De James Bond a Indiana Jones, passant per l'Edat Mitjana, la lluita contra els Nazis i la ciència ficció amb viatges al futur: repassem deu pel·lícules clau a la trajectòria de Sean Connery, mort avui als noranta anys.

'Des de Rússia amb amor' (1963)

És la segona pel·lícula de la saga de James Bond i, per tant, la segona en què Sean Connery interpreta James Bond. Després de l’èxit de Dr. No, l’agent 007 ha d’enfrontar-se a l’organització criminal russa Spectre. Bond viatjarà fins a la Unió Soviètica per investigar el robatori d’un dispositiu capaç de desxifrar comunicacions secretes que està posant en perill les seves investigacions.

'Goldfinger' (1964)

Goldfinger és la tercera part de les aventures de James Bond. En aquest cas, Connery ha de fer front a Auric Golfinger, un magnat sense escrúpols, sospitós de fer contraban amb les reserves d'or d'Anglaterra.

'L’home que volia ser rei' (1975)

Basada en el relat homònim de Rudyard Kipling, aquesta pel·lícula del 1975 explica la història de dos amics britànics, Daniel Dravot i Peachy Carnehan, antics militars, que viatgen a les Índies amb un sombi peculiar. Volen entrar al Kafiristan (un país llegendari on cap europeu no ha posat el peu des d'Alexandre el Gran) i esdevenir-ne reis.

'Els immortals (Highlander)' (1986)

Nascut a les terres altes d’Escòcia el 1518, Connor MacLeod (Christopher Lambert) és immortal. Quan és ferit a la batalla però no mor, el fan fora del seu poble. Coneix a un altre com ell, Ramírez (Connery), que li ensenya que l’única manera de matar a un altre immortal és agafar-li el cap. Tots els immortals duen a terme una guerra secreta entre ells, fins que només en quedin uns pocs, que s’enfrontaran en un duel final a la ciuat de Nova York gairebé cinc segles més tard.

'El nom de la rosa' (1986)

Ambientada a l'Edat Mitjana, la pel·lícula es basa en la novel·la homònima d’Umberto Eco. L’argument transcorre en una abanadia on succeeixen fets estranys, com la mort d'alguns dels monjos. Aquests, decideixen sol·licitar a en Guillem de Baskerville (Connery), un famós investigador franciscà que, amb el seu ajudant Adso de Melk (Christian Slater), investigaran els crims.

'Els intocables d’Elliot Ness' (1987)

Ambientada al Chicago de 1930, el film tracta sobre les bandes rivals de gàngsters, dominades per Al Capone (Robert De Niro). Connery interpreta Jim Molone, un experiment policia irlandès que, tot ajudant l’agent Elliott Ness (Kevin Costner), haurà de fer servir mètodes poc ortodoxos per aturar el mafiós.

'Indiana Jones i l’última croada' (1989)

El 1938, només un any abans de la Segona Guerra Mundial, els Nazis busquen desesperadament el Sant Greal. Al capdavant hi ha el doctor Henry Jones (Sean Connery). Però quan el seu pare desapareix, un estudiós de l’època medieval, Indiana Jones (Harrison Ford) es llança al seu rescat.

'First Knight' (1995)

L’any 1995 sortia First Knigh, dirigida per Jerry Zucker i basada en els molts relats de la materia artúrica. Connery es posava a la pell del propi rei Artur, mentre que Richard Gere feia de Lancelot i Julia Ormond, de Ginebra.

'The Rock' (1996)

L’agent de l’FBI Stanley Goodspeed (Nicolas Cage) és enviat en missió urgent amb un antic espia britànic, John Patrick Mason (Sean Connery), per aturar el general Francis X. Hummel (Ed Harris), que vol llançar armes químiques a l'illa d'Alcatraz cap a San Francisco. El general Hummel reclama 100 milions de dòlars en reparacions de guerra a les famílies dels militars assassinats que van morir en operacions encobertes. Després que el seu equip sigui derrotat, Stanley i John se les hauran de tenir amb els soldats pel seu compte.

'Entrapment' (1999)

Acompanyant en aquest cas de Catherine Zeta-Jones, Connery es posa en la pell de Robert MacDougal, un mestre dels robatoris. Virginia Baker (Zeta-Jones) investiga el robatori d’un Rembradnt i convencerà la seva companyia perquè li permetin fer un cop al costat de MacDougal com a part de la investigació. Abans de confiar en ella, però, en Mac la sotmetrà a tota una sèrie de proves.