De relleu de Rossell a la moció: els cinc anys de presidència de Bartomeu - Diari de Barcelona

"Bartomeu i la seva junta han destrossat el club", "no han tingut capacitat de reacció", "hem tocat fons" o "el Barça està en mans de persones de dubtosa honorabilitat" són només una mostra de la indignació vigent en el si dels socis del Barça, al voltant de la gestió de Bartomeu i la seva junta directiva durant els últims cinc anys.
I és que més enllà de l'annus horribilis que ha suposat el 2020 per al món del futbol, amb pandèmia de la Covid-19 inclosa, no és ni de llarg igualable als darrers mesos viscuts a Can Barça, encapçalats pel dolorós, humiliant i traumàtic 2-8 a Lisboa i per una moció de censura contra l'actual junta directiva que ha acabat per esdevenir un autèntic rècord. Una crisi en tota regla que ha acabat per superar les ombres de l'etapa Laporta, els anys foscos de Gaspart i els motins de l'època Núñez.
Lluny queda aquell 18 de juliol de 2015, quan Josep Maria Bartomeu i Floreta va guanyar les eleccions del Barça amb 25.823 vots —10.000 més que el següent candidat, l'expresident Laporta— i va convertir-se en el president més votat de la història del club.
Així és com s'han repartit els vots a les eleccions del FC Barcelona #EleccionsFCB pic.twitter.com/2DsBZsZ0PX
— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) July 18, 2015
"Prometo suar la samarreta com Xavi, Iniesta, Puyol i Messi", va afirmar aquella mateixa nit un pletòric Bartomeu mentre feia gala del seu lema "Triplet i trident", rebut en herència de l'anterior mandat i del qual havia estat president interí des del gener del 2014, arran de la dimissió de Sandro Rossell per les informacions del cas Neymar.
Una eufòria que albirava cinc anys replets de glòria, en una posició de força per convertir el Barça en el primer club del món, esportivament i econòmicament.
Les polèmiques de cinc anys de mandat
Però el que és cert és que cinc anys després i tombant la vista enrere queda clar que les expectatives han quedat lluny de complir-se, i fins i tot es fa difícil defensar que Bartomeu deixi el club en una situació millor que no pas el va agafar.
Esportivament, més enllà de l'exitosa aposta pel futbol femení, l'actual junta directiva ha convertit la gallina dels ous d'or en una autèntica gàbia d'or, on la millor plantilla del continent ha quedat reduïda a un equip envellit i poc competitiu, amb uns contractes astronòmics i fora de mercat, que han dotat els jugadors d'un poder excessiu que ha acabat per derivar en comoditat.
Aquesta situació s'ha traduït en uns resultats decadents, en els quals els títols nacionals (que en altres temps haguessin estat símbol d'èxit absolut) han resultat inapreciables davant de quatre cataclismes consecutius a Europa —Torí, Roma, Liverpool i Lisboa—, a cada un pitjor que l'anterior.
Un escenari que ha deixat el balanç de quatre entrenadors i quatre directors esportius —cinc, si es té en compte a Zubizarreta—, acompanyat d'una política de fitxatges ineficaç, on s'ha dilapidat els diners de la major venda de la història del club, s'han destinat fortunes a joves brasilers desconeguts i s'ha deixat de banda el talent de la Masia. I tot això sense parlar de Messi i el seu burofax.
El capità Leo Messi va estar a punt d'abandonar la disciplina blaugrana a l'estiu
Institucionalment, les coses no han anat gaire millor. Durant el mandat de l'actual junta directiva, el club ha estat condemnat per primer cop a la història per dos delictes fiscals en el fitxatge del brasiler Neymar (atribuïbles als exercicis en què Bartomeu era vicepresident del club), i han hagut de pagar una multa propera als 5,5 milions d'euros, en virtut de l'acord aconseguit per l'entitat amb la Fiscalia.
A això s'hi ha sumat el polèmic patrocini de Qatar Arways —vigent des de 2012—, la controvèrsia al voltant de l'actuació del club l'1-O, l'intent fallit de canvi d'escut en assemblea, les dificultats per aprovar el projecte de l'Espai Barça —pal de paller del mandat—, la dimissió en bloc de part de la Junta el passat abril o l'anomenat Barça Gate, una presumpta campanya de difamació a les xarxes socials per protegir la imatge de Bartomeu i alhora atacar persones de diferents àmbits de l'entorn blaugrana, entre elles jugadors de l'actual plantilla, a través de la contractació de l'empresa I3 Ventures.
