Roosevelt, Kennedy, Clinton, Obama, Trump, Biden... probablement a la majoria dels lectors us han vingut al cap homes que han dirigit un dels països més importants del món. I, en efecte, aquests són cognoms emblemàtics de la història, però ho són, també, per Eleanor Roosevelt, Jacqueline Kennedy, Hillary Clinton, Michelle Obama i Melania Trump. Són només un tast de les primeres dames dels Estats Units d'Amèrica.

El concepte va néixer lluny de les institucions, en un escrit publicat per Mrs. Sigourney sobre el president George Wahington en el qual es feia, per primera vegada, referència a la First Lady. A partir d'aquí, el concepte va anar calant en la societat i fins a l'actualitat. En el context en què s'origina, però, les dones no tenien dret a vot i molt menys a presentar-se com a candidates a la presidència. Un dret que no van adquirir fins a l'any 1920, quan s'aprova el sufragi femení. Aleshores, les dones dels caps d'estat eren les "mestresses de la Casa Blanca", tal com les defineix Ewa Widlak. Ella és consultora especialitzada en comunicació i lideratge i la seva tesi doctoral es titula "The First Lady: from the kitchen to the podium: how to gender equality revolution and the media forged a new political actor in democratic systems".

"La funció de la primera dama és donar suport al seu marit en la seva comunicació institucional. També participa en diferents actes públics i té un paper molt important durant les campanyes", explica Widlak. En termes comunicatius, la primera dama és qui es focalitza en un discurs "més emocional, la part que, en teoria, un cap d'estat i un candidat mai hauria de presentar, perquè té una funció molt més masculina, formal. La dona representa molt més la societat i l'empatia".

De decoració a càrrec polític

Fins a l'arribada d'Eleanor Roosevelt (1933-1945) a la Casa Blanca, el títol de primera dama implicava tenir cura del marit i ajudar en la seva imatge purament estètica. Organitzava festes i gestionava les labors de la llar. Inicialment, la dona no treballava i la primera dama es dedicava en exclusiva a la casa. Més endavant, quan ja tenia dret a treballar, es veia obligada a deixar de banda la seva carrera professional per dedicar-se a les tasques de primera pama. I "si no ho feia, se l'acusava de conflicte d'interessos", assegura Widlak.

No obstant això, quan Roosevelt pren el càrrec el redefineix. Va instaurar les rodes de premsa a la Casa Blanca i hi va permetre l'accés de les dones. "En aquella època, les dones no podien ser periodistes polítiques, però Eleanor Roosevelt va decidir que si una revista no enviava cap dona, es podia quedar fora. Els diaris, aleshores, van haver de començar a contractar les dones", exemplifica Widlak. Eleanor Roosevelt també va promoure activament les polítiques del New Deal i escrivia columnes sobre drets civils, desigualtats socials i reformes educatives.

Eleanor Roosevelt amb la Declaració Universal dels Drets Humans

La seva successora va ser Jacqueline Kennedy (1961-1963) qui, sense intervenir en termes polítics, "va fer unes coses increïbles en comunicació", assegura Widlak. Kennedy tenia un programa de televisió on mostrava la Casa Blanca per dins, un fet revolucionari a l'època. "Ella va fer guanyar molts punts de popularitat al seu marit, que no hagués estat tan popular sense ella, això segur", afirma la consultora.

Generadores de canvi social

La feina de la primera dama no és remunerada, és a dir, no tenen un sou com a càrrec polític. En molts casos, no està reconegut com a tal. Algunes lleis constitucionals només estableixen que, en l'àmbit administratiu, es paguen amb diners públics el despatx de la primera dama i el seu gabinet. Tampoc tenen competències polítiques clares, només compten amb les seves ganes de generar canvis socials i una gran capacitat d'influència. Amb aquests escassos recursos, Michelle Obama (2009-2017), per exemple, va aconseguir aprovar una llei de nutrició infantil per ampliar el programa de menjars escolars i millorar el valor nutritiu dels aliments que rebien. Melania Trump (2017-2020), per la seva banda, va llançar una campanya per millorar la qualitat de vida dels nens i joves estatunidencs centrant-se en temes com la seguretat en línia i el cyberbullying.

Melania Trump i Michelle Obama reunides

Widlak explica que cada primera dama és única, com ho és cada president, i que hi ha molts condicionants en la manera d'actuar de cadascuna. Mentre que Michelle Obama era "molt activa i tenia ganes de fer coses", Melania Trump "no volia el paper que li va tocar assumir i, a més, va ser molt jutjada per la premsa i la gent. Però no era fàcil per ella". Hillary Clinton (1993-2001), en canvi, va intervenir molt en "política pura i dura" i va intentar proposar una llei sobre seguretat social universal que no va ser aprovada.

