El 34,6% dels joves presenten símptomes d’ansietat arran del confinament per la Covid-19, segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). La xifra puja fins al 42,9% si parlem de simptomatologia relacionada amb la depressió. En canvi, el mateix estudi pregunta a la població general i el percentatge de població espanyola amb símptomes clínics d’ansietat baixa a un 19,6% i a un 22,1% en el cas de la depressió. Pràcticament la meitat que en el grup dels joves d’entre 18 i 24 anys.

Està clar que la pandèmia ha afectat a tothom, però aquest i altres estudis demostren que hi ha uns grups que surten pitjor parats pel que fa a la seva salut mental. Al contrari d'allò que es podria pensar, no es tracta dels grups de més risc davant del virus ni de les persones que l’han pogut patir de prop. Aquells que s’han vist més alterats han estat, precisament, els joves.

Roger Ballescà, vicesecretari de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) afirma que són els joves “a qui la pandèmia ha descol·locat els plans de futur i els projectes vitals”, que just es comencen a forjar en aquestes edats.

De fet, un altre estudi també de la UCM, publicat a la revista Brain, Behavior and Immunity el juliol d’aquest any, destaca que “els participants de major edat, amb estabilitat econòmica i la creença de tenir prou informació sobre la pandèmia disminuïen el risc de patir trastorns d’ansietat”. L’estudi va tenir en compte a més de 3000 persones a Espanya, concretament 3.480, majors de 18 anys. Per tant, l’estudi suggereix que els joves són més proclius a patir algun d’aquests trastorns d’ansietat, com l’estrès posttraumàtic (TEPT) o trastorns de depressió.

Por i incertesa

La societat està passant per moments molt complicats, amb moltes preguntes sobre el virus a les quals ningú, ni tan sols la comunitat científica, pot donar resposta. Sumat a això, els joves tenen moltes pressions: laborals, acadèmiques, personals, les expectatives que es posen en ells... A més, se’ls ha assenyalat com els principals culpables d’aquesta segona onada del coronavirus per incomplir les restriccions, quan s’ha vist que la majoria d’ells estan sent molt responsables i cívics, més que alguns adults que sí s’han saltat les restriccions imposades pel Govern.

Ballescà considera que en general hi ha hagut una falta d’empatia per part dels adults, sense intentar entendre els joves ni les seves necessitats i assegura que “hi ha alguns estressors molt importants per ells i inèdits fins ara, com l’impediment de poder fer vida social, no trobar-se amb amics i reduir el contacte físic”.

Un altre estressor, factor de risc perquè els joves puguin arribar a desenvolupar algun trastorn d’ansietat, és la situació econòmica del seu entorn. Ja sigui de la seva família pels que encara depenen econòmicament dels pares o de la seva pròpia. Precisament aquesta independència econòmica és una cosa que els preocupa enormement. La crisi de la Covid-19 ha provocat que els qui s'acaben de graduar no puguin trobar feina ja no només en el seu sector, sinó pràcticament en cap. I darrere d’aquesta promoció en ve una altra que es trobarà amb aquest mateix panorama.

Perill d’abandonament dels estudis

Aquest horitzó tan negre els porta també a una baixa motivació pels estudis i a que pugi el risc de deixar-los. De fet, es preveu que la taxa d’abandonament d’estudis superiors a finals d’aquest curs superi la d’anys anteriors, especialment en els alumnes de primer. Els que començaven aquest any són els que pitjor ho estan passant: no han tingut temps d’adaptar-se a la nova etapa, tan sols han anat dues setmanes a classe presencialment i han de seguir uns estudis totalment nous a distància, amb la sensació de solitud que això comporta.

Si a això s'hi suma una simptomatologia ansiosa, posttraumàtica o depressiva, les probabilitats de deixar els estudis són quasi totals.

Demanar ajuda

És molt important que no passin tota aquesta preocupació i ansietat sols. Unicef ressalta en un estudi fet a 8.444 joves que un 73% van sentir la necessitat de demanar ajuda per la seva salut mental durant el confinament. Malauradament, però només un 33% ho van fer.

Aquí a Catalunya, Salut confirma que el 60% de les visites i trucades als Centres d’Atenció Primària són per temes de salut mental, un increment del 20% respecte a les que va haver-hi al 2019. A més, el Telèfon de l’Esperança (682 300 003) va rebre un total de 11.421 trucades del 14 de març, a principis del confinament, al 30 de juny. Això és un 26% més de trucades que l’any anterior. La majoria trucaven per problemes de salut mental. El Telèfon de l’Esperança és un servei de suport i acompanyament emocional de la Fundació Ajuda i Esperança.

Aquesta mateixa Fundació gestiona el Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900 92 55 55), impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i pioner per ser públic i gratuït. Porta actiu molts pocs mesos, però entre el 5 d’agost i el 30 d’octubre es van registrar 384 trucades, segons dades de la regidora de Salut de la capital, Gemma Tarafa, que adverteix que “l'OMS calcula que, per cada suïcidi culminat, n'hi ha 20 intents”. I el més impactant és que els que més truquen són, justament, els joves d’entre 18 i 29 anys. La majoria, a més, són dones: un 80%.

De fet, són elles qui són mes propenses a patir algun trastorn d’ansietat o depressiu, tot i que Ballescà afirma que “això està comprovat des de sempre”. El primer estudi de la UCM diferencia en un 26,8% de dones amb símptomes clínics d’ansietat front un 13,2% d’homes.

Empitjorament de trastorns ja existents

També preocupen molt els nens i adolescents que ja patien algun tipus de trastorn. El més comú fins ara és el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Aquests nens tenen ara més risc d’empitjorar en el seu trastorn, així com de desenvolupar-ne algun de nou, ja sigui l’ansietat com s’explicava anteriorment o d’algun altre tipus, com trastorns addictius. Des del COPC, Ballescà remarca que aquests són els que més preocupen “sobretot pel que fa a l’ús i abús de videojocs i pantalles”.

Un altre tipus de trastorns que afecten àmpliament a adolescents i joves, de nou majoritàriament a noies, són els de conducta alimentària (TCA) com la anorèxia nerviosa i la bulímia. Aquests també intranquil·litzen psicòlegs i pacients, sobretot després del confinament, ja que Ballescà adverteix que “es passa d’un control familiar total dels menjars a una gran llibertat, cosa que pot portar a recaigudes”.

Recomanacions dels experts

Els estudis mostren que la informació és la millor eina per lidiar amb l’estrès i l’ansietat. Els investigadors de la UCM assenyalen que aquells que estaven ben informats sobre la situació de la pandèmia tenien menys probabilitats de patir d’ansietat. Tot i que cal saber informar-se i prioritzar qualitat a quantitat. És necessari ser crítics amb els mitjans escollits, distingir entre mitjans rigorosos i informació dubtosa i evitar un excés d’informació, per no obsessionar-nos amb el tema ni entrar en espirals.

També animen a seguir practicant les activitats que fèiem normalment —en la mesura del possible— i intentar mantenir uns hàbits, una rutina en el dia a dia. Seguir practicant esport, gestionar bé el temps, mantenir els horaris dels menjars i no sacrificar hores de son són els consells dels experts.

Si bé és cert que tota la població té un estat anímic general de tristesa i incertesa i que és difícil no caure en aquesta por i preocupació, Ballescà anima a “entendre que és una situació temporal, ara comencem a veure la llum al final del túnel. Hem de mantenir l’esperança en un futur relativament proper i adaptar-nos al que tenim”. Per molt desconegut que sigui aquest futur, cal posar-hi esperança.