Dos anys després que les parts bel·ligerants al Iemen aconseguissin el seu primer acord de pau des que es va intensificar la guerra el 2015, les esperances per als civils s'esvaeixen en un país que viu la pitjor crisi humanitària del planeta.

La missió de les Nacions Unides per al Suport de l'Acord d'Al Hudeida (UNMHA), rubricat fa dos anys a Estocolm i que preveu un cessament d'hostilitats en aquesta província iemenita, ha instat al govern del Iemen reconegut internacionalment i als rebels xiïtes houthís a "adherir-se" a aquest pacte, que mai ha estat implementat per complet.

"S'ha realitzat un avanç important, però els desafiaments continuen, inclosos els actes de violència que ocorren de tant en tant i que enterren l'esperit de l'Acord d'Al Hudeida", assenyala el president de la UNMHA i del comitè de Coordinació i Desplegament de l'ONU, Abhijit Guha, en el seu compte oficial de Twitter.

El president de la UNMHA i del comitè de Coordinació i Desplegament de l'ONU, Abhijit Guha

Més de 5.000 morts des de la signatura 

A la ciutat portuària d'Al Hudeida, a la vora del Mar Roig i cor de l'Acord d'Estocolm signat el 13 de desembre de 2018, els civils continuen avui morint i fugint de les seves cases.

El iemenita Mubarak Ali, de 45 anys, va abandonar la seva llar a les afores del sud d'Al Hudeida fa sis mesos, després que els atacs i contraatacs s'intensifiquessin i les zones residencials fossin aconseguides per projectils diàriament. “Vam sortir de la nostra casa i busquem refugi amb familiars fora d'Al Hudeida fins que aconseguim mudar-nos a Saná”, capital del Iemen i controlada pels houthís, explica Ali assegut en una habitació llogada en la qual viu amb la seva esposa, dues filles i un fill. “Les nostres esperances de pau s'han esvaït amb cada nit de bombardejos en el nostre veïnat”.

Sameera Mashgani, de 35 anys, només fa quatre mesos que va fugir de la seva casa a l'est d'Al Hudeida per refugiar-se a Saná al costat de la seva família. “La vida aquí és difícil, no podem permetre'ns el menjar i no podem demanar almoina”, explica la Sameera. El motiu pel qual van deixar la seva llar enrere, afirma, és per la seva "seguretat", ja que allí els podrien haver matat "en qualsevol moment per un projectil o un foc creuat".

Almenys 5.267 civils iemenites han mort a causa de la guerra al país dos anys després de la signatura de l'acord d'Estocolm, segons l'ONG Norwegian Refugee Council (NRC). Tan sols en els primers nou mesos d'enguany, almenys 620 civils van morir pels xocs entre les parts, d'acord amb el Projecte de Monitoratge d'Impacte Civil (CIMP, per les seves sigles en anglès), utilitzat per l'ONU als seus informes.

Els "assoliments" de l'acord d'Estocolm 

Des que va començar la guerra a gran escala, a principis de 2015, el pacte d'Estocolm va ser el primer acord entre el govern del president exiliat Abdo Rabu Mansur Hadi, recolzat per l'Aràbia Saudita, i els houthís que, alineats amb l'Iran, controlen el nord-oest més poblat del Iemen, un terç del territori del país.

L'acord estipulava un alto-el-foc i la desmilitarització de la ciutat d'Al Hudeida, el seu port i els dos ports veïns de Salif i Ras Issa. Així mateix, van acordar que els houthís es quedaven dins de la ciutat i les forces lleials a la coalició a les afores del sud i l'est. No obstant això, les hostilitats van continuar sense parar en el front.

Un dels únics assoliments d'aquest pacte ha estat, de moment, detenir l'ofensiva de les forces governamentals a l'interior d'aquesta estratègica localitat, que podria haver causat milers de víctimes civils. També es va aconseguir el major intercanvi de presoners, dut a terme amb la mediació del Comitè Internacional de la Creu Roja, en dos intensos dies el passat octubre. Però el bescanvi va ser de 1.056 presoners de guerra enfront dels 16.000 acordats.

El conflicte al Iemen va començar a finals del 2014, quan els houthís van conquerir àmplies parts del nord i l'oest del país, inclosa la capital Saná, de la qual va ser expulsat el Govern. Això va portar a la intervenció a favor seu d'una coalició àrab el març de 2015.