Un home ambigu i misteriós a qui les masses buscaven per a trobar remei a les seves malalties i que va sobreviure als temps camuflant-se com un camaleó. Així va ser el remeier txec Jan Mikolášek, en qui s'inspira Šarlatán, la nova pel·lícula de Agnieszka Holland que arriba als cinemes aquest divendres.

“Ho vaig trobar intrigant i d'alguna manera prou ambigu i complex com per a assenyalar a aquest home, al temps i al seu destí”, així ha explicat la cineasta polonesa en una entrevista a Efe els motius que la van conduir a portar a la gran pantalla la vida d'aquest particular messies.

Aquest home, que ho va aprendre tot sobre les plantes i les seves propietats curatives i que diagnosticava malalties a través de l'orina, es va convertir en una celebritat durant els anys 30 entre rics i pobres.

Cada dia, milers de persones s'amuntegaven a les portes de casa seva per a visitar a Mikolášek carregant el seu flascó d'orina per a rebre el tractament adequat a base d'una combinació de plantes.

Va atendre tant els alemanys durant l'ocupació nazi com als oficials comunistes després de la guerra. “Sempre m'ha interessat el destí dels ciutadans de l'Europa central en el segle XX i ell és el paradigma del camaleó, que està canviant de màscara i vestuari per a acomodar-se als diferents règims”, apunta Holland.

Però, a més de les seves circumstàncies, Mikolášek va tenir una personalitat particular que la cineasta polonesa va voler ressenyar. “És algú que està prenent decisions estranyes i de vegades molt cruels. El que ocorre dins de si mateix no és com la lluita entre allò just o allò injust, és molt més complicat”, explica Holland, també directora de In Darkness i Europa Europa.

Šarlatán va tenir la seva premiere internacional a la Berlinale, va formar part de la Secció Oficial del Festival de Sevilla i va obtenir una nominació als European Film Awards a la categoria de millor direcció.

Al febrer va entrar dins la Shortlist dels Óscar a la categoria de Millor Pel·lícula Internacional i al març va obtenir 5 Czech Lion Awards a Millor Pel·lícula, Millor Direcció, Millor Actor per a Ivan Trojan, Millor Fotografia i Millor So.

Protagonitzen la pel·lícula el multipremiat actor txec Ivan Trojan i el seu fill, el també actor Josef Trojan, que interpreten a Mikolášek en la seva maduresa i la seva joventut, així com l'actriu Jaroslava Pokorná, qui interpreta a l'assistent i amant del remeier.

“La pel·lícula també és una història d'amor i sacrifici. Un amor molt poc romàntic, més dolorós i alhora poderós. També és una història de traïció i sacrifici, la història de la crueltat, que és d'una naturalesa molt profunda i forta en la raça humana”, afegeix la cineasta.

El retorn del passat

Escollida fa uns mesos presidenta de l'Acadèmia del Cinema Europeu, Holland (Varsòvia, Polònia, 1948) és una de les figures més representatives del cinema europeu de la seva generació. L'any 1991 va guanyar el Globo d'Or a la millor pel·lícula en llengua no anglesa amb Europa Europa, una cinta que li va valer la nominació a l'Óscar al millor guió adaptat i que està basada en la biografia de Solomon Perel, un adolescent jueu que va fugir d'Alemanya a Polònia després de la Nit dels vidres trencats l'any 1938.

Malgrat que el seu anterior film, Spoor (2017), era “una pel·lícula contemporània”, explica Holland a Efe, l'obra de la cineasta acostuma a submergir-se més en el passat. “En els últims anys no he trobat una història que capturi el nostre temps i al mateix temps tingui una estructura prou fort com per a ser una pel·lícula que atregui. I la busco sempre, encara que per a mi, el passat no és realment el passat, el miro al mateix temps que el present”.

“Especialment ara sentim, lamentablement, una connexió bastant forta amb els anys trenta del segle XX, els creixents populismes, algun tipus de nou feixisme i règims autoritaris. I el desig del poble d'escapar de la llibertat. Tenim nous desafiaments com la catàstrofe climàtica ecològica, i tenim una generació jove que sent que no té futur, d'alguna manera aquest sentiment apocalíptic és similar al que vam experimentat fa cent anys”, afirma la cineasta.

Així, segons ella serà més senzill que els cineastes futurs narrin aquesta història contemporània perquè “és més fàcil posar llum sobre aquests temes quan ja tens la història completa. En el nostre temps la situació està canviant tan ràpidament que és difícil captar-la en la ficció”, conclou Holland.