El ramadà en confinament: apropar-se a Déu en un mes insòlit - Diari de Barcelona
"És el ramadà més insòlit que he viscut fins ara. El confinament ha trencat tots els esquemes", confessa Uassima Boutaliss, la portaveu del Centre Cultural Islàmic del barri de Sants. A més de l’excepcionalitat del moment per culpa de la pandèmia, aquest any és el primer ramadà que viu fora de casa després que s’independitzés pocs dies abans que es decretés l’estat d’alarma. "No poder anar a casa de la família a fer l’iftâr tots junts és el més estrany", explica Boutaliss.
L’iftâr és el trencament del dejuni després de la posta de sol. És una oportunitat per compartir la celebració amb familiars i amics al voltant d’un àpat generós on gairebé mai no falten els dàtils, que segons marca la tradició, és el primer que s’ha de menjar per trencar el dejuni. "Trobo a faltar compartir taula, estar tots asseguts i, sobretot, gaudir del moment", resumeix Boutaliss. Fer comunitat és un dels pilars del ramadà, que reforça els lligams entre les famílies creients.
El moment del trencament del dejuni en una mesquita de Badalona l'any 2010. FOTO: ACN
A Barcelona, a més, la comunitat musulmana acostuma a celebrar iftârs populars on els veïns poden sumar-se al trencament del dejuni. Aquestes iniciatives, habituals a la resta d’Europa, es van començar a fer a la ciutat fa cinc anys. Aquest any, però, els centres culturals s’han vist obligats a renunciar-hi. També han hagut de prescindir de les jornades de portes obertes a les mesquites que s'organitzaven durant el mes del ramadà.
Un ramadà més reflexiu
Malgrat la impossibilitat de reunir-se i trencar el dejuni junts, són moltes les veus de la comunitat islàmica que asseguren que aquest ramadà serà igualment molt profitós. Des del Centre Cultural Islàmic Català del barri del Clot, Aly Saad, nascut a Egipte, considera que el confinament els servirà per acostar-se una mica més a Déu: "El ramadà ha de servir per reflexionar. Quan treballem no tenim tant de temps per dedicar-nos-hi, però ara sí. Nosaltres llegim més l‘Alcorà que altres anys".
A casa seva, a banda de la lectura del text sagrat i de les oracions diàries, omplen el temps lliure veient programes de televisió que expliquen el ramadà, les pregàries i el dejuni. "A més, ara també puc estar més temps amb els meus fills i ensenyar-los a llegir l’Alcorà. N’aprendran abans", diu Saad, que lamenta, això sí, que els oratoris estiguin tancats des de fa un mes i mig. "Els nens també fan els deures que els posen els professors de l’escola. Hi ha temps per a tot", conclou.
El president de l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya, Abid Hussain, se suma a l’argument de Saad. Tot i que admet que és una llàstima que la comunitat no es pugui reunir "perquè la prioritat és acabar amb el virus", Hussain ressalta que el confinament no és una mala notícia per a tothom: “Tinc companys que treballen al sector de la construcció que fins ara no podien seguir el ramadà com ells volien. És una oportunitat per a ells, malgrat que ara no tenen feina”.
Pregàries sense imams
Durant el mes del ramadà, una de les oracions més especials és el tarâwih, la pregària que es fa a les mesquites després de trencar el dejuni. "Probablement és el que més trobo a faltar. Aquestes nits són màgiques espiritualment perquè és quan et sents més a prop de Déu", explica Anas El Idrissi, un jove de 25 anys que admet que resar a casa no és el mateix: "No hi ha a l'ambient que vius en una mesquita, on pots compartir la pregària amb els coneguts que també hi van".
"Oi que no és el mateix veure un partit de futbol al camp que a la televisió? Doncs amb les oracions passa el mateix", explica Muhammad Iqbal, vicepresident del Centre Islàmic Camí de la Pau del Raval. En aquest sentit, Iqbal assegura que la prohibició d’anar a les mesquites pot repercutir en el benestar dels practicants: "Quan tens la panxa plena no dorms bé. A banda de l'exercici espiritual, anar a la mesquita a fer l'oració nocturna serveix per fer exercici físic i fer millor la digestió. Quan dobleguem l’esquena, ens ajupim… tot això ajuda".