Els primers senyors

El rol de les primeres pames, per tant, queda lligat a temes que no intervinguin en la política estricta duta a terme pels presidents. Elles han de ser la cara amable que complementi el rol de l'home. És per això que, quan es gira la truita i la dona és la candidata, el patriarcat l'oprimeix i pressiona encara més. Tant és així, que el marit de Kamala Harris, la primera vicepresidenta electa dels Estats Units, està sent lloat per haver recolzat la carrera professional de la seva dona, com si fos quelcom inesperat.

Un dels pocs exemples de primer senyor –nom creat per fer un paral·lelisme nominal— és el marit de la cancellera Angela Merkel. "Li diuen el fantasma de l'òpera perquè no se'l veu mai, només en actes relacionats amb l'òpera, perquè li agrada molt", comenta Widlak. Només hi ha un 10% de dones caps d'estat al món, per això la xifra de primers senyors sigui molt reduïda. Quan són elles les qui es presenten com a candidates, ells no prenen el rol que s'esperaria d'una primera dama.

Barack i Michelle Obama amb Angela Merkel i el seu marit Joachim Sauer

Segons la tesi doctoral de Widlak, els homes acostumen a mantenir-se al marge, sense ser massa visibles i elles han de prendre els dos discursos: polític i empàtic. En càrrecs de lideratge, expressar emocions es considera negatiu. Per això, "es penalitza automàticament les dones, perquè les emocions es relacionen amb elles. Si una dona intenta tenir una posició de lideratge i expressa molt la seva part emotiva és considerada no apta per exercir aquestes funcions". Així doncs, les dones que aconsegueixen arribar a càrrecs de poder, en aquest cas, caps d'estat, han de masculinitzar-se i mimetitzar-se amb l'entorn per no ser atacades ni infravalorades. Però, al mateix temps, han d'assumir el rol de la primera dama i expressar la part social i empàtica que no du a terme el seu marit.

Un càrrec lligat al sistema polític

És important tenir present que la concepció i concreció del càrrec de la primera dama varia considerablement segons el lloc del món on es trobi. La consultora i experta en comunicació, Ewa Widlak, assegura que tot depèn, principalment del tipus de sistema polític. "Si s'analitzen les funcions de la primera dama, el que fa, estan clarament relacionades amb allò que nosaltres entenem com el paper del cap d'estat. Per tant, és la dona d'aquest qui rep el títol de primera dama". Així doncs, a Espanya, per exemple, la primera dama és la reina Letícia i no pas la dona del president del Govern central.

La tesi doctoral de Widlak analitza també l'evolució d'aquest rol al llarg dels anys. Un dels aspectes més importants a destacar és la millora del nivell educatiu. En un inici, les primeres dames no tenien ni tan sols els drets per poder formar-se, en canvi, amb els anys, cada vegada tenen un nivell més elevat d'estudis i una professió. Si bé, moltes es veuen obligades a abandonar la feina per dedicar-se a ser primera dama, encara que no sigui la seva decisió personal, sinó la del seu marit. Cada dona reinventa el càrrec per adaptar-lo a les que consideren les problemàtiques socials més importants i l'afronta de la manera que millor pot.

Les primeres dames dels presidents de la Reunió G-20 (2018)

Ja és sabut que Jill Biden serà la següent dona en adquirir el títol de primera dama dels Estats Units. Ella ha anunciat que no té intenció de deixar de ser mestra encara que hagi d'assumir les responsabilitats de primera dama. Com totes les qui l'han precedit, és la màxima expressió de la mítica frase "darrere d'un gran home hi ha una gran dona" —entenent 'gran' com a persona amb èxit professional i poder— perquè, com analitza Widlak, "la primera dama comença la seva campanya gairebé al mateix temps que el seu marit" i, sense elles, molts presidents no haurien aconseguit el suport popular que van aconseguir. En efecte, les dones queden en segon pla, però són essencials per a la popularitat i el bon govern del president que, per les facilitats que li posa el sistema, és qui rep el reconeixement.

Potser ara, els cognoms Roosevelt, Kennedy, Clinton, Obama, Trump, i Biden tenen una nova dimensió a la teva ment, lector: les dones que van portar-lo al càrrec de primera dama, amb totes les opressions, complicacions, menyspreus i infravaloracions que comporta.