“Vaig estar tres mesos intentant agafar cita, entrant tots els dies a la web a totes hores i no hi havia manera. Fins que vaig veure un anunci a Facebook de venda de cites prèvies i la vaig comprar per 50 euros, i a l'endemà ja la tenia assignada. Vaig tenir sort perquè hi ha gent que ha hagut de pagar 200 euros”, explica Deyson Vega al Diari de Barcelona, un jove de 27 anys de nacionalitat colombiana a qui li van aprovar la protecció internacional i que necessitava la cita per a la renovació de documents. Vega espera a les portes de l'Oficina d'Estrangeria del Passeig de Sant Joan sota un fred considerable, agreujat per la lentitud amb què avança la cua. 

Aquest jove és una de les moltes persones migrants que han hagut de dotar-se de paciència davant el col·lapse del sistema de cites prèvies, que s'ha agreujat amb la pandèmia. Vega espera a les portes de l'Oficina, on abans s'aglomeraven fins a un centenar de persones des de primera hora del matí, i on ara amb prou feines n'hi ha una desena.  

El coronavirus ha obligat les Oficines d'Estrangeria a habilitar menys cites, tot i que la demanda d'usuaris és creixent. En l'ambient que es crea fora de l'administració regna el silenci i es respiren certs aires d'angoixa i desconfiança. “Estic esperant el meu advocat, no em preguntis res a mi”, és la resposta d'alguns quan el DdB tracta de conversar amb ells.

Mentrestant, un home molt observador que porta des de primera hora a l'oficina, però no fa la cua per ser atès, lliura de forma molt discreta targetes a les persones allà congregades.

Un dels entrevistats aclareix al DdB que les targetes que reparteix el senyor són de publicitat d'un bufet d'advocats especialitzat en assumptes d'estrangeria. Si en temps desesperats uns ploren, i uns altres venen mocadors, no hi ha millor manera d'aconseguir clientela que acudir al focus on s'acumulen les persones migrants, algunes d'elles en situacions desesperades.

Gent esperant a la cua de l'Oficina d'Estrangeria a primera hora del matí

“Vaig estar temptada a pagar, però el contacte que vaig trobar em cobrava 80 euros, 40 per endavant i després l'altra meitat. Eren molts diners i em feia por que desaparegués amb ells”

L'eterna espera

Quan es pensen que el pitjor ja ha passat en haver de deixar el seu país, les persones migrants es xoquen amb l'última frontera: el caos burocràtic de l'administració pública. Molts estrangers han de bregar dia rere dia amb l'eterna espera que els concedeixin una identitat i un estatus regular al país. Aquesta frontera invisible és potser la més desesperant per aquells que ni tan sols poden treballar o gestionar el seu propi compte del banc.

Molts ciutadans estrangers no han pogut realitzar els seus tràmits perquè fins i tot, quan per fi van aconseguir cita, va arribar el confinament i les hi van cancel·lar. “Quan passa això no te la renoven, sinó que l'has de demanar de nou. Tot l'esforç de mesos per res”, explica l'Andrea, una jove veneçolana de 29 anys que espera, amb els seus documents a la mà, per entrar a l'oficina.

Al maig, quan van obrir de nou les cites, l'Andrea es connectava cada dia esperant agafar-ne alguna, però no tenia sort: “Vaig estar temptada a pagar, però el contacte que vaig trobar em cobrava 80 euros, 40 per endavant i després l'altra meitat. Eren molts diners i em feia por que desaparegués amb ells”. Finalment, va aconseguir cita a través de la pàgina oficial.

L'Andrea, a les portes de lOficina d'Estrangeria del Passeig de Sant Joan esperant a ser atesa

En Joel, un sol·licitant d'asil, també assegura que va estar mesos buscant cita. “Encara que és complicat trobar-ne i el sistema és molt lent, no he tingut cap problema aquí a l'oficina perquè sempre m'han tractat d'ajudar en el què poden”. Al Joel, provinent d'Hondures, li han negat l'asil i està esperant a recollir el seu passaport i poder realitzar altres tràmits.

En Joel a les portes de l'Oficina d'Estrangeria del Passeig de Sant Joan

Al Passeig de Sant Joan, segons l'Antonio, un dels vigilants de l'Oficina d'Estrangeria, abans es feien cues infinites i la gent es quedava a dormir durant dies esperant que els atenguessin. “Molts portaven matalassos o agafaven mobles del carrer i muntaven el seu campament”, explica. Ara amb la política de cites prèvies i les mesures sanitàries, això no succeeix.

