Les paraules de Mercè Rodoreda conviuen amb les de moltes altres figures que tenen part del cor a Gràcia. Entre elles, les d’un altre gran novel·lista com Juan Marsé i les de Gato Pérez, que de la mà dels gitanos de Gràcia van fer seu el gènere de la rumba. Realitats coexistents que lliguen la ruta titulada “Literatura i rumba al barri de Gràcia”, de Biblioteques de Barcelona. Conduïda per Marga Arnedo i amb la col·laboració de Ricard Valentí, president de l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia, dibuixa el recorregut de tres dels grans narradors —en prosa o en guitarra— de la cultura catalana.

La ruta parteix del que deu ser l’indret amb més ressò literari de Catalunya: la Plaça del Diamant. Que seria una plaça més de les tantes que té Gràcia si Mercè Rodoreda no l’hagués immortalitzat fent-ne el títol de la seva novel·la més llegida. Maria Bohigas, editora de Club Editor, on s’ha publicat gran part de l’obra de Rodoreda, explica que la novel·la“parteix d’un record d’infantesa, quan el seu pare la duia als envelats de la Vila de Gràcia per Festa Major, però no la deixava ballar”. I és des de l’exili que Rodoreda escriu aquesta novel·la, partint d’un record brillant, “el de la festa, de l’estiu, del ball”.

 

 

“Jo no em considero exactament intel·lectual, sinó simplement un novel·lista, un narrador, un contador d’històries”. És Marsé parlant del seu procés creatiu. Si Rodoreda esquitxa les seves novel·les de records llunyans de Barcelona, Juan Marsé escriu, d’alguna manera, capturat en la ciutat. Una Barcelona que, al seu torn, “viu atrapada en una espècie de matèria llefiscosa i bruta que és el franquisme”, diu Bohigas. Tot i haver nascut a la Vila, la seva obra transcorre molt més “en els marges de Gràcia, en una marginalitat perenne i sedentària”, afegeix. Sobre el Torrent de les Flors escriu:

 

 

Viure als marges; i envoltats d’un estigma i amb una riquesa cultural i social desconeguda per a molts. Aquest és el cas d’alguns dels músics de qui Ricard Valentí coneix bé la història. Ell és un dels pocs gitanos que encara viu a Gràcia. Molts d’ells han hagut de marxar al Vallès i a les comarques tarragonines després que la gentrificació hagi assolat cada racó de la cèntrica Barcelona. Nostàlgic i orgullós, recorda els dies en què les veus prodigioses de la rumba i el cant inundaven amb el seu compàs cada bar de la Gràcia gitana.

L’enigmàtic Gato Pérez, amb el seu immanent barret i rere una ampolla de whisky, visitava cada tarda un dels locals més emblemàtics de la zona. Però després que als anys vuitanta i noranta les drogues fessin forat entre els clients i la música es veiés enterbolida per l’excés, l’església va decidir tancar el bar i reconvertir-lo. “La veritat és que va ser una sort; si no, molts d’ells potser haguessin tingut un altre final”, expressa Valentí.

                     Ricard Valentí, a la Plaça Gato Pérez

La memòria de Gato Pérez encara ressona a la Gràcia gitana, i no només a la plaça que porta el seu nom. També a la plaça del Poble Romaní, que reclamen que s’anomeni oficialment plaça del Poble Gitano, hi ha una inscripció en record seu: “En memòria de Gato Pérez, per la teva estimació al barri i als gitanos de Gràcia”. De fet, d’una boda gitana celebrada al barri en van néixer els versos d’una de les seves més cèlebres cançons:“Gitanitos y morenos”.

També els carrers de Gràcia han vist néixer artistes com Moncho i El Pescaílla o créixer d’altres com Peret, que visitava habitualment les cases dels veïns. A cada racó de la Gràcia gitana hi ha una placa, una façana dedicada a les grans veus de la rumba.

Avui dia la Plaça del Raspall ja no és aquell punt de trobada per als gitanos graciencs, però les històries d’anys anteriors s’entrellacen amb les explicades per Rodoreda o Marsé. I és ben fàcil d’imaginar Peret en una cantonada amb una guitarra, Teresa i Pijoaparte fent-se petons d’amagat o la Colometa voleiant com una ombra. Només cal aturar-se un instant i evocar la Gràcia que segueix ben viva a llibres i cançons.
Us deixem amb una última joia, una cançó literària amb tocs de rumba, que no podeu deixar d’escoltar.