Cada ciutadà de la conurbació barcelonina va generar el 2020 un total de 455 quilos de residus, vint menys que el 2019, quan va rebutjar-ne 475, segons les dades fetes públiques aquest dissabte per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha constatat un descens en el reciclatge de vidre i paper pel descens d'activitat en la restauració i en el comerç a conseqüència de la pandèmia.

Les mateixes dades indiquen que la producció global de residus a la conurbació de Barcelona ha baixat un 2,2 per cent, fins a nivells de 2011.

La reducció en la generació de residus es registra sobretot en el que es denomina "fracció resta" de les deixalles i que generalment es tira a la galleda de les escombraries.

Aquest apartat ha passat de 298 a 281 quilos per habitant, la qual cosa suposa una caiguda del 5,7%, percentatge molt superior a la reducció del 2,2% que hi ha hagut en els residus de recollida selectiva.

Per fraccions, els residus orgànics i el vidre han disminuït pel descens de l'activitat dels grans productors durant la pandèmia (restaurants, cafeteries, centres comercials...) mentre que els envasos lleugers s'han incrementat perquè la ciutadania n'ha generat més estant a casa. El paper i el cartó no ha crescut tant com en anys anteriors per la caiguda de l'activitat comercial.

La pandèmia ha comportat una reducció de la producció de residus, amb l'exemple més clar a Barcelona, que els ha reduït un 11,4 per cent respecte a 2019.

Per contra, els municipis més petits han vist com la quantitat de residus generats augmentava perquè la gent treballava des de casa, amb increments superiors al 10 per cent en poblacions com Cervelló o Corbera de Llobregat (Baix Llobregat).

La recollida selectiva individualitzada segueix una tendència a l'alça respecte a 2019

El vicepresident d'Ecologia de l'AMB, Eloi Badia, destaca en el comunicat de la institució que el model individualitzat que s'està impulsant està "donant resultats" i que la pandèmia "no afectarà els hàbits de recollida", tot i que es mostra preocupat "perquè estan lluny d'arribar al 50% marcat per la Unió Europea per 2020".

Malgrat que, en línies generals, la recollida selectiva està augmentant, les dades de l'AMB revelen que tres quartes parts dels municipis estan per sota del 38,4% i que, dels 36 municipis metropolitans, només 9 superen el 50% marcat per la UE.

A l'àrea metropolitana, la recollida selectiva va ser el 2020 del 38,4 per cent, un 0,6 per cent més que el 2019, quan es va situar en el 37,8 per cent.

Durant una dècada, inclòs 2018, aquesta recollida selectiva es va estancar entorn del 35 per cent.Així i tot, Badia avisa que els municipis que ara arriben a la xifra de l'objectiu "hauran de seguir treballant".

L'AMB calcula que si els municipis no implementen sistemes de recollida més eficients, el cost del cànon que aplica la Generalitat si els residus no es poden aprofitar i acaben en l'abocador o incinerats, podria arribar a augmentar en 20 milions d'euros des d'ara fins a 2025, ja que l'índex de reciclatge marca la quantitat que paguen els habitants d'un municipi en la taxa metropolitana de tractament i disposició de residus.

La recollida selectiva cerca reduir l'impacte ambiental i la quantitat de resta a tractar, ja que aquest és el principal cost de tractament.

De cara als propers anys, la Unió Europea estableix uns objectius d'un increment gradual del reciclatge d'un 5% cada 5 anys fins a arribar a un 65% el 2035.

Entre ells està la prohibició de determinats plàstics d'un sol ús, el desaprofitament màxim d'un 10% dels residus produïts el 2035, o el reciclatge del 70% dels envasos el 2030.