Són les 8.30 h del matí i Girona acaba de despertar-se. El sol no pica amb força, tot i que ho farà d’aquí a una estona. Fa fred; el mercuri deu estar al voltant dels 10 graus. Matinar, però, té una recompensa: encara no hi ha acumulats centenars de telèfons mòbils al voltant de la Catedral buscant la millor perspectiva. Pràcticament només hi som la Irene Vila, la Mariona Coll, un parell d’operaris realitzant el manteniment del muntatge i jo. 

Elles, juntament amb la Laura Casamitjana, han estat les encarregades de decorar l’escalinata de la Catedral aquest Temps de Flors. Des de fa 68 anys, cada primavera Girona s’engalana amb una exposició de flors, patis i jardins. La Catedral és sempre un dels espais protagonistes, un dels més adornats. Normalment, d’aquest muntatge se solen encarregar “entitats grans”. En aquesta edició, però, les responsables han estat “un grup de tres amigues de Girona”: “ens preguntaven ‘qui sou’ i dèiem ‘no som ningú, som tres amigues que s’han ajuntat’”.

Quan es va començar a cuinar el projecte? No és feina d’un dia per l’altre... 
Irene: A l’octubre o novembre, vam començar a parlar sobre què teníem ganes de fer pel que fa a colors o tipus de flors… Però, a treballar seriosament ens hi vam posar cap al gener… (dubta).
Mariona: Sí. 
Irene: Vam començar amb el disseny i la construcció de les flors grans juntament amb la gent de la brigada municipal. A més, també ens va ajudar molt un amic que és artesà.

La catedral és un dels espais més visitats i fotografiats, per no dir el que més, durant el Temps de Flors. Com es decideix qui s’encarrega de la seva decoració? I, d’altra banda, qui es fa càrrec del finançament?
M: Es fa un concurs. Cadascú presenta el seu projecte: el concepte, un dibuix, una mica d’explicació… Aleshores es reuneix una junta, crec que formada per algun arquitecte, algú de l’ajuntament, de l’associació…, i decideix. Respecte al finançament, les matèries primeres les paga l’ajuntament. Les hores, òbviament, no. Cada projecte, cada espai, té un pressupost determinat. Així mateix, hi ha empreses que poden patrocinar muntatges concrets, però no és el més habitual. 

Entenc que l’escalinata de la Catedral és un dels muntatges que rep més pressupost... 
M: Així és. Són molts metres quadrats que cal decorar.

Al no haver-hi una retribució econòmica per als artistes, vau haver de continuar amb les vostres feines. Com ha estat compaginar-ho tot plegat? 
I: A la tarda, vespres, caps de setmana, els dies de festa… Si vols, pots. Acabes traient temps.

Artísticament, hi ha algun tipus de paràmetre, alguna limitació?

La Irene Vila vesteix amb la jaqueta verda. La Mariona Coll du la samarreta blanca i la texana.

A banda del vent, un altre factor que suposo que heu hagut de tenir en compte és la pluja. Ha afectat d’alguna manera l’aigua d’aquests dies? 
I: Per començar, celebrem que hagi plogut. A més, ho teníem molt previst en tractar-se d’un exterior. 
M: Vam haver de preparar-nos per diferents contextos. Si plovia, les flors grosses, que són de tela i pintura, ho havien d’aguantar. Havíem de preveure, també, que els testos no caiguessin amb el vent. Però, alhora, havíem de pensar que estem en súper sequera i, per tant, havíem de tenir en compte que les plantes poguessin suportar que no plogués mai. 

La pluja tampoc no ha impedit que la gent s’apropés al muntatge. Heu tingut algun tipus de feedback? Heu vingut a veure què li sembla a la gent? 

Al Temps de Flors ve gent de tota Catalunya i, fins i tot, d’Espanya o d’altres països… 
I: Jo tenia més nervis per la gent d’aquí.
M: Jo també. Són els que es quedaran després (riu). 

No hem parlat encara de l’obra. Per què us vau decantar per aquest disseny? Quin significat té?

Aquest any sou les protagonistes del Temps de Flors. Heu patit algun tipus de discriminació de gènere?
M: Durant el Temps de Flors, no. És un món on hi ha moltes dones. Segurament, cantem més per ser joves que no pas per ser dones; la resta d’artistes potser estan al voltant dels 80 anys (riu). Però, per contra, jo sóc interiorista i, a la feina, em trobo amb coses. La construcció és un sector molt masculinitzat. 

Temps de Flors és un món molt competitiu? Hi ha recels? La catedral entenc que és com un primer premi. 
M: Potser hi són, però, com que tot el concurs és secret, nosaltres no ho vam viure. A més, tot i que ja fa sis o set anys que participo en el Temps de Flors, aquesta és la primera edició a la qual ens presentem juntes i que ho intentem amb la Catedral. 

Quina repercussió pot tenir de cara a un futur haver guanyat aquest primer premi? 

I què destacaríeu d'aquesta experiència? Encerts, coses a millorar, entrebancs...

Quan, per acabar, els pregunto què és el que més han gaudit, no ho dubten ni un segon. Totes dues responen que el muntatge. La plaça de la Catedral no tardarà en emplenar-se i les artistes han de marxar a treballar. Així doncs, després d’una agradable estona, m’acomiado d’elles i jo aprofito la resta del matí contemplant com de bonic està Girona durant aquests dies. 

Girona en Temps de Flors

Escales de l'Església de Sant Martí

Catedral de Girona

Barri Vell

Antiga sala de ball