Cúpula de Santa Maria del Fiore, Florència
Per EFE
Publicat el 03 d’agost 2020

Fa 600 anys Filippo Brunelleschi començava a construir una enorme cúpula per a la catedral de Florència, una obra que molts veien impossible i que, malgrat això, va culminar, meravellant i intrigant al món sencer fins als nostres dies. "Es tracta d'un manifest de l'arquitectura renaixentista i humanista. Brunelleschi va realitzar l'obra més important del món al segle XV i va aconseguir acabar-la amb la seva genial intuïció", explica l'actual responsable tècnic de la catedral, Samuele Caciagli.

La cúpula de la catedral de Santa Maria del Fiore, símbol de la històrica capital toscana, arriba al seu sisè centenari en plena pandèmia del coronavirus, que va aigualir les celebracions previstes.

Vista lateral de la catedral de Santa Maria del Fiore, amb la cúpula de Brunelleschi

Un repte titànic

A l'albada d'aquell segle la rica i pròspera Florència s'obstinava a concloure el seu principal temple, començat el 1296 amb el disseny d'Arnolfo Di Cambio. En aquells moments encara faltava la cúpula i la pluja i el vent rosegaven les seves enormes naus i els seus altars. El repte era colossal perquè s'havia de construir ni més ni menys que la cúpula més gran del món, però no per vanitat, sinó per una desviació en el seguiment dels plànols.

Amb el pas dels anys la construcció s'havia separat del disseny original i el seu creuer va resultar molt més gran del previst, pel que requeriria una cúpula de dimensions molt més grans. Davant aquest problema, el 1418 es va llençar un concurs públic per rebre propostes, moltes absurdes, i entre totes es va imposar la de l'arquitecte, matemàtic i orfebre Filippo Brunelleschi. En primer lloc va haver de convèncer el tribunal del concurs. L'enginyer, poc conegut, els va prometre realitzar l'obra sense necessitat de bastides internes, evitant talar boscs sencers per a les bigues. Quan li van preguntar pels seus plans es va negar a desvetllar-los per por als plagis. Expliquen que, per guanyar-se la seva confiança, Brunelleschi va aconseguir posar un ou dempeus sobre una taula.

L'obra finalment va ser encarregada a Brunelleschi, auxiliat pel seu gran rival, Lorenzo Ghiberti. Així, un dimecres 7 d'agost de 1420 es posava la primera pedra i, per a celebrar-ho, el clergat florentí va oferir un banquet als constructors en el que es van destapar preuats vins de la zona.


Un resultat digne de la més prodigiosa tècnica

La construcció de la cúpula va durar un total de setze anys (1420-1436): El seu disseny implicava aixecar dos "closques", paral·leles i una dins l'altre, que descarreguen el seu pes en un tambor de forma octogonal. Brunelleschi, expert en rellotgeria, va idear tota mena de ponts i màquines que van evitar recórrer a bastides interès per aixecar la cúpula, un "secret" que molts encara intenten entendre. Des de la seva base, al tambor, l'arquitecte va anar aixecant la cúpula de fora cap endins, entrellaçant en forma d'espiral milions de maons a espina de peix, tècnica ja usada en l'antiga Roma. Des de l'exterior és reconeixible pel seu aspecte punxegut, al que contribueixen les vuit veles de teula vermella que la cobreixen, unides per vuit nervis de pedra blanca i una immensa llanterna a la part de dalt, l'única que Brunelleschi no va veure abans de morir el 1446.

Des d'aleshores la cúpula s'aixeca sobre els palaus florentins amb la seva altura de 114 metres (36,6 metres des de la seva base), coronant la vall del riu Arno. La seva conclusió va ser immediatament celebrada com una autèntica proesa: "Aquesta estructura tan gran, erigida cap al cel, podria cobrir amb la seva ombra a tots els pobles toscans", va elogiar un dels humanistes del moment, Leon Battista Alberti.

La cúpula de Santa Maria del Fiore vista des de l'interior

Els orígens de la prevenció de riscos laborals

Per altra banda, és destacable el fet que l'arquitecte va parar una atenció gairebé "maníaca" a la seguretat laboral. Tant és així que als arxius només consta una persona morta, per una caiguda. Els treballadors passaven molt temps a l'altura i per això es van indicar normes que evitessin els incidents. "Potser va ser el primer document sobre seguretat en les obres", apunta Caciagli. Per exemple, es van crear parapets per a frenar les caigudes al buit i es va arribar inclús a regular les quantitats de vi que els treballadors podien beure als dinars, barrejant-lo amb aigua.

De la mateixa manera, per a reduir el trasllat de la mà d'obra, es van construir autèntiques tavernes les bastides exteriors de la cúpula, on es repartien viandes o es descansava. Una de les fruites més apreciades a l'estiu eren els "poponi", els melons.

La catedral de Santa Maria del Fiore sobresurt al paisatge de Florència

Un tresor arquitectònic a preservar

La cúpula és "el tresor" de Florència, i per això cada dia un equip d'arquitectes, tècnics, electricistes i restauradors s'afanyen a controlar constantment el seu estat. En aquests moments, "la cúpula està molt bé", assegura l'arquitecte. Ara es concentren en realitzar un sistema elèctric que millori la seva il·luminació i garanteixi la seva seguretat, i durant els mesos passats els treballadors de la catedral es van despenjar amb arnesos per realitzar "petites tasques de manteniment" a la seva superfície.

Cada dia, a més, la cúpula és controlada des del punt de vista estàtic, tenint en compte que tota Itàlia, especialment el seu centre, és una sensible zona sísmica, i cada sis hores un sistema envia dades per mostrar si ha patit lesions o deformacions estructurals. Tot perquè el món del futur pugui seguir apreciant tota una proesa, que encara avui desafia l'enginy des de les altures de Florència.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —