Els primers anys del règim liberal van ser dolents per al Diario de Barcelona. Ni la viuda Brusi ni el seu gendre, Pau Soler Mestres, el qual dirigia el negoci, no eren liberals i sospiraven que tornés l’absolutisme, tot i la mort de Ferran VII. Quan l’hereu Antoni Brusi Ferrer finalment se’n va fer càrrec, el 1838, a penes tenia 700 subscriptors.

Durant el seu viatge de quatre anys per Europa, el segon Brusi havia après com eren els diaris d’amunt dels Pirineus, però va evitar comprometre’s políticament, com feien els nous diaris sorgits amb la llibertat de premsa. Durant uns anys, El Constitucional, l'òrgan dels liberals progressistes, va ser el més important.

El final de la regència d’Espartero, amb les prohibicions consegüents, el 1843, va ser la nova oportunitat que el Diario de Barcelona va poder aprofitar per tornar a créixer. L’antic privilegi reial que li va atorgar tants anys de monopoli ja no va tornar, però l’aplicació restrictiva de la llibertat de premsa sota el regnat d’Isabel II va beneficiar un diari tradicional i arrelat.

Per antic, era el diari que més s’identificava amb la ciutat. En portava el nom, en lluïa l’escut i era el que donava servei els sectors socials conservadors que hi van dominar durant diverses dècades. El preu del diari era alt. La majoria de la població era analfabeta.

El Diari de Brusi, o, simplement, el Brusi, ja tenia més de cinquanta anys de vida. No ho va celebrar l’1 d’octubre del 1842, ni tan sols ho va recordar amb una frase. Eren setmanes de molta tensió política i social que acabarien en una revolta popular i el bombardeig de Barcelona des de Montjuïc, el 3 de desembre. Ja hi hauria més aniversaris.

Antoni Brusi Ferrer rellançà el Diario de Barcelona amb l’ampliació dels continguts, la modernització de la impremta i la incorporació de l’ús del telègraf, fins al punt que al cap de vint anys va pensar a vendre el diari i dedicar-se a altres negocis. Però, al darrer moment, se’n va desdir.

Dibuix del bombardeig de Barcelona, el 3 de desembre del 1842, amb indicació del recorregut de les bombes disparades des del castell de Montjuïc