⚠️⚠️ La NOTÍCIA COMPLETA de @lallotja del #QuèThiJugues
— La Llotja del Què t’hi Jugues (@LaLlotja) February 17, 2020
? El Barça treballa amb una empresa que crea estats d'opinió a xarxes per:
✅ PROTEGIR la reputació de Bartomeu i la junta
⛔ EROSIONAR la imatge d'exjugadors, candidats, polítics, entitats i méshttps://t.co/bHr2Zeq0aC
Una gestió de club qüestionable que ha anat acompanyada d'una situació econòmica a la baixa, que ara per ara és més que preocupant i que es troba afectada circumstancialment pels efectes de la pandèmia.
Al llarg dels últims mesos, el club s'ha vist obligat a fer autèntica enginyeria financera per tal de quadrar uns números desajustats, a través d'intercanvis de jugadors valorats sobre mercat i l'allargament de contractes a preu d'or per aconseguir moratòries en l'actual exercici. Unes mesures que poden acabar hipotecant el futur immediat del club, més enllà de l'acord amb Goldman Sachs per l'Espai Barça, sobre el qual planen unes quantes ombres.
Amb tot, per moments ha semblat que la junta directiva se centrava tant en la fita dels 1.000 milions d'ingressos que ha oblidat aquell principi que s'estudia als primers cursos d'ESADE que diu que els beneficis no depenen només dels ingressos, sinó també de les despeses.
Una moció de censura de rècord
En aquest context, la plataforma Més que una moció va impulsar una moció de censura contra Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva, va aconseguir aglutinar vuit grups de socis culers (Cor Blaugrana, Compromissaris FCB, Dignitat Blaugrana, El Senyor Ramon, La Resistència del Palau, Manifest Blaugrana, Seguiment FCB i Noies Twitter) i amb el suport de les precandidatures de Víctor Font, Lluís Fernández i Jordi Farré per a les eleccions anunciades pel març de 2021.
Els impulsors de la moció de censura presentant al Camp Nou les signatures aconseguides. Foto: Més que una moció
Respecte a les raons per iniciar un vot de censura, Emili Perona, soci número 10.499 i membre de Dignitat Blaugrana —plataforma creada després del cas I3 Ventures—, afirma al Diari de Barcelona que els col·lectius estaven "indignats amb la mala gestió que està patint el club en tots els àmbits".
"Com que el Barça és un club democràtic i és propietat dels socis, vam considerar que calia fer alguna cosa", assegura Perona, que admet que tenien dubtes que poguessin aconseguir les signatures necessàries "tenint en compte el moment Covid, sense partits al Camp Nou, que és on veritablement hi ha tota la massa social".
Finalment, la plataforma va presentar 20.687 signatures, de les quals 19.532 van ser considerades vàlides per la Mesa del Vot Censura. D'aquesta manera, es van superar de llarg les 16.521 signatures que exigien els estatuts (15% dels socis), per la qual cosa s'ha batut un nou rècord històric sense precedents, lluny de les presentades per Joan Laporta i l'Elefant Blau el 1998 (6.014) o Oriol Giralt el 2008 (9.473).
✅1⃣6⃣.5⃣2⃣1⃣
— Plataforma Més que una Moció (@MesQueUnaMocio) October 7, 2020
? PODÍEM❗
? VOLÍEM❗
? HO HEM ACONSEGUIT!❗#MesQueUnaMocio pic.twitter.com/QP1O0Fy05D
Un èxit rotund, tenint en compte la situació sanitària i social del país, que demostra que el club està més actiu que mai: "M'ha sobtat veure la indignació de la gent, m'he quedat sorprès de l'organització i la força del voluntariat que hem tingut", comenta Perona.
Per la seva part, Ricard Faura, portaveu de la plataforma Més que una Moció, afirma al Ddb que "la pandèmia ha salvat a la junta directiva", ja que si no "hagués hagut de marxar fa temps": "No hagués suportat la pressió que s'hauria trobat a l'estadi".