Musulmans pakistanesos de Badalona fan l'última pregària del Ramadà l'any 2012. FOTO: ACN
Les oracions a través d’internet no estan permeses perquè els líders religiosos van concloure a través d’una fàtua que les oracions a distància no compleixen els requisits mínims per autoritzar-les. "No pots ser partícip de l'oració. Jo puc veure la pregària, escoltar-la i gaudir-la, però no puc seguir-la. Cadascú l’ha de fer on és", diu Iqbal. "És un debat que ha generat molta controvèrsia", assegura Boutaliss. Els imams, no obstant això, poden difondre els seus sermons a través de les xarxes socials.
Iqbal és optimista i creu que el govern saudita no trigarà a autoritzar el pelegrinatge de fidels a les mesquites de la Meca i Medina amb les restriccions oportunes per minimitzar el risc de contagi. "Els qui mai no hi han pogut anar ploraven perquè no s’havien vist imatges com les que hem vist aquests dies. Moltes persones han hagut d’ajornar el seu viatge pel virus macabre".
Més solidaritat entre famílies
El tancament de les mesquites i els centres culturals des que es va decretar l’estat d’alarma també ha provocat una caiguda de les donacions que els fidels feien in situ. Aquestes donacions augmenten durant el ramadà perquè la solidaritat és un altre dels pilars de la celebració, que encoratja els creients a ajudar les persones que no tenen recursos. És per això que el confinament els ha obligat a reinventar-se i explorar noves vies per recaptar els diners.
"La solidaritat de la comunitat aquests dies està sent aclaparadora. Com que molta gent s’ha quedat sense feina, aquest any la solidaritat s’ha disparat", assegura Iqbal, que recalca l’esforç de "molts taxistes d’origen pakistanès que porten el menjar a les famílies" que ho sol·liciten. "Els fem arribar aliments bàsics com la farina, ous i llet. A vegades també carn picada", explica Iqbal. Des de l’inici del ramadà, el Centre Islàmic Camí de la Pau ha ajudat 200 famílies que viuen a Barcelona.
Al Centre Cultural Islàmic de Sants tampoc es queden curts. La setmana passada van arribar a entregar 100 iftârs i una vuitantena de bosses d’aliments perquè les famílies tinguin els productes essencials almenys durant una setmana. La campanya la tiren endavant gràcies a les donacions que els fidels fan en un compte bancari del centre. "Cada dia hi teníem menjar; era com un menjador social en forma d’iftâr per a les famílies més pobres i els joves que són aquí sense família", lamenta Boutaliss.
A l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya que presideix Hussain també han engegat una campanya de recollida d’aliments bàsics per respondre a les peticions que els arribin durant aquest mes. Coordinen la distribució dels aliments a través de grups de Whatsapp i compten amb el suport del consolat de Pakistan a Barcelona.
El final de festa
Tot i que la comunitat ha assumit que el confinament els obligarà a passar pràcticament tot el mes a casa, es resisteixen a acceptar que l'últim dia del ramadà el passaran lluny dels familiars i els amics. L'Aïd al-Fitr és la festa que marca el final de la festivitat i és costum que les famílies s'ajuntin i visquin la celebració junts. "Si algun dia de l'última setmana poguéssim anar a la mesquita o menjar amb tota la família seria genial. Es farà estrany si aquest any no podem celebrar el final del ramadà junts", admet El Idrissi.
És tradició de l'Aïd al-Fitr que les famílies vagin a la mesquita al matí, on es fa un petit esmorzar, i després comparteixin àpats abundants amb la resta de familiars. Iqbal té clar que ho podran fer i que serà un consol per a tots: "Guanyarem el virus i podrem fer un final del ramadà a l'alçada. No serà una gran festa com altres anys, però ho farem junts amb mascaretes i sense abraçades".
