En aquesta segona entrega es mostra la vida d'una mare i una filla a través de l'objecte que les ha unit des de sempre: el piano. La passió de la mare per l'instrument es veu afectada en el moment en què neix la filla, i el piano es queda sol mentre la casa s'omple de nens que obliguen la mare a deixar enrere les seves passions. Quan la filla és prou gran intenta omplir el buit que havia deixat la mare, adonant-se durant els anys, que no és el seu lloc.

És una oda a les mares i a les filles que tenen relacions complexes, on mai s'acaben d'entendre, però s'estimen igualment i que, a poc a poc entenen, igual que els objectes que deixem enrere, que el temps no perdona, però que fer-se gran rodejat de qui estimes és un privilegi.