Treballadores manifestant-se davant de la botiga Sephora
Publicat el 20 d’agost 2020

El maquillatge realça i fa atractiu, però de vegades també serveix per amagar una part de la realitat. És el cas de les treballadores de Sephora. La realitat laboral de l'Emi Martínez, treballadora a una botiga de Pamplona, igual que la de les seves companyes, no va guarnida amb purpurina ni coloret. Cap glamur: "Fins a 2019 no vam tenir un calendari laboral, no hi havia manera de conciliació amb la nostra vida familiar i personal", explica Emi Martínez al Diari de Barcelona. "Una de les nostres primeres reivindicacions va ser aquesta". 

L'empresa multinacional francesa de cura i bellesa personal, Sephora, no permetia a les seves treballadores tenir un calendari laboral anual, "ens movien com treball a la carta". Martínez comenta que els horaris s'atorgaven a quatre setmanes vista, però "sempre amb modificacions, sempre sorgien coses". Afegeix: "Aquest món boig del retail és així: una reunió, un camió que arriba, una nova animació...".


D'aquesta manera, l'empresa tenia la possibilitat de modificar els horaris davant qualsevol situació. "A ells mai els faltava el personal, en canvi a tu et podien canviar l'horari per qualsevol cosa...", denuncia la treballadora de Pamplona. "Tu t'organitzes fora de la feina, però realment amb aquesta manera de funcionar estàs entregat a l'empresa. La conciliació familiar no existeix, ni la personal tampoc". 

Va ser aquest un dels principals motius que va portar a les treballadores de les dues botigues Sephora que hi ha a Pamplona a convocar una vaga durant el desembre de 2019, una època clau perquè és la temporada de Nadal. Volien que l'empresa firmés un calendari laboral anual i ho van aconseguir. "Durant aquest any tenim un horari rotatiu per setmanes entre matí i tarda, estem una mica millor". Però només elles, les altres botigues de l'Estat continuen sense aquest dret.


“Tu t’organitzes fora de la feina, però realment amb aquesta manera de funcionar estàs entregat a l’empresa"


De moment, la situació de la covid-19 no les preocupa, "nosaltres com tenim el calendari laboral anual i estem de vaga indefinida, ningú s'atrevirà a tocar-lo, almenys durant aquest any...". Però la lluita, evidentment, encara no està totalment guanyada, queda per veure què passarà al novembre quan els hagin de donar el calendari de l'any vinent.

Vaga indefinida a Pamplona

Actualment les treballadores fan vaga indefinida cada dijous, divendres i dissabte. "Ho vam fer així perquè tota la setmana és molt dur"; a més, "era una cosa que veiem que s'allargaria". El motiu: reclamar un conveni que millori les seves condicions actuals.

"El conveni de perfumeria i drogueria és dels més baixos que hi ha al comerç", explica Martínez. "És un conveni, tant el que teníem anteriorment que era regional com l'actual estatal, que té els salaris més baixos, les pitjors condicions i assolim el màxim en còmput d'hores".

"Una dependenta amb 40 hores setmanals té un salari base de 925 euros, que és molt poc".  Tanmateix, Martínez declara que els contractes a jornada completa només els tenen les encarregades de la botiga. En aquest sentit, la resta de treballadores tenen jornades parcials de 20 hores o de 24, "guanyen 500 o 600 euros al mes". De fet, una de les reivindicacions claus de les treballadores, i que han fet visible en les diferents protestes i pancartes és que venen cremes de 1.000 euros per salaris de 900, tal com ha recollit la premsa local.

De vegades, si fan falta més hores de producció es treballa amb una borsa d'hores. "Avui en poses cinc i te les torno el mes vinent". Fins a l'any passat les treballadores arrossegaven les hores d'un any a l'altre, del 2018 al 2019 i del 2019 al 2020. "Però per nosaltres això s'ha acabat, perquè ho vam denunciar a inspecció de treball".

Actualment la borsa d'hores està acotada. "Si posem alguna hora al llarg de tres mesos, al quart mes les hem de recuperar quan nosaltres volem". Tot i aquesta petita victòria, l'Emi reitera que els ha costat molt: "La confrontació amb l'empresa està sent molt dura". I pensa que ni a Madrid ni Catalunya això passarà, "continuaran funcionant igual".


 “La confrontació amb l’empresa està sent molt dura”


Ara com ara, la seva lluita està encaminada a "recuperar el salari que tenien el 2012 i equiparar-lo a les pujades de l'IPC dels últims anys". Altrament demanen recuperar el còmput d'hores anuals que era menor a l'actual, així com posar per escrit el tema de la conciliació familiar i laboral, ja que moltes companyes joves segueixen estudiant. "Que algú es pugui seguir formant és un dret", en aquest sentit "l'empresa sempre beneficiarà a una persona més formada", conclou.

