El cos dels Mossos d’Esquadra veu canvis en les seves files. Després de presentar-se la remodelació de la policia autonòmica, l’edat mitjana a la Prefectura passa dels 56 als 50 anys. Pel que fa a Direcció Estratègica, dels 55 als 49. “Un relleu que és generacional”, segons la Conselleria d’Interior. La reestructuració implica 31 relleus als comandaments i suposa l’estructura amb més presència de dones de la història: un terç a la nova Prefectura, la meitat a Direcció Estratègica i un 26% a la Direcció Operativa. 

La nova cúpula ha completat els canvis pensant en el millor per la policia del país i per la seguretat pública. Els nous nomenaments i la renovació de l’estructura de comandaments tenen com a objectiu una policia més social, propera, jove, feminitzada i innovadora per fer front als nous reptes de seguretat. “En un canvi d’època, que comporta tantes transformacions i tant de pressa, normalitzar les situacions de canvi  és positiu i favorable pels cossos operatius”, assegura el Departament d’Interior al Diari de Barcelona. 

El portaveu del Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) dels Mossos d’Esquadra, Toni Castejón, ha evitat fer una valoració de la reestructuració perquè la considera un procés normal: “No són necessaris més canvis. El que és bo és l’experiència. Potser és gent més jove, però aporten la seva trajectòria. Han trepitjat carrer i són també grandíssims professionals”, explica Castejón. El portaveu ha restat importància a la diferència generacional i ha assenyalat que s’està fent ressò de la jovenització del cos quan tampoc és “una reducció tan gran”: “Hi ha gent més jove, però tampoc tant. Ho considerem anecdòtic”.

Castejón: “El que és bo és l’experiència. És gent més jove, però aporten la seva trajectòria”

Tanmateix, des del sindicat  s’han mostrat totalment indignats amb la politització que s’ha fet sobre el tema i insinuen que l’objectiu és “emmerdar” el cos. A diferència del posicionament sobre la remodelació, Castejón sí que ha volgut criticar la politització: “És una vergonya tota aquesta parafernàlia que s’ha liat. Donen a entendre que som una policia política i això és una fal·làcia, és mentida. És un escàndol que dubtin de la nostra professionalitat”.

Més dones al cos policial

Més enllà dels canvis en les àrees de comandament i la cúpula policial, també s’han produït variacions en el procés de convocatòria per accedir al cos de Mossos d’Esquadra, per promoure i impulsar una major participació de les dones. En la darrera convocatòria —que estarà oberta fins al proper 9 de febrer— s’aplica una reserva de places del 40% en favor de les dones. L’objectiu és avançar de manera efectiva i real en la construcció del cos perquè sigui més inclusiu, paritari, modern i representatiu de la societat a la qual serveix. 

Des del Departament d’Interior s’ha presentat una campanya sota el lema “Servei a la Ciutadania” que es difondrà per diversos suports, mitjans i xarxes socials. 

Aquesta iniciativa es complementa amb el testimoni de dones que formen part del cos i pretén allunyar-se de la imatge estereotipada de la feina policial.

En la nova convocatòria es reserva un 40% de places en favor de les dones

La destitució de Trapero

El canvi més polèmic ha estat la destitució de l’ex major del cap de Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va anunciar aquesta decisió el passat desembre i va expressar públicament que es tracta d’un “relleu generacional i necessari” per tal de poder encarar “nous reptes”. Malgrat la voluntat d’Elena d’allunyar aquest canvi de l’esfera política, altres fonts de la conselleria apunten que la destitució de Trapero respon a una falta d’acceptació de recomanacions i ordres polítiques en la gestió i el funcionament del cos. 

Aquesta desconfiança és latent des que Trapero va comunicar a la justícia —en el marc dels fets de l’1-O i la seva imputació— que es posava a disposició de la justícia i no del Govern, i que existia un pla per detenir l’executiu català  si així li ordenaven els jutges. 

Per la seva part, el PSC ha defensat públicament que ho considera un error que busca convertir el cos en una “policia patriòtica” que “afecten a la honorabilitat”, explica la portaveu Èlia Tortolero. Una controvèrsia que s’ha intensificat amb la publicació d’un informe especial per part d’elDiario.es on es revelen diverses ingerències de l’Executiu davant la investigació de diferents casos de corrupció.