Amb una oració, el rohingya Mohammad Jubair recordava des dels atapeïts campaments de refugiats a Bangladesh l'ofensiva militar que fa tres anys va expulsar 738.000 membres d'aquesta minoria de la veïna Birmània. "És un dia molt dolorós per a nosaltres. Els militars de Birmània van matar la nostra gent i ens van fer fora de la nostra pròpia terra", denunciava Jubair. 

L'any passat uns 100.000 rohingyes van participar en una massiva manifestació per exigir garanties de seguretat i la ciutadania a Birmània en cas de repatriació, però enguany les restriccions imposades als campaments per frenar l'expansió del coronavirus han impedit una concentració així.

De braços creuats i sota restriccions

Famílies com la de Jubair, juntament amb més de 700.000 rohingyes van començar a fugir a Bangladesh el 25 d'agost de 2017, quan l'exèrcit birmà va reaccionar de manera desproporcionada a una sèrie d'atacs d'un grup rebel rohingya a la regió de Rakáin (Arakán), a l'oest de Birmània. L'ONU va descriure l'ofensiva com un exemple de neteja ètnica i un possible genocidi.

A més, la Cort Internacional de Justícia (CIJ) va imposar a Birmània el gener una sèrie de mesures cautelars per prevenir crims contra els rohignyes al seu territori. Forçats a creuar la frontera per salvar les seves vides, els refugiats rohingyes es troben des de fa tres anys confinats en campaments i, des de la massiva manifestació de l'any passat, sense accés a Internet.

"Estan als campaments de braços creuats (...) i no poden ni sortir. Els seus drets per comunicar-se han estat restringits amb el bloqueig d'Internet. Els rohignyes mereixen una millor vida", va demanar l'activista de drets humans bengalí Nur Khan Liton. Jubair va explicar estar preocupat pels seus fills, ja que viuen en un refugi i els infants "no estan rebent cap educació i estan malgastant la seva vida".

Una nena portant el seu germà al camp de refugiats de Medan, Indonèsia. Foto: Dedi Sinuhaji (EFE)

Repatriació en stand-by

Malgrat que Jubair vol tornar a la seva llar a Birmània, la pandèmia ha estancat les negociacions entre Bangladesh i Birmània sobre un nou intent de repatriar als rohignyes, després que els dos anteriors fracassessin al no presentar-se voluntaris. Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides (ACNUR), de moment s'han detectat 86 casos de Covid-19 als campaments i sis refugiats han mort.

"Tot i que el nombre de casos als campaments és baix, no ens estem prenent la situació gaire seriosament", va dir el portaveu d'ACNUR, Mostafa Mohammad Sazzad Hossain. No sembla, doncs, que s'hagi de produir aviat una tercera temptativa amb tots els actors centrats per evitar que el coronavirus es descontroli als campaments de refugiats. 

El comissionat per l'Ajuda i la Repatriació de Refugiats de Bangladesh, Mahbub Alam Talukder, va precisar que la nació asiàtica no ha paralitzat per complet les negociacions amb Birmània. "Mantenim una comunicació amb les autoritats birmanes sobre la repatriació, però últimament la pandàmia ens ha impedit celebrar un diàleg formal", ha dit Talukder, que ha afegit que aquest es podria reiniciar "en qualsevol moment".

Manca d'acció per part de Birmània

Amnistia Internacional (AI) va afirmar ahir que les autoritats birmanes estan incomplint l'ordre de la Cort Internacional de Justícia de protegir la minoria rohingya a Rakáin. L'ONG va denunciar en un article al seu web que els rohingyes i altres minories estan atrapades al conflicte armat entre les forces armades birmanes (Tatmadaw) i l'exèrcit Arakán, la guerrilla del grup ètnic rakáin. 

"És com si ens trobéssim en una nova guerra després d'acabar-ne una altra", deia U Shawfi, un líder rohignya a l'aldea de Phon Nyo Leik, al nord de Rakáin. Shawfi, de 41 anys, va afirmar fa un mes que no hi havia combats a la seva àrea però continuen les restriccions de moviment i les autoritats han bloquejat des de fa mesos les senyals mòbils d'Internet, excepte el 2G.

AI va afirmar que la limitació d'Internet està dificultant la monotorització de la situació a l'estat, encara que han detectat a través de vídeos i imatges de satèl·lit la construcció recent d'edificis oficials en terrenys que van pertànyer als rohingyes expulsats. Human Rights Watch (HRW) va denunciar en un comunicat que Birmània ha d'anar més enllà i permetre "un retorn segur i voluntari dels refugiats rohingyas".

Nacions Unides té clar que els refugiats tornaran a Rakáin si les condicions són apropiades. "Ningú vol seguir sent un refugiat tota la seva vida, els refugiats rohingyas només volen tornar a casa, però volen estar segurs que ells i les seves famílies estaran fora de perill", va recordar el portaveu d'ACNUR a Bangladesh.