El rol del mem en temps de crisi - Diari de Barcelona
Ja som a la setena setmana de confinament. Ara som més actius que mai a les xarxes socials. Hi entrem per informar-nos, escapar-nos, connectar i desconnectar. I, gairebé sempre, ens hi trobem una eina omnipresent i multifuncional: el mem. Els mems, tal com els entenem avui, existeixen des que internet es va comercialitzar públicament a mitjans dels anys noranta. Des de llavors, quan pensem en mem podem pensar en paraules com ara broma, moda, efímer o trivial. Però és realment així?
La paraula mem existeix des de 1976. La va proposar el sociòleg Richard Dawkins per parlar d’unitats d’informació cultural transferides d’un individu a un altre: creences, idees, art ritual, etc. Avui, amb els mems d’internet, la paraula ja ha entrat al nostre vocabulari quotidià. Els experts ho entenen com "un recurs empleat per grups específics, a partir de processos d’apropiació i reinterpretació d’un conjunt de signes de circulació en diversos entorns del ciberespai". Així ho definien Gabriel Pérez, Andrea Aguilar i María Ernestina Guillermo a la revista sociològica Argumentos el 2014 des de la Universidad Autónoma de Coahuila, a Mèxic.
Per distreure'ns, mems
Ángel Perez-Tabernero, un dels dos administradors de la pàgina d’Instagram de Postureo Español (@postureoespanol), explica via videoconferència amb el Diari de Barcelona que els mems serveixen a la vegada per somriure en temps difícils i per formar opinions sobre l’actualitat. També remarca que quan va començar el confinament es va triplicar la càrrega de feina a l’hora de gestionar la pàgina: va passar dels 750.000 seguidors (assolits en cinc anys) al milió de seguidors, en tan sols tres setmanes.
Un altre exemple d’aquest fenomen és Yisucrist (@yisucrist). Aquest creador anònim va començar a Twitter el 2013 amb un compte absurd de paròdia (un mem popular del 2013 era crear comptes clarament falsos de personatges coneguts). Va trobar un èxit inesperat i des d’aleshores ha aconseguit una presència significativa a les xarxes socials, com, per exemple, a Instagram, on té 1,2 milions de seguidors.
L’administrador de @yisucrist confessa en declaracions al Diari de Barcelona: "A vegades em costa assimilar que una cosa que has creat pugui arribar a tanta gent. És inspirador, fins i tot aclaparador". Tot i això, intenta no deixar-se emportar per la pressió. Vol mantenir un cert nivell de qualitat i seguir sorprenent als seus seguidors, inspirant-se amb sèries com The Office o amb l’humor absurd dels racons més profunds d’internet.
Sobre la seva audiència, no deixa de sorprendre'l que puguin seguir-lo tant una dona de l’edat de la seva àvia com joves de totes les edats, una persona superfamosa o "un tal Juan de Albacete". Explica: "És al·lucinant perquè no hi ha dia en què no rebi comentaris o missatges privats de gent que m’explica com els mems que pujo els van animar en temps difícils". Insisteix que els mems són una via d’escapament i més en aquests temps. Al seu parer, "sense humor tot seria massa avorrit, és important prendre-s’ho tot amb humor per no tornar-se boig".
En temps d'incertesa, mems
Sembla que els experts li donin la raó, perquè la psicòloga especialitzada en clínica i psicoteràpia psicoanalítica Myriam Palau Bosch també esmenta el rol de l’humor a l’hora de superar emocions i situacions difícils. Palau apunta que els mems poden ser molt útils per digerir les ansietats que tots patim en aquest moment, però sense prescindir mai de la comunicació interpersonal.
La força psicològica dels mems, fins i tot des d’un punt de vista col·lectiu, és evident per a Palau, especialment en la situació de confinament en què "si a través dels mems veiem que hi ha gent amb sentit de l’humor, amb creativitat i amb enginy, ajuda a pensar que ens en sortirem i a creure en la humanitat".
Medicina Cabreada (@mdcncabreada) n’és un exemple interessant: aquest compte d’Instagram es dedica a compartir una barreja de mems i imatges conscienciadors sobre el dia a dia dels professionals de la salut en aquest temps de crisi. Ho fan des de l’anonimat: "Tenim coneguts i conegudes sanitàries que no saben qui som i que comparteixen els nostres propis mems perquè s'hi senten identificats".
Els investigadors esmentats de la Universidad Autónoma de Coahuila resumeixen així el rol del mem: "Es tracta d’una expressió col·lectiva lúdica. No obstant això, hi reconeixem una funció identitària molt evident a partir de la seva exposició pública". Per això, diu la psicòloga Palau, la desdramatització i sensació de comunitat que fan els mems poden ser crucials en aquests temps d’ansietat i d’aïllament.