Complement homogeneïtzació
La treballadora de Sephora explica que quan es van perdre els convenis regionals amb la reforma laboral es va regularitzar tot el sector dins d'un conveni estatal. Aquest fet va perjudicar greument a les treballadores de Navarra on el salari va baixar i el còmput d'hores va augmentar. "Vam perdre el complement d'antiguitat i dies d'assumptes propis".

"El complement d'homegenització era per no perdre capacitat salarial" i compensar el canvi de conveni. A Sephora, però, aquest complement no es va arribar a pagar fins al 2019. "Diuen que va ser un descuit però es van estalviar el complement que per una dependenta de 40 hores era de 184 euros al mes". Durant sis anys no ho han pagat.

 

Sindicalització de la plantilla
El 8 de març de 2019 les treballadores de les dues botigues de Pamplona van decidir secundar la vaga feminista. "No havíem fet mai vaga el 8 de març". Una de les companyes no es va voler unir a la vaga, però "una botiga no la pot obrir una sola persona", explica Emi. Tot i així, "aquell dia va coincidir que estava de visita la directora regional" i van acabar obrint la botiga, ja que amb dues persones ho podien fer. "Aquí vam sentir una mica sabotejat el nostre dret a fer vaga".

"Aquell dia vam decidir ajuntar-nos les companyes de les dues botigues i convocar eleccions" per triar representant sindical. A diferència d'altres cadenes com Douglas, que té una seu central i totes les botigues pertanyen a aquesta seu, la gestió de Sephora és diferent. "Cada botiga és un centre de treball independent, per tant, la representació sindical és mínima perquè has de tenir un mínim de cinc persones a cada seu central per convocar eleccions". "

Treballadores manifestant-se davant de la botiga del Sephora de Pamplona

Hi ha molt poques delegades en tot el país, per exemple, les botigues que estan dins el Corte Inglés no tenen suficients persones per tenir-ne, i en algunes botigues del carrer tampoc".

Tanmateix, a Pamplona hi havia vuit treballadores a cada centre. L'Emi es va presentar com a candidata i va sortir escollida, tot i que la meitat de les seves companyes no volien tenir representació sindical. "No es volien posar en contra de l'empresa". La treballadora pensa que és fruit de "la lectura que es fa que perquè tu siguis delegada sindical o hagis votat estàs en contra de l'empresa, quan no hauria de ser així". A l'altra botiga, totes les treballadores van votar a favor.


"Vam sentir una mica sabotejat el nostre dret a fer vaga”


La representant sindical creu que és fonamental que hi hagi aquesta figura per negociar amb l'empresa, ja que si no "es decideixen totes les coses unilateralment i l'opinió dels treballadors mai compta". L'Emi amb això evidencia que "hi ha poca tradició a l'empresa, per no dir nul·la, a haver de comptar amb l'opinió dels treballadors per prendre decisions".

Una vegada les dues botigues van tenir enllaç sindical es van emplaçar diverses reunions amb l'empresa. Però no van servir de res. "Els convenis laborals per aquest tipus d'empresa són merament orientatius i no tenen el concepte de què és llei i està publicat al BOE i s'ha de complir". Va arribar desembre de 2019 i la situació ja era límit. Sephora no els concedia ni el calendari laboral ni el complement salarial d'homogeneïtzació, per això van decidir fer vaga que els va permetre aconseguir aquests dos objectius.

Manifest de convocatòria a la manifestació del passat 14 d'agost

Un sector altament feminitzat
A Pamplona totes les treballadores són dones. "El 97% dels treballadors a Sephora són dones, també a la seu central". Emi afirma en aquest sentit que "els convenis són més baixos perquè és un sector femení". A tall d'exemple, posa com a comparació el conveni laboral del sector del metall que abraça el negoci de les ferreteries, "on la majoria són homes".

Segons diu l'Emi, "el salari base d'una persona que treballa al comerç del metall és de 1500 euros", mentre que "el d'una companya que no sigui encarregada és de 925 euros". El salari del conveni actualment és de 7,69 euros bruts l'hora. Argumenta que això respon a què "els homes no anirien a treballar per 900 euros en una ferreteria de dilluns a dissabte 40 hores a la setmana amb horaris de 10 del matí a 10 de la nit".

Pancarta de protesta a Pamplona. 

A l'espera de la sentència
La cadena de productes de bellesa va posar una denúncia contra les treballadores de les botigues de Pamplona i subsidiàriament contra el seu sindicat, ELA, per haver fet vaga. Els demana una indemnització de 8.000 euros per les dues botigues per cada dia de vaga. 

"Jo crec que ells ho han apostat tot a una denúncia i no hem arribat a seure i negociar res, simplement ells creuen que no tenim dret a un conveni". Però la sentència pot tenir la clau de volta de la situació. "Si el jutge diu que la vaga no és il·legal i continuem en vaga hauran de seure perquè Nadal és a prop".


El Diari de Barcelona ha intentat contactar, sense èxit, amb responsables de Sephora.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —