“No volem romantitzar la menstruació, però sí normalitzar-la”, expliquen diverses veus en el documental de la directora Toti Baches
Publicat el 10 d’abril 2022

Regla. Període. Menstruació. Diversos noms per a una cosa que ens acompanya durant la meitat de la nostra vida. I que la cineasta Toti Baches ha volgut retratar en el seu nou documental, Red Cunt, ja a punt per estrenar-se el 27 de maig. El nom és més que suggerent, si sabeu anglès. Un documental que vol trencar amb els tabús al voltant d’aquesta sang que mensualment les vagines expulsen del cos.


Fotograma del documental d'un dels tallers d'autoconeixença sexual

En un primer passi que s’ha fet —no obert encara al públic general— crida l’atenció que els periodistes de la sala eren quasi tot homes… curiós si més no que la majoria de mitjans enviïn homes per veure i parlar sobre un documental de la menstruació. Soc l’única a qui li grinyola això? Per què han de ser els homes els qui parlin d’aquesta realitat prevalentment femenina? Important això de prevalentment femenina perquè també la poden experimentar homes trans, com es mostra justament en el documental.

He de dir que estic força segura que a tot aquest públic que hi havia avui a la sala, algunes de les escenes del documental els hauran sobtat de gran manera. Perquè el film justament assenyala tots els tabús que els homes han imposat i perpetuen sobre la menstruació. Baches ho mostra de manera brillant en una escena clau del documental, amb una animació en què simula una conversa entre companys de feina de tots dos sexes.

Les dones estan parlant de la regla sense problemes, mentre que els homes els demanen que canviïn de tema, que els resulta massa desagradable. Una situació que per desgràcia és massa habitual i segur que més d’una recorda haver viscut en primera persona.

El documental combina animació i entrevistes personals amb diversos testimonis, que van des d’activistes feministes a expertes en diverses disciplines relacionades, així com ginecòlogues i també actrius.

De fet, comença amb una animació que ja és força revindicativa. A una nena, la Isabel, protagonista de la història que veurem créixer i arribar a l’edat adulta durant tot el documental —en l’escena de la conversa a la feina, ella és clau—, li baixa la regla per primer cop i la doctora li recomana que porti sempre amb ella un necesser amb compreses “ben amagat a la motxilla”. I la mateixa nena es pregunta el mateix que ens podem preguntar totes: per què l’he d’amagar?

Mai més secretisme

L'objectiu principal de Baches amb el documental és deixar de banda tot aquest ocultisme que hi ha quan una dona té la regla. No és res que s'hagi d'amagar. Baches ho ensenya a través de totes les animacions protagonitzades per l'Isabel i la Mensi, la seva regla, i ho recolza amb tots els testimonis que van parlant al llarg del film.

Una dissenyadora de calces menstruals, una directora de teatre feminista, una experta en lideratge femení, una ginecòloga, una activista que imparteix tallers de coneixença sexual i fins i tot representació catalana, ja que la cineasta és de Lleida: l'actriu Clara Moraleda, coneguda abans a xarxes com Leopolda Olda, i l'escriptor i activista trans Ian Bermúdez.

Totes elles debaten les maneres de conviure amb la menstruació, la primera vegada que arriba i com han après a estimar un element del propi cos que la societat patriarcal impulsa a rebutjar i fins i tot a odiar.


Fotograma animat del documental

Una de les escenes d'animació més destacades és aquella en què la Isabel, encara pre-adolescent, veu com es fiquen amb una companya seva de classe per llençar una compresa bruta al lavabo. Ja des de petits es transmet aquesta barrera entre nois i noies: mentre que els nois veuen la regla com una cosa fastigosa, les noies se n'avergonyeixen i ho porten tot en secret.

Una altra la protagonitza la professora de l'Isabel amb un altre mestre, que reben un "kit d'empoderament menstrual" amb una figura anatòmica d'un clítoris i l'home ni tan sols ho sap identificar. És curiós perquè resulta que els dos professors són enrotllats. Pobra professora... no sé jo si deu gaudir gaire del sexe, amb aquest company.

Sorprèn també l'animació de la Mensi, que té la seva pròpia vida i es relaciona amb les seves companyes, menstruacions d'altres dones del film. Sempre em pregunto a qui se li pot acudir, ja no només animar la menstruació, sinó fer-la anar a una mena d’universitat! Per graduar-se i arribar a ser la regla d'algú; en el cas de la Mensi, la de l'Isabel. Una manera molt original d'il·lustrar els periples d'una nena amb la seva regla, amb qui encara li queden molts i molts anys per conviure-hi.

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —