Debat de la democracia
Publicat el 11 de novembre 2020

Hauríem d'entendre les revoltes socials que no han aconseguit la democràcia com a fracassos o com els inicis d'una transició? Amb aquesta pregunta va obrir-se el debat sobre els reptes actuals de la democràcia als països euromediterranis. Decantar-se per una visió completament optimista o un discurs totalment negatiu no és el més oportú quan parlem d'un tema tan complex com la democràcia. Els experts afirmen que, en relació a aquesta qüestió, no tot és blanc o negre, es tracta de ser realistes. Es tracta d'abordar el tema tenint en compte que no totes les lluites que acaben en derrotes, són derrotes totals. Ni totes les que acaben en victòria, són victòries radicals i immediates.

Per debatre-ho, dilluns va tenir lloc la  conferència Desafiaments a la democràcia. Quins són els reptes i oportunitats de la regió euromediterrània?, organitzada per l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED) i el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya. La primera ponent va ser Thamirace Fackhoury, professora associada de Ciències Polítiques i Assumptes Internacionals a la Universitat Americana Libanesa (LAU) i coordinadora del dossier d'IDEES: Una nova visió per al Mediterrani, publicat pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis en col·laboració amb l'IEMED. Fakhoury va començar parlant de la democràcia i el paper dels moviments socials per aconseguir la implantació d'aquest sistema polític.


L'exemple de les revoltes àrabs

L'experta va ressaltar que "les revoltes al llarg de la història sempre s'han degut a la insatisfacció de la societat". Va mencionar el moviment de les revoltes àrabs iniciat el 2011 com a exemple d'un conjunt d'aixecaments socials que van provocar canvis simbòlics en els sistemes actuals de l'Orient Mitjà. La realitat a molts països ha canviat gràcies als moviments de les masses, per exemple, a Algèria i Sudan. "En aquests països s'han creat noves organitzacions i sindicats feministes basats en el paper de la dona dins de les esferes econòmiques i polítiques, separant-les de la religió", va subratllar. 

Fakhoury va sostenir que, si les revoltes es mantenen en el temps, es poden aconseguir canvis tangibles per al futur. L'experta va reiterar que el món àrab no es pot interpretar de manera binària, ni tampoc el món en general". En aquesta idea va coincidir també el sociòleg Michel Wieviorka, codirector del Collège d'Études Mondiales i director d'estudis de l'École donis Hautes Études en Sciences Socials de París. Wieviorka va assegurar que el major repte no és enderrocar els règims autoritaris o totalitaris, sinó el després. Tots dos experts van ressaltar que hem de concentrar-nos en les següents preguntes: "Què es fa una vegada derrotat el règim? Com implantem polítiques que ens portin a una democràcia?"

El sociòleg Wieviorka va subratllar que "hem d'entendre la democràcia com un fenomen complex i multidimensional". Va explicar que "la política actual no manca d'idees per aconseguir la democràcia, sinó de polítics que executin aquestes idees i que pensin en el món del futur". Wieviorka va fer costat a Fackhoury en la importància de les masses i va reiterar que les persones tenen la capacitat de transformar el món a partir del debat, del conflicte institucionalitzat, de la protesta i de la negociació. Tots dos experts van posar l'accent a plantejar noves transformacions democràtiques, amb accions com la composició de sindicats.

Polítiques migratòries actuals, antònim de democràcia

Els ponents també van assegurar que la crisi migratòria actual és una catàstrofe humanitària i una amenaça per a la democràcia. Van exposar que les polítiques migratòries actuals s'afermen en la desigualtat, afectant els més vulnerables. El sociòleg va explicar que abans, "als migrants se'ls veia com a persones treballadores que arribaven a un nou país per enviar diners a les seves famílies, però que ara un refugiat és sinònim de terrorista i els governs fan plans amb intencions implícites per desfer-se d'ells". Com a exemple, Wieviorka va assenyalar que Europa dona milions d'euros a Turquia, per no haver de bregar amb els refugiats de Síria i altres països.

L'expert va explicar que "el fenomen migratori s'ha reduït a la por per la seguretat i a la por econòmica, perquè la societat creu que els migrants seran una despesa per a l'Estat". La professora Fakhoury va indicar que al Líban, diversos estudis van demostrar que els refugiats sirians no van ser una càrrega econòmica, sinó la crisi de Síria. L'experta va plantejar la següent reflexió: “Els refugiats costen diners o aporten diners? Facin comptes”. Tots dos ponents van coincidir que s'ha perdut el valor de la interculturalitat i que els prejudicis són més nocius que mai per aconseguir democràcies.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —