Afganistan
Per EFE
Publicat el 19 d’abril 2021

L'esperada retirada de les forces dels Estats Units i l'OTAN de l'Afganistan, anunciada recentment per al pròxim 11 de setembre, ha desencadenat el temor al país asiàtic a un fracàs de les negociacions de pau i a l'arribada d'una nova guerra civil. El president nord-americà, Joe Biden, ha anunciat aquesta setmana passada la intenció de retirar els prop de 3.500 efectius de l'Afganistan després de revisar durant setmanes l'històric acord aconseguit entre Washington i els talibans el febrer de l'any passat a Doha. Els aliats de l'OTAN retiraran també les seves prop de 7.000 tropes a partir del pròxim 1 de maig.

Totes dues decisions arriben mentre les tropes afganeses, després de dues dècades de conflicte amb la formació insurgent, s'esforcen per mantenir les seves posicions malgrat les constants baixes. Els talibans no controlen cap de les 34 capitals de província, però el grup ha estat capaç de reduir al 53,8% el control del govern sobre el territori nacional, segons les últimes dades disponibles de les forces nord-americanes publicades el gener de 2019.

Els insurgents controlen directament el 12% del territori, principalment àrees remotes i poc poblades, mentre que la resta del país es considera territori en disputa.

El secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, amb el ministre d'Exteriors afganès Hanif Atmar a Kabul

Guerra civil i noves hostilitats

Davant aquest escenari, les recents proclames de diversos comandants ex mujahidin o antics senyors de la guerra de combatre els talibans pel seu compte si la formació insurgent intensifica les hostilitats, ha deslligat el temor a una guerra civil.

"Tenim un munt d'antics comandants gihadistes dins i fora del sistema governamental que estan a punt per defensar la seva gent davant un retorn dels talibans", ha dit a Efe un analista polític que treballa per al govern, i que demana l'anonimat.

El líder de l'ètnia hazara i antic senyor de la guerra Mohammad Mohaqiq, amb influència en el centre del país asiàtic; Ismail Khan, home fort a l'oest afganès i diverses milícies antitalibans influents al nord han anunciat en les últimes setmanes estar preparades per a un enfrontament.

L'Afganistan té encara fresca la guerra civil dels anys noranta, en la qual les diferents faccions mujahidins es barallaven per fer-se amb el control de l'Estat després del final del règim comunista.

L'anunci de la nova data de retirada de les tropes dels EUA ha enfurit els talibans, que han amenaçat amb abandonar les estancades negociacions de pau en curs a Qatar des del setembre passat i amb no participar en conferències internacionals com la prevista a Turquia la setmana vinent. La formació insurgent exigeix que es respecti la data original de l'1 de maig, acordada amb l'expresident Donald Trump a Doha, una exigència que fa témer un augment de les hostilitats.

"Quan els Estats Units i els seus aliats surtin de l'Afganistan, pot ser que els talibans no vegin necessari continuar les negociacions i intentin guanyar militarment, per la qual cosa la guerra anirà a pitjor", diu a Efe l'analista polític Hafiz Ahmadi.

El principal portaveu dels talibans, Zabihullah Mujahid, afirma a Efe que la recrudescència de la guerra depèn del procés polític. "Si no hi ha progrés en les negociacions i el bàndol oposat continua negant-se a les nostres peticions, sens dubte continuarem la guerra i guanyarem per mitjans militars", assegura, abans d'afirmar que disposen de 100.000 combatents en actiu sense comptar amb els soldats en reserva.

El paper del Pakistan

El general retirat i analista polític Atiqullah Amarkhil explica a Efe que "és segur" que el conflicte entre el Govern i els talibans s'intensificarà, encara que això no vol dir que el grup insurgent pugui alçar-se amb una victòria militar. "Crec que cap bàndol pot guanyar aquesta guerra per la força, els últims vint anys han provat aquest fet", diu.

Amarkhil recorda que el moviment dels talibans va sorgir als anys noranta a l'empara del Pakistan, per la qual cosa l'única forma que el conflicte afganès arribi a una solució pacífica és que el país veí deixi de fer costat completament als insurgents. El govern afganès i els Estats Units han acusat amb insistència el Pakistan d'entrenar i finançar als talibans, extrem que Islamabad sempre ha negat.


Un membre de les forces de seguretat en un control a Jalalabad aquest abril

Per part seva, l'analista polític Safiullah Mullakhil subratlla a Efe que un possible augment de les hostilitats en absència de les tropes estrangeres podria adobar el terreny perquè xarxes terroristes regionals i internacionals tornin a assentar-se al país asiàtic.

El govern destaca el poder de l'exèrcit

Malgrat els dubtes, el govern afganès s'ha esforçat a destacar aquestes setmanes la seva confiança en les forces de seguretat i la policia, compostes per uns 350.000 efectius incloent 40.000 membres de les forces especials.


Soldats afganesos han agafat el relleu als soldats nord-americans en una base a la província de Nangarhar. Foto: GHULAMULLAH HABIBI (EFE)

"L'Afganistan no necessita les tropes de combat dels Estats Units sobre el terreny, necessita suport per a les seves forces armades", va afirmar el Consell de Seguretat Nacional afganès.

El 96% de les operacions dels últims mesos han estat dutes a terme per les forces afganeses de manera autònoma, destaca el Consell, al mateix temps que el president del país asiàtic, Ashraf Ghani, afirma que els Estats Units continuaran prestant assistència militar tot i retirar les seves tropes.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —