La vida de Sergi Martínez (Rubí, 1999) és la vida que molts nens catalans amants del bàsquet han somiat en algun moment de la seva infantesa. Poder créixer any rere any fent l’esport que més t’agrada i aterrar a l’edat adulta convertint-te en professional al club del teu cor, el Barça. El Sergi fa més d’una dècada que passa per les etapes formatives del club blaugrana i, ara, s’ha fet un forat a la plantilla del primer equip del Barça de bàsquet.

Parlar de Sergi Martínez és parlar d’un aler polivalent, adaptable, capaç de rebotar amb facilitat, penetrar a cistella amb agilitat i defensar amb contundència. El 2019 va debutar a l’ACB, el 2020 va estar en plena dinàmica de primer equip i aquest curs, amb fitxa del primer equip, s’ha consolidat com una peça més de l’engranatge d’un dels millors equips del bàsquet europeu. Amb 23 anys acabats de complir, Sergi Martínez ja té dues Copes i una Lliga. L’Eurolliga, això sí, encara haurà d’esperar.

Què va passar a Belgrad en la derrota 83-86 a les semifinals contra el Madrid?
No vam saber tancar el partit, a la mitja part vam obrir una bona bretxa, però 11 punts al bàsquet modern no són res. Al tercer quart hauríem d’haver anat guanyant de 15 i acabar 20 punts per sobre. Tenim el millor equip d’Europa sens dubte, però no una mentalitat assassina, guanyadora. Per això ens fa més ràbia, perquè nosaltres sabíem el potencial que teníem.

Va ser un fracàs?
No vam saber gestionar el partit com l’hauríem de gestionar i el Reial Madrid no és algú que no sàpiga jugar a bàsquet, tenen grans jugadors i molta experiència. Nosaltres som els primers que volíem guanyar. Ens va fer molt mal.

Com estàveu d’ànims al vestidor?
El primer que et passa pel cap és que l’esforç que portem de la temporada, les setmanes de doble o triple partit... Tot se’n va a norris, ja està, s’ha acabat. Va sortir creu, tot era tristesa.

Canviem de tema. Com és que ets l’únic jugador de la teva generació del planter que ha arribat al primer equip?
Tots els camins porten a Roma, pots arribar lluny per moltes vies. Jo he tingut la sort de continuar aquí a casa i estic treballant per quedar-me els anys que faci falta perquè és el club que estimo. 

Fas de germà gran i dones consells als jugadors que pugen de les categories inferiors?
Una mica. El Saras és un entrenador concís, directe i molt intens. Et diu les coses cridant perquè a ell li surt així. Si vens de les categories inferiors on tens un entrenador més permissiu, impacta arribar aquí amb tot crits, alta intensitat i haver de defensar els millors jugadors d’Europa. Com que jo ja he passat aquesta etapa, els intento donar una empenta perquè estiguin tranquils igual que van fer per mi Abrines, Oriola o Mirotic.

“El Saras és un entrenador concís, directe i molt intens. Et diu les coses cridant perquè a ell li surt així”

Com és Saras Jasikevicius en l'àmbit privat?
Per la televisió es veu com crida i intenta pressionar, però fora del bàsquet és molt normal. S’estima l’staff i els seus jugadors. És molt proper.

L’any passat vas renovar fins al 2024. Com va ser la renovació per les dues parts?
És molt difícil quedar-te al Barça molts anys sent jugador de la casa, tant de bo pugui quedar-me uns quants anys. La temporada passada vaig acoblar-me bé al sistema de l’equip i he tingut la meva recompensa. 

Existeix la possibilitat de sortir quan acabi la temporada?
Si ha de passar alguna cosa, passarà. Però el club sempre dona confiança plena als jugadors durant la temporada.

“Soc un gran defensor en el rol defensiu, però puc fer una mica de tot”

Quin consideres que és el millor partit que has jugat?
Potser el més sentimental és contra el Reial Madrid al Palau en un dels meus primers partits a l’Eurolliga. Per mala sort va ser sense públic. També destaco un contra Efes o un al camp del CSKA.

Quines característiques creus que et defineixen com a jugador?
Un tot terreny, m’he criat amb humilitat i he jugat en moltes posicions, polivalent. Soc un gran defensor en el rol defensiu, però puc fer una mica de tot. Em fixo en jugadors que potser no brillen en punts i assistències però són necessaris per compensar un equip.

Ara arriba el repte de poder guanyar la Lliga. Quines expectatives hi tens posades en l’àmbit individual?
Jo no puc controlar el temps que jugo, però si fos per mi estaria els 40 minuts a la pista. Després del cop dur de l’Eurolliga hem fet pinya i volem endur-nos la Lliga tant sí com no.

“Després del cop dur de l’Eurolliga hem fet pinya i volem endur-nos la Lliga tant sí com no”

Al teu perfil d’Instagram tens una foto amb el Luka Doncic d’ara fa més de vuit anys. Ja vèieu que seríeu professionals?
Jo no pensava que seria professional amb aquella edat, però sí que veia que el Doncic arribaria lluny. Ell anava 10 passos per sobre dels altres jugadors, semblava un veterà i tenia 15 anys. Quan va arribar a l’NBA alguns tenien molts dubtes, però està millorant un pas més cada any, és una cosa d’un altre planeta. Pocs jugadors han tingut aquesta trajectòria tan ràpida i bonica… la comparació seria la de Messi amb el Barça.

Quin sostre et poses?
Em falta guanyar una Supercopa i sobretot una Eurolliga amb el club que porto al cor. No puc dir que no m’agradaria jugar un dia a l’NBA, però jo firmaria on fos fer la meva carrera al Barça, on tinc el vincle més fort.