Les deesses i déus del món han respost a les nostres pregàries: tenim solució per salvar la cultura i la restauració. La Sagrada Família podrà obrir les portes per fer concerts, representacions teatrals i projeccions cinematogràfiques i, com que allà dins els límits són difusos, centenars de persones podran gaudir de la cultura; això sí, sempre sota el paraigua d’una celebració d’acte religiós. També es donarà la consagració de la restauració. L’hòstia la servirà un restaurant diferent en cada ocasió i el cos de Jesucrist vindrà de diferents bars de copes de la ciutat. L’emblema més important de la ciutat de Barcelona serà la salvació divina. 

A l’arquebisbe de Barcelona no li falta raó quan diu que no es va incomplir cap llei a la cerimònia de beatificació de Joan Roig. Resulta que d’acord amb la santíssima Constitució Espanyola, si es declara l’estat d’alarma, el dret fonamental de la llibertat de culte religiós només es pot limitar, no suspendre. És a dir, que no es pot prohibir un acte religiós, només fer complir mesures sanitàries i reduir la quantia de gent, per exemple. El dret a la cultura, en canvi, té un altre rang legal, estrambòtic, que ve a dir que els actes sí que poden ser suspesos. 

La Sagrada Solució que proposo, a partir d’ara, és celebrar tots i cada un dels sants. Cada dia el que pertoqui. Actes religiosos que, com a dret fonamental, es podran celebrar. Si bé, com que, diuen, Barcelona és una ciutat cosmopolita i innovadora, el format d’aquests actes religiosos inclourà bandes de música, representacions teatrals, projeccions cinematogràfiques, lectures literàries, etc. A més, cada acte anirà acompanyat de la consagració, que no hi pot faltar mai en cap cerimònia catòlica. Seguint amb la reinvenció del culte, l’hòstia prendrà la forma de croquetes, pizza, hamburguesa, amanida o qualsevol especialitat del restaurant de torn que aquell dia connecti amb l’espiritualitat. I, pel que fa a la sang de Jesucrist, de ben segur que les bodegues i els bars de copes de Barcelona estaran encantats de reobrir i subministrar tota mena de vins, cubates o gintònics per modernitzar la tradició.

Siguem resolutius. Els nostres representants, massa preocupats per una campanya electoral que ja fa temps que ha començat, han pres unes mesures que deixen desprotegida una part molt important de la societat. Restauradors i oci nocturn, artistes, entre molts d'altres, després de setmanes tancats i d’estar extremadament limitats, mentre pugen i baixen la persiana sense parar, marejats per una comunicació política prop de la ridiculesa, veuen ara com a la Sagrada Família es reuneixen centenars de persones per no sé quin coi d’acte religiós. 

És normal que pensin en la Sagrada Solució.

Ara resulta que Catalunya no només és catòlica, sinó que, a més, no necessita cultura. Tota la vida amb aspiracions de república laica i defensant una cultura pròpia i ara es veu que ni una cosa ni l’altra. I no serveix posar l’excusa legal, només ho és fins a cert punt perquè tal com reflexiona Marçal Girbau en el seu article ‘La Sagrada Família cultural’: “No deixa de ser sorprenent que, segons l’estimadíssima Constitució, el dret de reunió també estigui reconegut com a dret fonamental i, paradoxalment, aquest dret fonamental sí que s’hagi vist limitat a uns extrems que es podrien arribar a considerar propers a la suspensió de facto”. Aquí ho deixo.

Així doncs, faig una petició a qui convingui per encetar d'una vegada la primera edició del Sagrada Família Cultural Festival —el nom en anglès, que així queda més cool—. Aquesta és la Sagrada Solució. M'ofereixo per fer el que calgui.