A la porta de cristall hi ha un cartell que diu clarament: “El vigilant no informa de cap tràmit. Agafi la fulla informativa” i just al costat hi ha una taula amb diversos documents explicatius per als diferents tràmits. Un altre vigilant, en Carles, admet que va ser ell qui va escriure i va pegar el full “per evitar la desorganització i acumulació de persones a la porta, perquè l'espai aquí és molt reduït i si algú es contagia de Covid-19, en comptes de poques cites n' hi haura zero, i no volem que això passi”.

Full amb l'avís a la porta de l'oficina

Tant ell com el seu company Antonio es mostren disposats a ajudar i resoldre dubtes. “Molta gent arriba desesperada i ho entenc, nosaltres portem molts anys aquí i coneixem els processos. Tot i així, ens curem en salut perquè un error d'informació nostre no és el mateix que un de l'administració, així que només informem sobre allò que estem 100% segurs”, assenyala en Carles.

No disposar de la targeta d'identitat d'estranger té conseqüències greus: dificulta l'accés al treball, afecta la formalització de contractes de lloguer i la possibilitat d'operar amb el compte bancari 

Un carreró sense sortida

No disposar de la targeta d'identitat d'estranger té conseqüències greus: dificulta l'accés al treball, afecta la formalització de contractes de lloguer, la possibilitat d'operar amb el compte bancari o accedir a altres tràmits administratius, com l'obtenció del permís de conduir, que està molt sol·licitat en moltes ofertes de treball. També impedeix fer el reagrupament familiar o dificulta l'accés a prestacions o ajudes socials.

Aquest és el cas del Maxwell, qui va arribar de Nigèria a Barcelona fa tres anys i des de llavors té el seu passaport retingut. “Necessito que me'l lliurin per iniciar el meu procés d'arrelament perquè m'han negat l'asil, però no he pogut agafar cita prèvia [Riu]. Sempre ha estat un problema, però ara amb la pandèmia més que mai”. A més, el jove nigerià té la seva targeta vermella vençuda des de l'agost i no ha aconseguit obtenir cita per renovar-la.

En Maxwell a les portes de l'oficina esperant a ser atès

Darrere del Maxwell està esperant en Syre, un jove migrant de Gàmbia que va arribar a Barcelona el 2018 i, des de llavors, buscava cita per sol·licitar l'asil. “Ara estic esperant que em lliurin la meva resolució, però el procés ha estat molt lent. No sé si me l'han aprovat o denegat i no sé què faré si me'l rebutgen”.

Mentre en Syre explica la seva experiència al DdB, s'escolta a funcionaris comentar a dues dones marroquines de 50 anys: “Senyores, si us plau, no es col·loquin a la porta, sense cita no les podem deixar passar”. Són la Loubna Er Rahel i la seva cosina, qui van arribar fa un mesos del Marroc. La parent de Loubna porta temps intentant treure's el certificat digital, però l'administració pública no li ha donat resposta.

En Syre a la cua desorganitzada davant l'Oficina d'Estrangeria 

“Els treballadors de l'administració pública no saben que som tres persones a casa, ni què mengem”

La desesperança de moltes persones com la Loubna es deu al fet que no reben cap mena de contestació des dels canals oficials d'informació a Estrangeria. “Ahir vam telefonar al número d'informació i no et passen amb ningú, et posen el contestador. Hem enviat correus i emplenat tots els formularis d'internet, però ningú no ens diu res”, explica la Loubna mentre mostra captures de pantalla impreses que marquen amb fletxes l'avís d'“error” que els va aparèixer a la pàgina, després de pagar la taxa corresponent.

La cosina de Loubna està lligada de peus i mans perquè no té els papers complets, la qual cosa significa que no pot treballar i tampoc sap quan podrà resoldre-ho, perquè ningú no li fa cas. “Els treballadors de l'administració pública no saben que som tres persones a casa què mengem”, assenyala la Loubna.

La dona també explica que no es pot permetre pagar un advocat, ni un gestor, i molt menys comprar la cita: “Amb quins diners? [Riu] Això de les cites prèvies és una estafa, fins a 150 euros et cobren. I mentrestant, estem aquí perdent el temps perquè ella necessita completar els seus documents per, almenys, sol·licitar l'ingrés mínim”, afegeix. Les dones s'acaben retirant de l'oficina després de dues hores d'espera, desesperades i sense cap resposta de l'administració “per no tenir cita prèvia”.

Col·lapse per falta de personal

Aquesta desatenció en els canals oficials es deu, segons el vigilant de l'oficina de 29 anys, en Carles, a “una falta de personal increïble perquè es continua jubilant gent de l'administració pública i no estan entrant nous funcionaris”, assegura. El vigilant, que porta cinc anys treballant a l'Oficina d'Estrangeria del Passeig de Sant Joan, explica que “els funcionaris que treballen aquí fan tot el que poden, els seus treballs són multifuncionals i han de resoldre moltes sol·licituds alhora”, fet que alenteix encara més el procés.