Les professionals sanitàries que han treballat intensament durant els mesos de la pandèmia han estat de les més afectades per la Covid-19. A Catalunya, un 38 % de les infermeres ha patit la malaltia. Però també seran les més perjudicades psicològicament pel doble paper que, majoritàriament, assumeixen a la feina i també a casa, atenent i organitzant a grans i petits.

Així ho ha dit en una entrevista a EFE, la neuropsicòloga Ana Escanilla, portaveu de l'Agrupació de Psicòlegs de Catalunya, que ha alertat no només de la possible aparició de depressions sinó també de trastorns per estrès posttraumàtic, després de viure situacions de gran angoixa, que poden trigar mesos, i fins i tot anys, en aparèixer.

Els símptomes del trastorn d'estrès posttraumàtic en general s'agrupen en quatre tipus: records intrusius, evasió, canvis en el pensament i en els estats d'ànim, i canvis en les reaccions físiques i emocionals, i poden variar amb el pas del temps o segons la persona.

L’Agrupació de Psicòlegs de @metgescatalunya publica un decàleg de recomanacions per als facultatius davant la pandèmia del coronavirus pic.twitter.com/4j4wqgEtSq

— Metges Catalunya CST (@MetgesCatCST) April 30, 2020

L'organització de metges de Catalunya publicava el 30 d'abril un decàleg de recomanacions per als sanitaris

El fet que els sanitaris sàpiguen que a la tardor, o abans, pugui produir-se de nou una situació de pandèmia similar a la viscuda tampoc ajuda a fer que es relaxin i busquin consell psicològic, ha explicat la neuropsicòloga. "Estan obligats a estar a peu del canó i amb les vacances d'estiu condicionades al que pugui passar a la tardor", ha indicat.

La necessitat d'una millor atenció psicològica

Segons Escanilla, les autoritats sanitàries haurien d'haver recorregut a la llarga experiència de l'organització Metges Sense Fronteres (MSF), que obliga el seu personal a tenir una entrevista amb un psicòleg cada setmana, cosa que facilita la detecció de possibles traumes quan apareixen els símptomes.

A MSF tenen "grans experts en aquest tema" i un protocol d'actuació que podia haver vingut molt bé a l'hora d'afrontar l'atenció psicològica als sanitaris, especialment a moltes dones que han vist com, a la doble jornada ja habitual, ara s'afegia el component angoixant de portar un possible contagi a casa.

"La població femenina de la sanitat, doctores, infermeres, auxiliars a zeladores, administratives i netejadores serà la gran afectada per la pandèmia de la Covid-19 psicològicament", ha sentenciat.

Després jornades de dotze hores o més, les sanitàries han arribat a casa seva, on es trobaven amb fills als quals ajudar amb els estudis o amb pares i mares grans als quals atendre.

Escanilla considera que els hotels per a sanitaris s'haurien d'haver posat immediatament a disposició d'aquestes professionals en la gestió de l'estrès. "Hauríem d'haver tingut un exèrcit de psicòlegs des del primer minut, atenent sanitaris i pacients, fins i tot durant el més àlgid de la pandèmia", ha argumentat.

Tot i que s'han ofert solucions per part dels hospitals per fer consultes psicològiques a sanitaris i també a malalts i familiars, no es donen de forma immediata sinó que en molts casos són consultes telefòniques i de vegades s'atenen al cap d'uns dies.

Escanilla ha indicat que si el dany emocional no es tracta bé, la repercussió a llarg termini "és molt gran" en els afectats i pot arribar a suposar més baixes laborals, "a més del llarg patiment de la persona que el sofreix".

Respecte al patiment emocional que han viscut milers de famílies, que han vist com ha mort un ésser estimat sense poder estar al seu costat, la neuropsicòloga ha recomanat fer una cerimònia de comiat quan es pugui, "per compartir el dolor i la pèrdua".

"Aquests rituals són bons, ajuden a reduir el patiment i acomiadar les persones estimades", ha conclòs l'especialista.