Arribats a aquest punt, el següent pas segons la via estatuària és la convocatòria del referèndum, en el qual es necessita un 66% de vot favorable dels socis per aprovar la moció de censura. Una votació que des de la plataforma veuen perillar: "Ens preocupa no poder votar. Veiem que està seriosament en perill que això passi, de la mateixa manera que han anul·lat l'assemblea de compromissaris", comenta Faura. Per la seva banda, Perona assenyala que sembla que hi hagi "un sentiment de propietat, que es pot fer i desfer a la seva voluntat".
El Camp Nou no viu un partit amb aficionats a l'estadi des del 7 de març. Foto: EFE
Tot i això, la plataforma està impulsant una campanya de comunicació, mobilitzant els socis per aconseguir interventors, informant dels llocs de votació i com arribar-hi... "Però la nostra funció acaba el dia de votació, un cop acabat el recompte", conclou Faura. I és que tant el portaveu com Perona han volgut deixat clar que "el club és dels socis" i que l'última decisió ha de ser seva.
La veu del soci
"Vaig votar a favor de la moció perquè considero que Bartomeu i la seva junta han destrossat el club, tant institucionalment com esportivament", apunta el Francesc (soci número 104.176), que lamenta que "no hi ha dia que passi sense que el club rebi alguna demanda judicial, fins al punt de ser condemnat". "A nivell institucional és el pitjor moment que recordo, on fins i tot el millor de la història vol marxar del club de la seva vida", afirma.
La Clàudia (133.046), per la seva part, explica que ha votat a favor del vot de censura per "la falta de reacció de la junta davant els mals resultats", mentre que el Karim (144.107) admet que "hem tocat fons" i recorda que "s'ha arribat a contractar una empresa per criticar els jugadors", mentre que "la comunicació entre la plantilla i la directiva és nul·la".
D'altra banda, l'Oriol (57.770) ha decidit no signar la moció, ja que creu que "no feia falta": "A nivell de club no veig la diferència entre fer les eleccions al març o al febrer i, personalment, no m'agrada anar en contra de ningú. Si hi ha eleccions em posicionaré i votaré, però no li trobo el sentit a fer una moció", comenta.
Tampoc ha signat el vot de censura la Núria, tot i que en el seu cas perquè assegura que no tenia punts de signatura a prop i "no va trobar el moment". Malgrat tot, apunta que hi està a favor, ja que "el club passa pel moment més crític" d'ençà que n'és conscient, amb "greus problemes econòmics i sense cap mena de planificació esportiva".
La gestió de Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva ha despertat moltes crítiques entre els socis
Al voltant de la possibilitat que el referèndum del vot de censura tiri endavant hi ha certa unanimitat entre tots ells. "Crec que sí que prosperarà, perquè el 'sí' està mobilitzat i, sincerament, no crec que Bartomeu tingui socis de la seva part", comenta l'Oriol.
També ho pensa la Clàudia, que "espera i confia que tiri endavant, pel bé del club", mentre que la Núria explica que veu "molt complicat" que no s'arribi al 66% necessari. En la mateixa línia, el Karim argumenta que "quan 20.000 socis, en plena pandèmia i amb el Camp Nou tancat, es mobilitzen per aconseguir les signatures és perquè això és imparable".
Per últim, el Francesc apunta que "és imprescindible que prosperi perquè cada segon que passa és un segon que el Barça està en mans de persones de dubtosa honorabilitat i espero que la justícia els posi al seu lloc". "Quan abans marxin abans podrà entrar gent que vulgui el millor pel club i no es limiti a obtenir el seu benefici personal", conclou.
Perquè la moció de censura prosperi dos terços dels socis hauran de votar a favor en referèndum. Foto: Més que una Moció
Ara només falta posar les urnes, tot i que a una setmana perquè finalitzi el termini que preveuen els estatuts (2 de novembre) encara no hi ha data oficial. En un principi, el club va anunciar que el vot de censura se celebraria l'1 i 2 de novembre; però els últims dies ha demanat un ajornament a la Generalitat de Catalunya perquè al·lega necessitar dues setmanes més per reforçar el protocol sanitari i afrontar la complexitat de l'organització.
Una moratòria en les dates que ens traslladaria fins a l'escenari del 15 i 16 de novembre, tot i que de moment Salut no dona el braç a tòrcer perquè no veu cap "impediment legal o sanitari" en la celebració de la votació en els criteris prevists. Amb tot, sembla que una nova polèmica (una més) està servida, encara que aquesta no evitarà que l'última paraula l'acabin tenint els socis. A no ser que Bartomeu dimiteixi abans.

