Rafa Nadal ha assolit el seu dotzè Godó després de guanyar en una èpica final el grec Stéfanos Tsitsipas per 6-4, 6-7 i 7-5. La 68a edició de l'Open s'ha disputat des del passat 17 d'abril i fins aquest cap de setmana.

En una tarda de diumenge freda però assolellada al Reial Club Tenis de Barcelona, els espectadors van gaudir de més de tres hores de partit entre dos dels millors jugadors del món. El matx de més durada de l’edició es va resoldre finalment al tercer set en favor del manacorí després que, al segon, desaprofités dues pilotes de partit. Nadal va repetir la gesta del 2018 en un duel emocionant de principi a fi que va fer vibrar de valent el públic present a les graderies.

A la final de dobles, els colombians Robert Farah i Juan Sebastián Cabal es van imposar a la parella formada per l’alemany Kevin Krawietz i el romanès Horia Tecau per 6-4 i 6-2.

Godó adaptat a la pandèmia

El campionat, que tornava després de la cancel·lació de l’any passat, s’ha adaptat a la realitat sanitària del país, a la normativa governamental i a la que demandava l’Associació de Tenistes Professionals. Els 200 tenistes participants, onze dels quals del top-20 de l’ATP, han hagut de complir amb un protocol tant estricte com necessari: s’han sotmès a proves PCR cada 48 o 72 hores i han experimentat el fet de poder passejar tranquil·lament per la instal·lació.

A les grades, l’aforament màxim ha estat de 1.000 persones, un 12% del total, mentre que, a la Pista Rafa Nadal —la principal i que acostuma a tenir 8.000 seients— no n'hi podia haver més de 3.000. Tot per tal de mantenir la distància obligatòria de seguretat. D’altra banda, una brigada anticovid vigilava que els presents, que han passat pel termòmetre abans d’accedir a la instal·lació, complissin amb les mesures corresponents a un espai ple de dispensadors de gel hidroalcohòlic i amb rutes d’anada i tornada senyalitzades.

A més, en algunes ocasions, el públic s’ha vist obligat a abandonar les pistes amb partits en joc per tal d’arribar al seu domicili abans de les 22 hores i respectar el toc de queda; l’entrada no servia com a justificació per a saltar-se’l.