Les restes del coet xinès Long March 5B ha reentrat a l'atmosfera terrestre a les 4.24 hora de Barcelona d'aquest matí. Ha caigut, segons ha informat l'Oficina d'Enginyeria Espacial Tripulada de la Xina, a 72.47 graus de longitud est i 2.65 graus de latitud nord. Les coordenades queden vora les illes Maldives a l'oceà Índic, al sud de l'Índia, apunta la premsa local. L'organisme assegura que la major part de les restes es van desintegrar en col·lidir amb l'atmosfera terrestre.

La grandària de l'objecte, amb una massa estimada d'entre 17 i 21 tones i una grandària d'aproximadament 30 metres, i la velocitat a la qual avançava -uns 28.000 quilòmetres per hora- i que la seva reentrada fos descontrolada van motivar l'activació de diversos dels serveis de vigilància espacial més importants del món, entre ells el Pentàgon o el Servei de Vigilància i Seguiment Espacial de la Unió Europea (EUSST).

Aquesta agència ja va advertir el divendres que la probabilitat d'un impacte en terra i encara més en una àrea poblada era baixa, si es té en compte que la major part del planeta està coberta d'aigua i les zones terrestres són, en la seva majoria, zones deshabitades.

Per part seva, la Xina també va asseverar el mateix divendres que era "altament improbable" que les restes del coet causessin danys en el seu retorn a la Terra i que el més plausible era que es desintegressin durant la seva reentrada a l'atmosfera.

Alguns mitjans locals xinesos van ser fins i tot més enllà i van acusar la premsa estrangera de sensacionalisme, i portals com Sina o Guanwang van qualificar les informacions publicades referent a "exageracions que només busquen desacreditar al país asiàtic".

El coet va ser utilitzat la setmana passada per la Xina per a llançar a l'espai un dels mòduls de la seva futura estació espacial i va ser considerat pels experts com un dels majors trossos de restes que reentrarien en l'atmosfera, i d'aquí la seva vigilància continuada.

En aquest sentit, experts estatunidencs van criticar que el programa especial xinès permetés el reingrés incontrolat d'un coet tan gran, i tampoc ha estat la primera vegada que una nau xinesa queda en el punt de mira de serveis de vigilància de tot el món. Per exemple, l'abril de 2018 el laboratori orbital Tiangong 1, que estava en desús des de 2016 i que vagava sense control per l'espai, va reentrar a l'atmosfera terrestre sobre l'oceà Pacífic sud.

En aquella ocasió, com en aquesta, es va informar en temps real de la reentrada als serveis de protecció civil de tota Europa.