Rosa Maria Sardà (Barcelona, 1941) ha mort als 78 anys a causa d'un càncer que patia des de 2014. L'actriu i presentadora catalana va treballar durant més de 40 anys com actriu de teatre i televisió, on també va destacar com a presentadora. Destacava pel seu humor punyent i per un sarcasme que era part inherent de la seva personalitat i que feien únics els personatges que interpretava. En fem un repàs amb 10 moments destacats de la seva trajectòria. 

Festa amb Rosa Maria Sardà (1979)

Es va estrenar a la pantalla petita amb un programa, també anomenat "el show de Rosa Maria Sardà", que va tenir un gran èxit d'audiència. Sardà era protagonista en diverses actuacions musicals i còmiques amb les que satiritzava els tòpics típics de la dona.

El vicari d’Olot (1981)

Pel·lícula satírica sobre religió i sexe, dirigida per Ventura Pons, amb qui va treballar en diverses ocasions al llarg de la seva vida. 

La rambla de les floristes (1986)

Sardà interpreta Antònia en aquesta adaptació de TV3 de l'obra teatral de Josep Maria de Segarra. L'actriu també destacava en les actuacions dramàtiques, com s'observa en aquest monòleg de l'obra teatral. 

Ahí te quiero ver (1984-1987)

Programa emès a Televisió espanyola que conduïa Sardà i on combinaven entrevistes i gags musicals i d'humor. Es recorda especialment el gag Honorato en que l'actriu juntament amb Enric Pous, interpretaven un matrimoni mirant la televisió en que ell, malalt de Parkinson està totalment sota l'autoritat de la seva dona, que el tracta molt malament. 

Una hora amb Vittorio Gassman (1995)

Sardà interpretava de nou diversos personatges feia entrevistes a celebritats, recitava monòlegs i protagonitzava gags en aquest programa humorístic. Tot, mentre feia temps per la suposada arribada de l'actor italià Vittorio Gassmann al programa. 

Anita no pierde el tren (2001)

De nou al costat de Ventura Pons protagonitza aquest film, basat en la novel·la Bones obres de Lluís-Anton Baulenas, el paper d'una dona de 50 anys que ha de refer la vida després que el cinema on ha treballat durant 30 anys tanqui. 

Presentadora i guanyadora als premis Goya

Va ser presentadora de la gala dels premis del cinema espanyol en tres ocasions, 1993, 1998, 2001, que van coincidir amb les tres ocasions en que va estar nominada en la categoria de millor interpretació femenina de repartiment. El va guanyar el primer cop el 1993 per ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? i per segona vegada el 2001 per Sin vergüenza, de Joaquim Oristrell

Abuela de verano (2005)

Sèrie basada en la novel·la de Rosa Regàs Diari d’una àvia d’estiu, en que Sardà fa el paper d'una àvia que ha de cuidar durant un estiu dels seus 12 néts i nétes, alguns encara molt petits i d'altres en plena adolescència. El seu fill, Pol Mainat, hi va tenir un paper. 

A de abuela

La vida empieza hoy (2010)

Pel·lícula dirigida per Laura Mañá, on Sardà interpreta una professora que ensenya sobre sexualitat i plaer a un grup de jubilades per intentar recordar-les que encara estan a temps de gaudir del plaer. Va rebre al Festival del cinema espanyol de Tolosa un Violeta d'or pel seu paper.  

Ocho apellidos catalanes (2015)

Seqüela d'Ocho apellidos vascos, en que Sardà interpreta la Roser, l'àvia independentista d'una familia catalana que viu en un poble gironí on tots els veïns li han fet creure que Catalunya ja és independent.