Natalia (nom fictici) va escapar-se de la seva casa a l'interior de la República Dominicana el vespre anterior de les seva boda, quan tenia 16 anys, tractant de fugir d'un matrimoni amb un home al qual no estimava i que li treia deu anys. Però la seva mare la va trobar, va portar-la a l'església i, mentre li col·locava la tiara, la va amenaçar: "si quan et preguntin que si tu acceptes casar-te amb ell, dius que no, jo et mato i em mato jo".

El record dels cops que li havia propinat la seva mare en altres ocasions per impedir-li que deixés el seu nuvi dotava a l'amenaça de mort d'una credibilitat incontestable. Així que la jove no va tenir més remei que acatar l'ordre materna i començar una vida en comú amb un home pel qual no sentia cap afecte i amb qui, al cap de 15 anys de relació, ja ha tingut quatre fills.

El dia de les seves noces, Natalia va poder constatar que no estava sola. L'envoltaven les seves cosines, totes elles casades o amb parelles formals en l'adolescència. Una imatge que constata una dura realitat per a les nenes a la República Dominicana: un dels països amb major nombre de matrimonis infantils del món. Almenys una de cada cinc dominicanes acaba casada o en unions informals sent menor d'edat, i en moltes ocasions, amb homes que els doblen l'edat.

El matrimoni infantil està legalitzat a partir dels 15 anys per a les nenes i, en aquests moments, tramiten dues iniciatives que tracten de prohibir-lo, una per la via judicial i una altra per la legislativa, però les estadístiques mostren que el problema està tan profundament arrelat que escapa els límits de la llei. De fet, en el 12% de les noces o unions que es registren al país la núvia té menys de 15 anys, una xifra que duplica la mitjana d'Amèrica Llatina (5%), segons dades d'Unicef.

"Natalia", víctima de matrimoni infantil. 

A la força

El principal motiu que explica aquesta quantitat de matrimonis infantils forçosos "té molt a veure amb la cultura masclista, amb la cultura patriarcal que continua sent present en la cultura dominicana, independentment de la classe o la condició econòmica", explica la directora de l'ONG Pla Internacional a República Dominicana, Virginia Saiz.

També incideixen factors com l'expectativa de sortir de la pobresa, la violència intrafamiliar, la hipersexualització de les nenes, o la religió. Aquest últim va ser el cas de la Natalia: la seva mare no concebia que la seva filla pogués tenir més d'una parella en la vida.

La pressió de la mare va continuar fins i tot després de les noces, obligant la seva filla a satisfer l'apetit sexual del seu marit contra la seva voluntat. "Quan jo havia de tenir relacions amb ell, amb algú que jo no estimo, que jo no estimava, que ja era obligatori, moltes vegades ell em deia quan jo no volia: parlaré amb la teva mamà. I com la meva mamà és forta, jo li tinc por, té un caràcter fort, jo accedia. No havia d'una altra", diu amb resignació.
Ara, Natalia assegura que s'ha "acostumat" i que aguanta amb el seu marit pel sentit de "responsabilitat", per a criar als quatre fills que tenen en comú.

Escapatòria al maltractament

Als 16 anys, Yorllina Cuevas va conèixer al seu futur marit, llavors de 28 anys, mentre rentava roba en un canal en La Lista, un llogaret a la província de Barahona (sud-oest), una de les zones més pobres del país i amb taxes més elevades de noces infantils.

Ell es va sorprendre pels blaus en el rostre i en el tors de Yorllina, causats per les constants pallisses que li donava el seu pare. Ella va veure en aquell home una escapatòria.

"Era com buscar una protecció, el meu pare ens maltractava molt a mi i a la meva mare. Era buscar un refugi, no perquè pensava que jo estigués preparada per a una llar o una família", argumenta.

Pocs mesos després, ja casats, es van mudar a la capital. Yorllina de seguida es va quedar embarassada i va descobrir llavors el caràcter del seu marit, un home controlador que no la deixava sortir amb amigues, ni triar la seva roba.

"Va ser ben difícil per a mi. I amb una panxa bastant gran i la primera vegada que estava embarassada i sense ningú al voltant de la meva família. Jo em sentia com estigués segrestada, però coneixent al segrestador". L'estrès de la relació, assevera, li va arribar a provocar un avortament.

