del 2016 amb l'objectiu d'apropar la mobilitat elèctrica al nombre més gran de persones possibles. I ho han aconseguit: l'empresa opera a Barcelona, Bordeus, València, Màlaga i Sevilla. Amb una aplicació senzilla i ràpida d'utilitzar, et pots moure per la ciutat a un preu que parteix dels 25 cèntims per minut.

"El motosharing és una opció segura, neta i sostenible, que afavoreix a reduir el trànsit, la contaminació sonora i la pol·lució. A més, avui ens trobem en una situació on evitar aglomeracions resulta convenient, i el servei de vehicles compartit t'ho permet", expliquen des de Yego al DdB. La companyia, que a Barcelona actualment compta amb més 90.000 usuaris registrats, destaca el seu "contacte proper amb els usuaris".

Crèdit: David Meseguer

Noves incorporacions

CityScoot (Talban) ha arribat aquest any a Barcelona com una nova alternativa per compartir moto elèctrica. Encara que no sigui molt coneguda a la ciutat, l’empresa ja compta amb experiència en el sector: va començar a oferir el seu servei el 2016 a París, i s’ha convertit en l’operador francès de referència en motosharing. També té presència a Niça, Milà i Roma. Per celebrar la seva arribada a la capital, CitysScoot ofereix als usuaris 30 minuts de servei gratuïts al dia durant els primers 30 dies de cada nou usuari. El preu per minut és de 26 cèntims.

Una altra incorporació recent a la ciutat comtal és Tucycle. “Barcelona és la capital europea de les motos i tradicionalment s’ha utilitzat aquest tipus de transport de forma habitual. Ara, fa un pas més enllà cap a un model de ciutat sostenible i des de Tucycle creiem fermament en el transport elèctric com a solució”, explica la companyia al DdB.

La tarifa parteix dels 0,23 cèntims per minut –la més baixa de totes les opcions– i compta amb diferents packs de descomptes. Des de Tucycle veuen el motosharing com un “complement” al transport públic, i com una “competència directa” al transport privat: “Impulsar un model de ciutat sostenible està entre els objectius prioritaris de les principals ciutats del món i, per fer-ho, un dels reptes a abordar és el transport privat, amb la consegüent contaminació ambiental i acústica”, conclouen.

Crèdit: CityScoot

Una altra nova opció són les motos de Iberscot (Eco-Logica Turismo Sostenible). Seguint els mateixos passos d'ús que en les empreses anteriors, pots moure't per la ciutat a un preu que parteix dels 25 cèntims per minuts. 

Malgrat haver d’abandonar el seu projecte de carsharing per tal de contenir costos, Seat no s’ha rendit en el sector de la mobilitat compartida i ha canviat d’estratègia, optant ara per la motocicleta elèctrica. Seat MÓtosharing ofereix als ciutadans motos elèctriques equivalents a 125 cc, amb tres models de conducció fins a 50km/h, 75km/h i 96km/h. Funciona de 6 a 2 del matí per “raons sanitàries” i el preu estàndard és de 26 cèntims per minut.

Crèdit: Seat

Les motos de Gecco Smart Mobility també van començar a distingir-se aquest juliol pels carrers de Barcelona. Ara bé, segons apunta Business Insider, a diferència de les altres companyies del sector del sharing, les motos que Gecco ha distribuït per Barcelona no són de la seva propietat, sinó de la seva competidora Cooltra. Així, aquesta empresa relloga les motos a clients finals per un preu de 0,28€ el minut. L’empresa va ser creada i dirigida per l’australià Damien Harris, també fundador el 2007 de la companyia GoCar, els petits cotxes turístics.

Avant Fullstep i Oiz mantenen un perfil més privat. D’una banda, Avant Fullstep és una empresa constituïda a mitjans del 2019: segons consta en el seu objectiu social, a més del servei de motosharing es dedica a la indústria tèxtil, a la confecció de peces de vestir i arts gràfiques. La seva aplicació està disponible a Google Play i l’App Store i funciona de la mateixa manera que les anteriors. Paral·lelament, les motos d’Oiz – que tampoc té pàgina web – “estan disponibles per tota la ciutat, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana”, seguint el mateix procediment d’ús. 

Crèdit: Júlia Claramunt

Les diferències entre unes companyies i les altres són gairebé inapreciables: preus similars, aplicacions cridaneres i mateixes funcionalitats. El més segur és que la decisió d’optar per una o altra variï en funció de les circumstàncies del moment, o fins i tot, de l’emmagatzematge disponible al mòbil per descarregar-te aplicacions. El que és evident, però, és que la mobilitat compartida ha arribat per quedar-se.