L’acord per aprovar un impost mínim universal per a les grans corporacions que va anunciar tot just fa una setmana el G7 ha sacsejat la política internacional. El comissari europeu de Pressupostos, Johannes Hahn, va demanar davant del Parlament Europeu l’extensió al G20 i a l’OCDE d’un pacte que “ens acosta a una justícia impositiva global sense precedents”. El conveni, però, també ha despertat cert escepticisme. “De moment, només existeix el propòsit de set països de tirar endavant aquesta fiscalitat, perquè ara és quan més convé impulsar-la”, explica al Diari de Barcelona l’economista Santiago Niño Becerra. “A banda d’això, al G7 no hi ha la Xina, sense la qual l’acord queda coix”.

L’expert adverteix que els motius del pacte responen a una voluntat de millorar la reputació de les mateixes companyies i no pas tant als beneficis que pot generar per als estats. “La imatge d’aquests gegants econòmics queda tacada quan la ciutadania que paga allò que se li demana s’adona que existeixen instruments legals amb què les grans empreses paguen menys o pràcticament res”.

Un acord ple d'incògnites

Niño Becerra apunta que, per ara, es desconeix qui seria el principal beneficiat de l’acord, perquè “tot dependrà de com es defineixi”. En cas que les companyies paguin l’impost a cada país on generen beneficis, l’estat hi sortiria guanyant perquè augmentarien els seus ingressos fiscals. Tanmateix, l’economista avança que els consumidors tenen probabilitats de sortir-hi perdent: “En alguns casos, aquests impostos es traslladen als preus finals i, per tant, els usuaris d’aquestes grans empreses en serien els grans afectats”.

Una altra qüestió a resoldre per a l’economista té relació amb el rol del marge empresarial —la part que es queda l’empresa de l’ingrés total que obté— quant a l’aplicació de l’impost. “S'ha dit que afectarà aquelles empreses amb un marge superior al 10%, de manera que Amazon quedaria exempt de pagament, perquè el seu marge va ser del 6,75% l'any passat”.

En el cas espanyol, aquesta nova fiscalitat suposaria un augment dels ingressos per impostos corporatius del 44%, és a dir, de 12.500 milions d’euros, segons les conclusions de l’estudi de l’European Tax Observatory. “A Espanya cal tenir en compte que les grans empreses paguen poquíssims impostos, així que l’increment en la recaptació seria potencialment elevat”.

La fi dels paradisos fiscals?

El ministre de Finances alemany, Olaf Sholz, va elogiar el pacte que va qualificar d’”històric” per part del G7 i va assegurar que servirà com a precedent per a aquelles empreses que evadeixen impostos comptabilitzant guanys en països amb impostos baixos. “És una molt bona notícia per a la justícia fiscal i la solidaritat i una mala notícia per als paradisos fiscals del món”, va afegir.

Històricament, recorda Niño Becerra, els paradisos fiscals “han servit per donar aire als estats amb una elevada despesa social”, però defensa que “actualment no són necessaris i existeix la tecnologia suficient perquè se'n faci efectiva la desaparició”.