En una fugida cap endavant, amb 21 anys, Yorllina va deixar a aquell home i va conèixer al pare del seu segon fill, que li treia 20 anys d'edat. Però a causa de pressions paternes, la relació va acabar.

Anys després va conèixer a un home de la seva mateixa edat amb el qual va congeniar i va tenir un tercer fill, però la relació tampoc va fructificar per les infidelitats d'ell. Ara viu sola amb els seus tres fills en una casa de maó de ciment nu i sostre de zinc, enfront d'un carrer de terra al seu poble natal.

Yorllina Cuevas, víctima de matrimoni infantil.

Embaràs i pobresa

Una de les conseqüències més palpables de les unions primerenques són els embarassos adolescents, que impliquen majors riscos tant per a la mare com per al fetus. El 19,1% de les adolescents dominicanes de fins a 19 anys ha estat embarassada alguna vegada, segons les dades de l'enquesta oficial Enhogar, divulgada el setembre passat pel govern. Tres de cada quatre embarassos adolescents al país són conseqüència d'una unió primerenca.

Amb tot just 15 anys, Maiky Adames es va quedar embarassada de bessons, però va perdre a un dels dos durant la cesària que li van fer abans d'arribar als vuit mesos de gestació, una intervenció que a ella gairebé li costa la vida.

"El nen va durar 17 dies a la incubadora. Es moria, revivia...", recorda Maiky. Després de múltiples hospitalitzacions, el seu fill va tirar endavant. Als 13 anys, li han quedat com a seqüeles la dificultat per a parlar i un 75% de sordesa. "Ha estat un procés molt difícil que no totes les joves l'aguantarien", adverteix.

Una altra de les conseqüències més evidents és la pobresa. La necessitat de criar els fills i de donar-los manteniment, en moltes ocasions sense un marit al costat, aboca a moltes d'aquestes dones a la misèria. "Significa la falta d'oportunitats per als qui estan involucrats. I significa també possiblement la seva condemna a la pobresa, a la pobresa extrema i a la condició de vulnerable. Deixen els estudis i generalment passen per situacions summament difícils", diu la ministra de la Dona.

Maiky Adames, víctima de matrimoni infantil.

Maiky i els seus tres fills han de compartir sostre amb la seva mare, el seu germà i la dona d'aquest en una petita casa als afores de San Juan de la Maguana, una ciutat agrícola a l'oest del país. Fa temps que no rep la pensió alimentària per part del seu primer nuvi. "Al principi sí, es va fer responsable, però després va anar canviant. Va tenir molts més fills i es va anar oblidant dels més grans", assenyala.

La directora de l'ONG Plan International a la República Dominicana, Virginia Saiz, explica que "en la majoria dels casos", les relacions ni tan sols perduren en el temps. "No són històries d'amor romàntiques que triomfen". "Que una nena menor de 18 anys es casi, sigui mare, implica en la majoria dels casos que el seu futur potencial de tenir un treball, d'estudiar, es queda aquí. En la majoria d'aquests casos, són nenes que no culminen l'educació bàsica i que per tant no podran accedir a cap mena d'ocupació professional", analitza.

En una situació semblant es va trobar Jeidy Dotel. La relació amb la seva parella va finalitzar quan ella acabava de complir els 17 anys i el seu nadó tenia a penes "sis o set mesos". A partir d'aquí, va haver de deixar els seus estudis en segon pla per a tirar endavant a la criatura. "Vaig haver de renunciar als meus estudis durant dos anys, vaig haver d'acabar el batxillerat pràcticament informal, anant una sola vegada a la setmana (...) Després vaig ingressar a la universitat, em vaig retirar de la universitat, després vaig tornar i vaig fer un reingrés...", relata.

Anys més tard, casada de nou, acaba de penjar el seu flamant diploma de Magisteri Infantil a la sala d'estar, al costat d'un abecedari i una taula de multiplicar, de les quals se serveix per educar als seus nens mentre les escoles estan tancades per la pandèmia. Per aquest mateix motiu, la Covid-19, Jeidy no ha pogut començar a exercir de professora i continua treballant amb el seu marit a una minitenda de comestibles que ocupa la façana de la seva humil casa de fusta, situada en Las Maguanas, un poblat en la zona rural de la província de San Juan (oest).

Jeidy Dotel, víctima de matrimoni infantil.

