Santa Sofia acull la primera pregària musulmana en 86 anys - Diari de Barcelona

ISTANBUL
Santa Sofia acull la primera pregària musulmana en 86 anys
Milers de persones s’han concentrat al voltant del temple per poder assistir a la cerimònia inaugural
L'antiga basílica de Santa Sofia ha acollit aquest migdia la primera pregària musulmana en 86 anys, després de la seva polèmica reconversió en mesquita a principis d'aquest mes. El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha estat l'encarregat de liderar l'oració dins del recinte, on hi havia 500 persones congregades.
Interior de Santa Sofia en la primera pregària musulmana després de 86 anys
Des de primeres hores del matí milers de persones, des d'adolescent a barbuts ancians, s'han concentrat al voltant del temple islàmic per poder assistir a la cerimònia inaugural, mentre que enormes altaveus col·locats davant del monument llançaven càntics de l'Alcorà sobre la plaça. Molts havien vingut de fora d'Istanbul i han acampat a prop de l'edifici durant la nit. Així, hi ha hagut tanta afluència que el governador d'Istanbul, Ali Yerlikaya, ha anunciat cap al migdia que les zones de pregària ja estaven ocupades, demanant a la resta de fidels que buidessin l'espai.
"Avui, estem posant fi a 86 anys d'anhels", ha dit Sait Colak, un dels fidels. "Gràcies al nostre president (...), tindrem la pregària del divendres a Santa Sofia", ha declarat al diari turc Daily Sabah.
En previsió de la massiva afluència, s'han instal·lat diversos punts de control en el centre històric d'Istanbul. En entrar a la zona restringida, els fidels, que havien de portar mascareta, s'asseien a les seves pròpies catifes respectant la distància social. En un discurs televisat, Yerlikaya ja va instar ahir als assistents a portar "mascaretes, una catifa d'oració, paciència i comprensió", per ajudar a prevenir la propagació de la Covid-19.
Exterior de Santa Sofia
Els oficials turcs han emfatitzat que quan no s'utilitzi com a mesquita, Santa Sofia – que és popular entre els turistes visitant Istanbul – tindrà les portes obertes gratuïtament, segons l'agència estatal Anadolu. Durant les pregàries, els mosaics de la Verge Maria, el nen Jesús i altres símbols cristians es taparan, com ja s'ha fet avui mateix.
"Com totes les nostres mesquites, les seves portes estaran obertes a tothom, musulmans o no musulmans. Com a patrimoni comú a tot el món, Santa Sofia amb el seu nou estatus seguirà abraçant a tothom d'una manera més sincera", va dir Erdogan en un discurs televisat el 10 de juliol. "Tractarem cada opinió expressada en l'escena internacional amb respecte. Però la forma en què s'utilitzarà a Santa Sofia cau sota els drets sobirans de Turquia".
#AyasofyaCamii #HagiaSophia
— Muhammed Fatih Ustaosmanoğlu (@mfustaosmanoglu) July 24, 2020
Efendiler efendisi Muhammed Mustafa Sallallahualeyhiveselleme
salat ve selam olsun... pic.twitter.com/ggLhNbIQ9d
Grècia, en contra
El primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, ha definit avui "d'ofensa a la civilització del segle XXI" la conversió en mesquita de l'antiga basílica bizantina de Santa Sofia. D'aquesta manera,
al mateix temps que a Istanbul començava la pregària musulmana a la "Gran Mesquita de Santa Sofia", totes les esglésies de Grècia han fet sonar les seves campanes en senyal de dol.
L'arquebisbe Jerónimo II també va qualificar aquesta jornada com a "dia de dol i de dolor per als ortodoxos, el cristianisme i tothom hel·lè" i va anunciar una missa especial en la catedral d'Atenes.
"La decisió del president turc de transformar Santa Sofia en mesquita i l'espectacle que ha organitzat avui, en l'aniversari del Tractat de Lausana, i en un moment en el qual l'agressivitat de Turquia al Mediterrani ha aconseguit nivells sense precedents, és una provocació nacionalista i autoritària", ha destacat per la seva part el portaveu del partit esquerrà Syriza, Alexis Jaritsis.
Aquest primer rés coincideix amb un període d'escalada de tensió entre tots dos països, després que Turquia anunciés la sortida d'un vaixell per a realitzar estudis sísmics en una zona que Grècia considera part de la seva plataforma continental, en el sud-est de l'arxipèlag del Dodecanès.

