Després de l'incendi al camp de refugiats de Mória, han alçat un nou recinte que ja acull 9.000 refugiats. L'impulsor de la plataforma Volem Acollir i diputat d'ERC al Parlament, Ruben Wagensberg, va decidir anar-hi per ajudar amb el que podia i donar veu a les persones refugiades. Denuncia que la situació és "impactant", que només tenen un àpat al dia i que és un camp de detenció. Avui ens explica el que s'està vivint a Mória.

On estàs ara mateix?
A Thermi, un poblet que està a dos o tres quilòmetres de Mória. Potser hi viuen 300 habitants.

Què vas trobar-te quan vas arribar a Mória?
El camp de Mória estava literalment calcinat. Va ser bastant impactant perquè ara hi vivien 13.000 persones, el març 17.000, i de sobte res. Tota aquesta gent s'ha hagut de reubicar a un nou camp, i ara és el moment de trasllat. Una emergència és quan passa un accident en un moment concret. Aquí ens hem trobat una imatge d'emergència, però que fa més de cinc anys que hi és.

On és el nou camp?
A uns dos o tres quilòmetres de l'antic, està en una zona militar. Aquí els deixen entrar, més ben dit els obliguen a entrar, però no els deixen sortir. Tot sota coaccions i amenaces perquè els diuen que si volen tramitar el procés d'asil, ho han de fer des d'aquí. Això és una il·legalitat total perquè tu tens dret a la protecció internacional o a l'asil estiguis on estiguis vivint, no has d'estar en un camp. Ho fan per tancar-los, per tenir-los controlats i per separar-los de la població local de l'illa.

"S'està generant una situació que és pobres contra pobres"

Realment aconsegueixen fer el procés d'asil?
No, no. Molt poca gent. Malauradament, les lleis tampoc permeten que tothom pugui accedir al procés d'asil. Necessites unes condicions per accedir-hi, com escapar d'una guerra, d'una persecució política, etc. A molts d'ells els consideren migrants econòmics, que marxen per manca de menjar, aquests no tenen dret a la protecció internacional ni a la petició d'asil i se'ls acaba deportant als seus països o al país anterior d'abans d'arribar. 

Com són les condicions d'aquest camp?
Horribles, està prohibit que entri la premsa i que hi entri el voluntariat. Jo m'he aconseguit colar dues vegades, amagat de la policia, i he pogut comprovar i gravar vídeos on es veuen cues quilomètriques per poder omplir una ampolla d'aigua. Reben només un àpat al dia, a les 5 de la tarda i pràcticament no hi ha dutxes. Està a primera línia del mar i és una illa, per tant, hi fa moltíssim vent i fred, que encara es farà més dur a l'hivern.

Cues infinites per aconseguir omplir una ampolla d’aigua al “nou” Mória gestionat per ACNUR.

Quin infern. pic.twitter.com/7v8U0aQPzj

— Ruben Wagensberg (@wagensberg) September 20, 2020

Com creus que està sent aquest impacte psicològic per a ells?
És molt dur, sobretot, perquè estan aquí com un lloc de pas, com un lloc de trànsit. Estan escapant de conflictes, de pobresa, o de diferents situacions per anar a un país on començar una nova vida, on poder treballar, on els joves i els nens puguin estudiar...  Ells veuen que s'està crucificant aquí la seva situació, que se'ls hi està robant el futur. Estan molt cansats i desanimats.

I per a la gent local de l'illa?
Per a ells també comença a ser molt cansat. És una illa que té 80.000 persones. La localitat més gran en té 17.000. Al camp de Mória hi havien hagut fins a 17.000 persones: hi ha una pressió migratòria molt gran. Aquesta mala gestió en polítiques migratòries comporta un increment de discursos racistes i d'odi, molta gent que fins i tot havia estat solidària en un inici, ara els trobes que són militants en partits de l'extrema dreta. S'està generant una situació que és pobres contra pobres. Pobres de la illa, que veuen que els seus negocis deixen de funcionar, que no hi ha turisme o que s'està empobrint contra els pobres migrants. I alhora també és paradoxal, perquè tant els refugiats, per posar dos extrems, com la gent d'extrema dreta volen el mateix: que aquesta gent sigui reubicada a altres països de la UE.

Titlles aquest lloc com a 'camp de detenció'. Per què ho dius?
Perquè un camp de refugiats hauria de ser un espai temporal, de refugi, mentre a les persones que estan escapant de diferents conflictes no se les reubica en països on puguin tenir una vida segura. Ara mateix això s'ha convertit en un espai tancat on no poden sortir de manera crònica. Però no oblidem que a Espanya passa el mateix, el que passa és que estan directament tancats en presons, se li diu CIE, Centre d'Internament d'Estrangers.

"És paradoxal. Tant els refugiats, com la gent d'extrema dreta volen el mateix: que aquesta gent sigui reubicada a altres països de la UE"

Quina capacitat té el camp nou?
Ara mateix hi ha unes 9.000 persones. Tenint en compte que hi havia 13.000 persones a l'antic Mória, hi ha unes 4.000 persones que no se sap ben bé on estan, els hi diem 'La Resistència'. Són gent que no vol accedir en aquest cap de detenció però que en algun moment, tard o d'hora, es veurà obligada a accedir. És una resistència temporal i amb data de caducitat. 

Les autoritats gregues amenacen amb multes per aquells qui reparteixen menjar. Per què? 
Exacte, amb 500 euros de multa. Primer, perquè no volen que hi hagi refugiats que puguin sobreviure fora del camp, els volen al camp de detenció. I segon perquè és una manera de cansar a tot el voluntariat que ve cap a l'illa a ajudar. No estan gens d'acord en el fet que vinguin perquè ells només ho volen fer a través de la seva organització, l'ACNUR. Abans d'ahir, per exemple, tres persones de Catalunya van estar detingudes tota la tarda a comissaria per estar repartint menjar.

Llavors, què han de fer les entitats humanitàries?
Seguir visitant aquests llocs i venir a ajudar. És com el periodisme, són eines de pressió importantíssimes, perquè són observadors. Si hi ha ulls externs, internacionals, podríem dir que les autoritats que gestionen el camp no poden fer el que vulguin, els pressionen.

Com ho estàs vivint tu tot això?
Tinc poc temps a pensar. Els que hem fet ja molts viatges a llocs així normalment, el xoc ens ve en tornar, quan arribes a casa i obres la nevera i tens la facilitat per menjar tant com vulguis al dia.

"La discriminació, la segregació, l'apartheid ens recorda als pitjors moments de la història de la humanitat"

I el coronavirus quin impacte està tenint? I les mesures?
S'havia trobat només un cas entre tots els refugiats. Però ara estem fent les proves serològiques en entrar al nou camp i s'han detectat si no vaig errat 249 casos. A més a més, en aquest camp és impossible una higiene regular com la que recomanen totes les autoritats sanitàries. És impossible mantenir la distància de seguretat perquè cada tenda alberga a 18 persones, que barreja més d'un nucli familiar. És possible que la pandèmia aquí es comenci a accelerar.

Allà 18 en una tenda i aquí màxim reunions de 10 persones.
Exacte. I a l'hora d'anar a buscar aigua o menjar es formen unes acumulacions de gent molt importants. A això afegeix-li, en clau sanitària - més enllà de la pandèmia - el fet de ser dona, en un camp de refugiats d'aquests. Aquí hi ha policleans, que estan tots súper bruts, és impossible seure en una tassa per poder fer res. Imagina't una persona quan té la regla, està embarassada, o que simplement es trobi malament i necessiti anar a un lavabo amb certa higiene.

Les situacions racistes són genèriques?
Sí, per part de la població, les empreses i les autoritats. Hi ha un Lidl situat just al costat del camp, que és l'únic espai on deixen sortir als refugiats en algun moment del dia, on han fet fer una gran cua per les persones refugiades, però sí tu ets una persona blanca pots entrar-hi directament sense fer cap cua i per una altra porta. Ho hem comprovat nosaltres mateixos. La discriminació, la segregació, l'apartheid ens recorda als pitjors moments de la història de la humanitat.

Això és molt bèstia. Al lidl de Lesbos fan fer una llarga cua als migrants i refugiats però si ets blanc pots entrar directament. Ho hem pogut comprovar nosaltres mateixos. Aquestes captures ho demostren. Segregació i aparthheid duríssim en ple S.XXI a Europa. @lidlespanaAC pic.twitter.com/upRsRmGAKX

— Ruben Wagensberg (@wagensberg) September 21, 2020

La pressió migratòria no és exclusiva a Grècia
Exacte, és un precedent molt perillós perquè preveu el futur fosc cap a on anem. A Espanya o a Itàlia, estats on hi ha moltíssima migració, n'hi seguirà havent. Aquí a Lesbos podem veure l'spoiler o el tràiler d'on pot acabar anant tot Europa.

Se n'està fent prou ressò als mitjans? De l'incendi se'n va parlar, però de la situació d'ara...
És curiós perquè quan va haver-hi l'incendi van venir mitjans de tot el món, es veien acumulacions de 100 - 150 periodistes a les portes del camp. I avui, ja no se'n veia ni un. Els periodistes quan una situació és crònica no hi veuen cap notícia.

"No cal venir fins a Lesbos per trobar situacions en què es maltracta a la població migrant"

Europa mira cap a una altra banda?
Tothom mira cap a una altra banda, però no ara, si no des de fa molts i molts anys. Hi ha una sèrie de polítics que estan radicalment en contra i s'hi oposen, els de l'extrema dreta o també de la dreta o partits de centre, després hi ha partits d'esquerra que poden tenir un discurs més obert però a l'hora de fer polítiques efectives tampoc les acaben fent. He vist molt poca representació política aquí. A més a més, aquest problema l'han generat els estats, els governs, que ells mateixos formin part de la solució dels problemes que han generat, és una mica paradoxal.

Què podem fer des d'aquí?
No cal venir fins a Lesbos per trobar situacions en què es maltracta a la població migrant o hi ha racisme institucional i social. En ciutats com Barcelona o països com Catalunya només fa falta obrir la porta del replà on hi haurà una família migrant que també podem ajudar. No ens oblidem que la lluita migrant no comença ni acaba amb Lesbos sinó que la tenim al costat de casa cada dia.