A l'igual que Jeidy, Natalia, Yorllina i Maiky van interrompre els seus estudis a conseqüència de les seves relacions, seguides de ràpids embarassos. Tres de les quatre han transitat per ocupacions amb les quals amb prou feina poden subsistir.

Després d'abandonar la idea d'estudiar Infermeria, Maiky va passar d'un treball a un altre, fins que va fer un curs de bellesa i ara es dedica a arreglar el cabell a les clientes a la seva pròpia casa.

Yorllina va arribar a començar la llicenciatura d'Infermeria, però la va abandonar quan va tornar al seu poble natal per a separar-se del seu primer marit. Avui dia manté els seus tres fills amb el salari que guanya en una banca de loteria, que ronda els 6.000 pesos (uns 86 euros).

Natalia projectava en la seva imaginació que seria mare després de ser professional. Però en tenir un fill darrere l'altre, va trigar cinc anys a acabar l'últim curs de secundària. A més de sacrificar els seus estudis, puntualitza, també va haver de renunciar a la seva joventut. "Vaig haver de renunciar a la meva adolescència, a sortir amb les meves amistats, a fer el que jo volia, a desenvolupar-me com a adolescent, a experimentar coses. Jo no he viscut (...) aquesta oportunitat me la van arrabassar de les mans", lamenta.

Un problema que va més enllà de la llei

La polèmica llei que permet casar nenes des dels 15 anys figura en el Codi Civil de 1884, un text vuitcentista que encara està en vigor i que, segons el parer de la ministra de la Dona és "una vergonya per al país".

Més recent (1997), però no menys polèmic, és l'article del Codi Penal que eximeix de la presó a l'home que extregui de casa o deixi embarassada a una menor en el cas que es casi amb ella. Actualment, el Tribunal Constitucional està estudiant un recurs d'inconstitucionalitat que aspira a vetar aquestes dues disposicions legals.
La sentència serà dictada com aviat a partir de finals de novembre, però si no hi ha unanimitat, les deliberacions es poden dilatar més temps.

Una altra via legal que podria resultar en la prohibició dels matrimonis infantils és un projecte de llei que previsiblement serà votat i aprovat aquest dimecres en la Cambra de Diputats, abans de passar al Senat.

"Hi ha consens majoritari en la societat que el matrimoni infantil ha de ser erradicat del nostre Codi Civil", diu la ministra Jiménez, confiant que la iniciativa comptarà amb un suport majoritari al Parlament. No obstant això, adverteix que "aquesta és una part" del problema; l'altra, de major importància, és treballar per erradicar les unions a primerenca edat, que suposen un major número i en molts casos estan fora de la llei.

Les xifres més alarmants es donen entre la població més pobre, en el qual el 59% de les nenes i adolescents es casa o s'uneix abans dels 18 anys i el 23% abans dels 15. La representant d'Unicef al país, Rosa Encarte, coincideix en l'anàlisi: "la modificació de la legislació és un pas fonamental, però no suficient". "El matrimoni infantil i la unió primerenca no són percebuts en les comunitats, sobretot en les més pobres, com un problema greu", adverteix.

Que la legislació no hagi avançat per a protegir a les menors no és una sorpresa, ja que les relacions amb menors estan tan normalitzades al país, que s'han donat casos entre els propis parlamentaris. El cas recent més sonat és el de l'exdiputat i exsenador Bernardo Alemán, actualment de 64 anys i qui ha estat portat a la Suprema Cort de Justícia per denúncies de violació per part de dues menors d'edat amb les quals suposadament va mantenir relacions durant mesos.

El cas d'Alemán porta dos anys en la Cort Suprema sense ser jutjat i ara podria passar a la jurisdicció convencional, atès que va perdre l'escó de diputat l'agost passat.

* Alemán ha rebutjat parlar amb EFE per a aquest reportatge.

Un altre dels casos més sonors va ser el del diputat Ramón "Papo" Fernández, que va passar sis mesos a la presó el 2013 per haver sostret de casa seva a una nena de 13 anys d'edat, amb la qual va mantenir relacions sexuals durant sis mesos. Papo Fernández, no obstant això, es va deslliurar de ser jutjat pel delicte de violació, castigat amb penes de 10 a 15 anys de presó, malgrat que la Suprema va considerar provades les relacions sexuals. Després de complir la seva condemna, va tornar a la Cambra baixa recuperant el seu títol d'honorable diputat.