El confinament ha provocat un augment de les persones que fan teletreball. Les noves tecnologies han sigut indispensables pel que fa a la comunicació i a la supervivència de molts oficis, però també s'ha eixamplat la bretxa digital. A finals d'any, només un 4 % dels empleats feia teletreball, un percentatge que es va arribar a enfilar fins al 30 % a partir de la declaració de l'estat d'alarma per part del president Pedro Sánchez. Aquest canvi substancial, fet de manera abrupta, ara s'ha de regular per evitar fer feina a distància en les condicions dels últims mesos.

Tant els sindicats com les patronals creuen que la normativa ha de servir per impulsar un canvi lluny de la cultura de la presencialitat. Els representants de les empreses aposten per avançar en la retribució per objectius, mentre que els sindicats alerten que, sense una bona regulació, el teletreball pot augmentar la desigualtat de gènere si només són les dones qui s'hi acullen per tal de conciliar.

. @camilros: "Hem salvat vides, hem de continuar salvant vides, però també hem de salvar treballs" #PerUnesVidesDignes #27J pic.twitter.com/Z1ulR0Kt2b

— UGT de Catalunya (@ugtcatalunya) June 27, 2020

L'avantprojecte de llei de teletreball que prepara el Ministeri de Treball contempla que l'empresa pagui totes les despeses de la feina a distància, inclosos els equips, les eines i els mitjans vinculats al desenvolupament de l'activitat laboral. La norma també estableix el caràcter voluntari del teletreball i que tant l'empleat com la companyia en pactin les condicions en un acord específic.

L'executiu ha reiterat que només era un esborrany i que es treballarà amb sindicats i patronals davant les crítiques dels agents socials de posar a consulta pública la llei sense abans haver-la negociat. A més a més, la patronal CEOE ha alertat que una regulació errònia pot impulsar la contractació a altres països.

Qui assumeix els costos?

Les patronals creuen que les empreses han d'assumir els costos dels equipaments, però remarquen que les despeses associades als desplaçaments i a les dietes podrien deixar de tenir sentit. La directora de Relacions Laborals de la Pimec, Elena de la Campa, ha assegurat que les companyies han de garantir les condicions adequades perquè els empleats no emmalalteixin. "En el cas que no es pugui evitar el risc, no es pot desenvolupar l'activitat", ha afirmat.

Per al director de Relacions Laborals i Assumptes Socials de Foment del Treball, Javier Ibars, els teletreballadors han de tenir les mateixes condicions, tant salarials com laborals, que la resta dels empleats. Tot i això, ha assegurat que s'haurà d'analitzar com reconduir els plusos per desplaçaments, perillositat, toxicitat o tiquets restaurants perquè s'eliminin per a aquells treballadors que optin per la feina en remot.

Els sindicats alerten que "l'estalvi de l'empresa no es pot traslladar al cost del treballador", el qual no pot tenir cap despesa per fer la feina. Per exemple, la secretària de Política Sindical de la UGT, Núria Gilgado, aposta per fer un càlcul mensual de quin és el cost de la llum, de la connexió a internet, de l'aigua, la calefacció i l'aire condicionat, i abonar cada mes una xifra rodona. Aquestes estimacions s'haurien de negociar amb la representació legal dels treballadors.

Evitar les condicions del confinament

Els sindicats aposten per forjar les bases del teletreball abans d'un nou confinament per evitar repetir el treball a distància improvisat, assegurant que sempre sigui "voluntari i reversible" i blindant la desconnexió digital. Segons Gilgado, el 94 % dels treballadors no havien fet mai feina des de casa abans de la declaració de l'estat d'alarma.

Durant la crisi sanitària, en molts casos la jornada laboral s'ha allargat tant que es confonia amb la vida personal, una situació que s'agreuja pel fet que no s'està registrant la jornada quan es treballa des de casa per demostrar aquestes hores de més, diu Gilgado. "Hem anat més enllà de teletreballar. No significa estar disponible per a l'empresa les 24 hores", ha afegit.

