El nou Informe mundial sobre la salut dels refugiats i migrants, elaborat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha posat sobre la taula la necessitat de forjar un millor sistema sanitari global per tal d’ajudar els refugiats i migrants, que es troben en situació de vulnerabilitat i corren el risc de tenir pitjor salut que les comunitats d’acolliment a les quals viuen. 

Al món hi ha a més de mil milions de persones migrades i desplaçades, el que representa aproximadament una vuitena part de la població mundial. D'aquests, 84 milions són desplaçats forçosos, i 35 milions són nens. Tal com apunta l’informe, tots ells presenten unes circumstàncies i característiques específiques que els exposen en major mesura a tenir una pitjor salut, malgrat que no són per se col·lectius “menys sans” que les poblacions que els acullen. 

El Diari de Barcelona ha parlat amb el doctor Santino Severoni, director del Programa de Salut i Migració de l’OMS des de 2019, per aprofundir en les conclusions d’aquest informe i entendre per què els sistemes sanitaris dels països d’acollida no han aconseguit garantir el dret a la salut dels refugiats i migrants en la mateixa mesura que el garanteixen a la resta de la població local. 

Quins són els factors que fan que els refugiats i migrants tinguin una pitjor salut que la resta de població?
Tot i que és cert que la situació ha canviat en aquests últims anys, en general es deixa als immigrants i refugiats en segon pla pel que fa a l’accés al sistema sanitari, empenyent-los a una situació de desigualtat. També tenen, per descomptat, una major probabilitat de deixar a mitges tractaments de malalties cròniques, sovint a causa de les dificultats en la comunicació. Hi ha estudis que demostren que els cribratges de càncer entre les dones migrants són dos terços inferiors a la resta de la població. Aquí hi entra en joc la falta d’accés a la informació, així com les barreres lingüístiques i culturals.

Em posa un exemple?
Imagina que ets una dona musulmana i vas al ginecòleg i descobreixes que és un home: per tu serà culturalment inacceptable i un motiu per no acudir més a aquest servei. En resum, aquest col·lectiu suporta unes condicions de vida i uns treballs més precaris que la mitjana de la resta de la població, fet que els aboca a una situació d’irregularitat i desprotecció sanitària. A tall d’exemple, és impactant descobrir que el risc de mortalitat de les mares migrants que donen llum a un fill abans, durant o després del part: és dues vegades més gran que en la resta de la població.

Mala salut i pobresa van de la mà?
Hem descobert que les condicions d’aïllament, la falta d’integració, i les males condicions de vida podrien estar estretament relacionades amb unes majors probabilitats d’adquirir el VIH. És a dir, que és més probable que es contagiïn del virus quan ja són al país de destí, que durant el procés de migració o fins i tot al país d’origen. El cas de la sida, doncs, sí que es relaciona amb la pobresa.  Malauradament observem una major incidència de malalties cròniques per falta de prevenció i promoció de la salut a casa.

De quines malalties parlem?
Les malalties cardiovasculars, la hipertensió, el càncer o la diabetis, empitjoren encara més a causa d’una falta d’integració o d’una falta s’autosuficiència econòmica. I alhora, aquestes causes desemboquen en una falta d’hàbits d’alimentació saludables, empenyent-los a canviar el seu estil de vida, a moure's menys, i a exposar-se en major mesura a consumir productes com el tabac o l'alcohol, que són factors de risc. Això sí, després de la primera generació d’immigrants, el perill de contraure una malaltia crònica és molt similar a la resta de la població local, perquè ja estan més assimilats a la cultura del país d’acollida. 

Tot això es relaciona també amb una pitjor salut mental. Quant fa que s’analitza l’impacte de la salut mental en aquest col·lectiu?
Ara la salut mental ha passat a ocupar un lloc preferent com a prioritat pels ministeris de tots els estats membres. Els migrants i desplaçats són gent amb més possibilitats de contraure malalties mentals, a causa de les experiències traumàtiques que han patit durant el procés de migració o al fet que vinguin d’una regió amb conflictes o guerra. És possible que hagin patit abusos sexuals o altres formes de violència. I, a més, al viatge fins al país de destí, se li suma la manca tant d’un lloc on viure com d'una feina. Tot això són condicionants que acaben desencadenant en psicosi o depressió, entre d’altres; per això s’ha de garantir a tothom l’accés a la salut mental, siguin residents o no. 

"Els migrants i desplaçats són gent amb més possibilitats de contraure malalties mentals"

Malauradament, per exemple a l'Estat espanyol, l’accés als tractaments de salut mental sovint són lents i estan poc desenvolupats, i molta gent acaba recorrent als serveis privats per falta d’eficàcia. Creu que els governs posen prou esforços en aquest àmbit de la salut mental?
Bé, aquest és un problema que hem observat a diferents països, però no canvia la prioritat i rellevància que nosaltres li donem. En aquest sentit, cal que destinem més esforços per pal·liar-ho. 

Com podem garantir una bona salut —física i mental— per als migrants i refugiats? Què no es fa i en canvi caldria fer?
Mai abans d’aquest informe que hem elaborat no hi havia hagut prou informació de context per poder fer-nos una idea de què cal fer i com ho podem fer. El que cal ara és un acord polític que avanci cap a un enfocament migratori inclusiu en lloc d’un de restrictiu. Això ho hem vist durant la Covid: tothom ha entès el principi de la salut pública inclusiva. Si no poses en marxa la salut pública per a tothom per igual, fallaràs. Per tant, ja no és simplement una qüestió caritària o humanitària, sinó una visió tècnica per tenir un sistema de salut eficient i rendible, que doni resposta a les necessitats de la població, independentment de la seva nacionalitat, ètnia, gènere, o orientació sexual. 

Però no és fàcil de fer que tots els governs es posin d’acord i actuïn conjuntament per assolir certs objectius. Com es pot aconseguir?
Crec que l’únic que es pot fer és ser persistent i dir la veritat. Des del nostre punt de vista, que és un punt de vista mèdic, no ens hem de cansar mai de dir com estan les coses. Tanmateix, el món està canviant. I no ho dic perquè sigui optimista, sinó perquè observo objectivament la situació. Si mireu la posició de tots els països el 2018 durant l'adaptació del Pacte Mundial de les Migracions, i les compareu amb ara, veureu que s’han fet grans avenços.

Sí?
És increïble veure com els països ara s’entenen millor: cada cop estan més compromesos, més disposats a fer promeses per tirar endavant. El que dic és que cal parlar més des de l’evidència i no des de la ideologia, perquè les ideologies mai no ens ajuden a trobar els punts en comú. 

"Les ideologies mai no ens ajuden a trobar els punts en comú"

Una pitjor salut dels migrants i desplaçats podria arribar a dificultar l’assoliment dels Objectius pel Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per Nacions Unides?
Els ODS abans no contemplaven cap objectiu dedicat a la migració, però ara sí. Per tant, hi ha un gran consens de la comunitat internacional per assegurar-nos que la migració esdevé un fenomen regular, segur i ben gestionat, perquè hi ha molts beneficis positius derivats del moviment de població. Cada vegada que intentem aturar l'emigració, dificultem l’assoliment dels ODS. També és cert que hem tingut un retard a causa de la Covid, però cal que continuem treballant per l’assoliment de l’agenda 2030. 

"Cada vegada que intentem aturar l'emigració, dificultem l'assoliment dels ODS"

Parlant de dificultats recents per assolir els Objectius del Desenvolupament Sostenible, com hi ha afectat la guerra d'Ucraïna?
El que ha passat amb els refugiats ucraïnesos és un exemple de bona pràctica, basada en la responsabilitat compartida, la cooperació, el principi d’humanitat, i el suport als més vulnerables. Espero que aquest pugui ser, a partir d’ara, l'enfocament estàndard de la Comissió Europea per resoldre totes les crisis que vinguin. 

Però moltes veus diuen que ha estat més fàcil acceptar l’acollida dels refugiats ucraïnesos pel simple fet que són europeus, i els veiem com a iguals. Amb altres comunitats de migrants no s'acostuma a acollir de manera tan altruïsta. 
Sí, he escoltat aquestes veus, però sincerament no en sé la raó. Penso que tot plegat és una mica més complex del que apareix als diaris, i amb això vull dir que espero que la crisi d’Ucraïna sigui una eina poderosa a partir d’ara per aprendre a actuar de manera més coordinada, pragmàtica i humana. 

D’altra banda, aquest és el primer informe que estudia a escala mundial la salut dels migrants. Per què és important? 
Fins ara el coneixement sobre aquest tema era molt fragmentat, molt incert, molt anecdòtic. Però volíem servir de referència per guiar els responsables polítics en aquest àmbit. Per això, aquest informe és com una imatge Polaroid: es pot veure fàcilment el que falta i el que tenim. Per tant, pot esdevenir una eina molt rellevant per a destinar més inversions en recerca, o millors intervencions en relació amb els temes de la salut pública. Com que nosaltres som una organització tècnica i científica, és una bona perspectiva allunyada de la política que ens permet posar sobre la taula el debat de la salut de les persones migrades. La primera observació de totes és que cal invertir més en fer recerca de qualitat. 

I per què no s’havia considerat mai abans que era un tema prou rellevant com per fer-ne un estudi? 
No sé què respondre. Hauríem de preguntar-ho als meus antecessors! (Riu). Fa dos anys que vaig entrar com a director del programa global, i des del primer moment vaig adonar-me de la necessitat d’establir una línia d’estudi per tenir més dades i context sobre aquest tema. Va semblar-me molt lògic fer-ne un estudi i un informe, però no sé per què a ningú abans no se li havia ocorregut.

Tenint en compte la crisi climàtica a la qual ens enfrontem, creu que tindrem un agument del nombre de desplaçats climàtics? Quines seràn les conseqüències?
Bé, el nombre de refugiats climàtics gairebé ja arriba als 100 milions. Si la situació continua essent tant extrema, ens trobarem amb gent que no podrà parar de desplaçar-se permanentment a causa dels desastres naturals desencadenats per la crisi climàtica. Tanmateix, no podem estar 100% segurs del que passarà en un futur, ja que ens basem en projeccions i suposicions, però el que avui té sentit, potser demà ja no en té. Per això, aquesta és una altra àrea on volem poder fer més recerca. Està clar que sabem què hem de fer i com hem d’actuar, però no entenc per què no s'està fent res, ja que és un tema d’interés que ens afecta a tots i totes. 

Estem prou preparats per fer-hi front?  
No n'hi ha prou amb el fet afrontar-ho, cal més consciència i atenció. El que és primordial és la preparació, que té molt a veure amb invertir per evitar el problema. Sempre dic una frase: “La preparació és una gran inversió no només tècnica i política, sinó financera”. Així doncs, el cost és un dels principals enemics per a la preparació, i també el nostre gran repte. Sincerament, per a mi, com a ciutadà i a títol individual, és molt difícil entendre per què no estem més actius i implicats en tot plegat.