“200.000 persones que viuen desplaçades en camps de refugiats a Rojava ara es veuen amenaçades per la covid-19. Normalment, els desplaçats interns (Internally Displaced Person o IDP) ja pateixen malalties cròniques, malnutrició, o tenen un sistema immunitari molt dèbil. Només comptem amb 1 hospital per tractar-los a tots, molt modest i mal equipat.” L’Ofa, membre de la Mitja Lluna Roja Kurda a Shahba, descriu la situació d’emergència en la qual es troba ara mateix el nord-est sirià, on el nombre de casos de coronavirus creix de manera alarmant cada dia.

El nombre de casos de covid-19 a Rojava, la regió autònoma del nord-est sirià, ha augmentat fins a 204. Tot i que aquest és el nombre oficial de contagis, l’administració disposa de molt pocs testos i el nombre d’infectats real segurament és molt superior. En Hasan Hasan, membre de l’ONG SOS Afrin, explica que "més del 50% dels testos fets per l’administració han donat resultat positiu, senyal que les xifres són molt enganyoses”. Pel que fa a les defuncions, ja han mort 11 persones per covid-19 a la regió. D’altra banda, 21 persones han superat la malaltia.

Les autoritats de la regió temen un brot als camps de desplaçats, on la densitat de població és molt alta i on un brot tindria conseqüències catastròfiques. Les ONGs de la regió, la Creu Roja Kurda i l’ONG Afrin, han fet una crida urgent a l’OMS, l’UNICEF i la Creu Roja Internacional, assegurant que l’ajuda ara mateix és imprescindible. Malgrat els esforços, no tenen gaires esperances de ser escoltats. “Hem demanat suport moltes vegades i no hem obtingut cap mena de resposta de cap organització. Hem estat aquí més de dos anys i, creu-me, ningú no es preocupa per nosaltres, som els oblidats de Síria”, lamenta l’Ofa.

L'ONG SOS Afrin proporciona menjar i roba als desplaçats. Foto: Hasan Hasan

Gràcies a les primeres restriccions, les regions autònomes van poder controlar la pandèmia. Ara el nombre de casos augmenta ràpidament i la situació amenaça amb descontrolar-se. Les zones que preocupen especialment són les que limiten amb regions del règim i el cantó de Shehba. “Crec que els propers mesos, amb l’arribada de la tardor, la situació es tornarà infernal i el coronavirus tindrà un impacte molt greu”, diu en Hasan Hasan.

Cantó de Shehba

Shehba és un enclavament on viuen uns 200.000 desplaçats kurds provinents de la regió Afrin des del 2018. En Hasan Hasan explica que viuen en camps de refugiats situats en pobles destrossats per la guerra i plens de mines terrestres de l’Estat Islàmic. Els camps no disposen d’ajudes internacionals (serveis mèdics, sanitaris ni socials), ni tenen capacitat per cobrir les necessitats més bàsiques.

La regió de Shehba es troba en ruïnes. Foto: Hasan Hasan. 

A Shehba tan sols hi ha un hospital que no disposa dels equipaments necessaris, ni de personal qualificat o ambulàncies. Tanmateix, proveeix serveis mèdics gratuïts i rep centenars de pacients cada dia. La Mitja Lluna Creixent també compta amb alguns punts mèdics que porten els voluntaris, però hi falten recursos, personal i subministrament. A més, han de fer front a altres epidèmies com l’hepatitis, o la leishmaniosi i altres malalties de la pell presents a la regió.

“Només tenim 10 ventiladors automàtics i ara mateix és le que ens fa més falta. Tot i que ens falta una mica de tot, sobretot manca personal sanitari professional, doctors i infermeres, que siguin capaços de tractar els casos. Els hospitals no estan gens equipats ni tan sols per tractar les malalties més bàsiques”, explica l’Ofa.

En Hasan Hasan diu que els casos més crítics han de ser traslladats a Alep. Per desgràcia, els checkpoints del govern sirià obstrueixen l’arribada de medicines a la regió i impedeixen el trasllat de pacients a l’hospital d’Alep amb l’única ambulància de la zona.També explica que a tot plegat s’hi sumen les hostilitats per part de Turquia. “El pitjor és que aquesta àrea sempre està sota bombardeig turc. Fa dos mesos la Ciutat d’Um Hosh va ser posada en quarantena perquè s’hi van detectar casos, però l’artilleria turca va bombardejar intencionadament la ciutat durant el període.”

Enterrament dels nens víctimes de l'artilleria turca a Til Riffat. Foto: Hasan Hasan

Heseke

Heseke és ara mateix un dels focus del brot de covid-19. La situació es va mantenir estable fins a finals de juliol i principis d’agost, quan els números van començar a augmentar ràpidament. Mentre el 29 de juliol es tenia constància d’11 casos, el dia més tard ja n’hi havia 28. El passat 6 d’agost es va arribar a 78 casos confirmats. Des d’aleshores, el nombre d’infectats ha augmentat exponencialment.

Els treballadors sanitaris i els oficials culpen el govern sirià del brot i fins i tot l’acusen d’utilitzar el trànsit com a arma per augmentar la pressió sobre el nord-est sirià. En particular, denuncien que els vols de Damasc a l’aeroport de Qamishlo (que es manté sota control del govern sirià) no estan subjectes a cap control. També denuncien que tampoc no hi ha controls a cap dels punts que limiten amb les zones sota control del govern sirià, que creuen cada dia unes 1500 persones.

Restriccions i mesures per prevenir el contagi

El nord-est sirià torna a estar sota quarantena. L’administració de la Regió Autònoma del Nord-est de Síria ha tancat les botigues i serveis no-essencials, les escoles, ha restringit els viatges no essencials entre ciutats així com les reunions públiques. Tot i això, no compta amb suficients kits per fer tests i es troba amb moltes dificultats per rastrejar i contenir el brot. 

A més, els habitants de Rojava son incapaços de seguir les restriccions i només un 19% es queden a casa. Tan sols un 7% porta mascareta, ja que “els membres de la comunitat no troben mascaretes a les botigues ni poden pagar-les quan estan disponibles”, segons informa Nacions Unides.

Els campaments de desplaçats a Shehba. Foto: Hasan Hasan. 

L’Ofa ho confirma i explica que les restriccions de moviment no s’estan seguint. “Encara arriba gent d’Alep, on el virus s’escampa com el foc.” De fet, el virus va arribar a Shahba per primera vegada a partir de persones infectades que van arribar de la ciutat. Afegeix que és molt difícil mantenir un control de les entrades i sortides a Shahba, degut a les diferents forces que operen a la regió.

També assegura que si no se segueixen les mesures és sobretot a causa de les dificultats econòmiques. “Estar un dia sense treballar per a molts implica haver d’estar una setmana patint per aconseguir menjar. És per això que la gent prefereix treballar que seguir les mesures sanitàries”, diu l’Ofa. En Hasan Hasan ho remata: després d’anys de guerra la població síria està massa empobrida i per tant “una quarantena té efectes molt negatius”.