"Hem anat més enllà de teletreballar. No significa estar disponible per a l'empresa les 24 hores" (Núria Gilgado)

Assumpta Barbens, la portaveu de la IAC, tem que, si no es posa fre a la situació, el teletreball acabi amb la desregularització del mercat de treball i suposi una pèrdua dels drets laborals "que han costat molt de guanyar" com la jornada laboral de vuit hores. "Ha estat brutal. Els caps han aprofitat per tenir-te disponible els set dies de la setmana i les 24 hores del dia", ha afegit. "Això s'ha d'acabar, s'ha de regular, i s'han de donar mitjans i eines de treball adients, perquè si no tindrem un problema de salut laboral greu", ha explicat. Per evitar aquests perills, les empreses haurien d'enviar un responsable de riscos laborals a casa perquè verifiqui que el lloc de feina compleix els criteris de salut laboral.

Un altre dels riscos més importants que planteja aquesta nova manera de treballar és que es converteixi en una "qüestió de dones", apunta la secretària d'Acció Sindical de CCOO, Cristina Torres. Els sindicats demanen ser curosos amb els límits d'aquesta modalitat de feina per evitar que es vegi com una mesura de conciliació i no com organització de la feina. "Podem tenir el risc que tot el que hem guanyat en corresponsabilitat es perdi", ha coincidit la directora de Relacions Laborals de la Pimec.

A més a més, els sindicats també demanen tenir en compte els riscos psicosocials i limitar el teletreball a quatre dies a la setmana, com a màxim, per evitar el distanciament o l'aïllament. La patronal de la petita i mitjana empresa catalana també recomana un sistema de treball mixt per generar vincles entre els treballadors.

Per al director de talent digital a la Mobile World Capital, Jordi Arrufí, un sistema de teletreball híbrid pot afavorir la distribució de la riquesa de l'economia digital, fins ara concentrada a les grans ciutats. "D'aquesta manera, pots arribar a cobrar un salari més propi de la ciutat en un entorn on l'activitat és de menys valor afegit i equilibrar certes desigualtats territorials", ha afirmat.

? "Algorithms do not make moral judgements, they execute instructions. Humans decide how much to prioritize false-positives over false-negatives"

At @DFS_MWC we talk with @arkoene about algorithms in HR

? Full interview at https://t.co/KZPGUhYay6#algorithms #HR pic.twitter.com/q7095haQ2k

— Mobile World Capital Barcelona (@MWCapital) June 28, 2020

Contra la cultura de la presencialitat

En general, les patronals veuen el teletreball com una oportunitat per sortir de la "cultura de la presencialitat", tot i que adverteixen que cal molta planificació per implementar-lo. "Les empreses han fet una prova de com podria ser teletreballar i és un camí que no podem perdre", ha assegurat la directora de Relacions Laborals de la Pimec.

La patronal de les grans empreses catalanes, Foment del Treball, considera que s'ha de fer "una regulació que tingui la mínima expressió possible" amb matèries com la prevenció de riscos, la protecció de dades o el temps de treball i deixar la resta a la negociació col·lectiva. Segons el seu director de Relacions Laborals, el teletreball "no es pot fer de manera generalitzada", sinó que s'ha de desenvolupar específicament a cada empresa.

Com es mesura la productivitat?

La patronal de la gran empresa considera que és molt important establir mecanismes per avaluar la productivitat dels nous teletreballadors i, en cas que la feina no sigui satisfactòria, revertir aquesta opció. Tant Foment com la Pimec asseguren que els sistemes de monitoratge no han de ser agressius i han de tenir molt en compte el respecte a la intimitat dels empleats.

En aquest sentit, de la Campa apunta que les eines de seguiment o els softwares que fan captures de pantalla de manera aleatòria per controlar els empleats no són eines adequades i aposta per no només mesurar el temps de feina sinó també la quantitat i qualitat. Per part de Foment, Ibars defensa una retribució de caràcter variable en funció de la productivitat dels empleats.

Per part dels sindicats, asseguren que el registre horari ja és una prova de les hores que es fa feina i que hi ha altres maneres de control de la productivitat, mitjançant l'entrega de documents o l'assoliment de projectes concrets.