Un estudi del grup de recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) indica que les aplicacions de telefonia mòbil que utilitzen tecnologia Bluetooth detectarien un màxim del 10% dels contagis. El Diari de Barcelona ha contactat amb el coordinador de la recerca, Sergio Alonso, perquè ens n'expliqui els resultats.

En què consisteix l'estudi?
Nosaltres cada dia estem treballant en uns estudis sobre la covid-19 que fem per a la Comissió Europea. Hem de fer informes diaris, analitzar la situació tant d'àmbit regional, com mundial, possibles rebrots... Però també analitzem temes concrets, i durant uns dies vam decidir fer-ho amb el tema de detectar la propagació de la malaltia mitjançant les aplicacions per telèfons intel·ligents. Vam calcular i fer estimacions de com seria l'efecte d'aquestes aplicacions a la vida normal. 

I quins van ser els resultats?
El resultat principal és que l'efecte de les aplicacions en el tractament dels contactes per la covid-19, o per qualsevol malaltia, és bastant reduït. No volem dir que és una cosa inútil, perquè tot ajuda i si detecten un cas, ja és una victòria, però bàsicament recalquem que les aplicacions no ens salvaran de la pandèmia. S'ha de veure si s'estan gastant molts diners en això o no, i si realment val la pena desenvolupar-les o és preferible gastar amb coses més eficaces. Nosaltres ens mullem més pels rastrejadors comuns, les persones.

Com vau arribar al resultat de què l'impacte seria bastant reduït?
Bàsicament és un resultat de càlcul. Vam observar quina és la penetració del telèfon mòbil intel·ligent en la societat, no fa falta fer una recerca gaire extensa. Potser pensem que tothom té telèfon mòbil, però això és mentida. Molta gent gran no té smartphone, tenen telèfon fix o mòbils sense tecnologia Bluetooth, i els més petits tampoc. Aquests també contagien i formen part de la cadena de transmissió de la malaltia. Aquests formen un 25% de la societat a Espanya i Catalunya, un percentatge important, per tant només hi ha el 75% o 80% de la població que té mòbil.

També s'ha de tenir en compte que tothom es descarregui l'aplicació...
Clar! D'aquest 75% (o 80%) de la població que té mòbil, tots se la descarregarien? Vam fer recerca per mirar el grau de penetració de les aplicacions més famoses que hi ha al món, com WhatsApp, Facebook o Instagram, i no tothom les té instal·lades. Si no tothom que té smartphone té WhatsApp, és complicat pensar que tots s'instal·larien aquesta aplicació... A més a més, instal·lar-la tampoc vol dir utilitzar-la, s'ha de sincronitzar amb el Bluetooth, donar els permisos de localització... 

Aquí és on entra ja en joc el conflicte amb si vulnera el dret a la intimitat?
Sí! És complicat determinar quin percentatge de gent vol prioritzar la instal·lació d'aquesta aplicació respecte a la seva intimitat, valorar privacitat de cada persona és molt subjectiu. Però hi ha molta gent a la qual no li agrada que el govern la controli, o Google, que no sé si és millor o pitjor. Això provocaria que encara més gent deixés de descarregar-se l'aplicació. A Alemanya existeix i s'ho ha instal·lat el 19% de la població, i està molt ben acceptada allà; a Noruega el 25%, i realment és un número molt gran i positiu. 

Perquè funcioni les dues persones en contacte haurien de tenir l'aplicació, no?
Exacte! Abans la probabilitat que et deia era que jo, o qualsevol persona, la tingués instal·lada, una probabilitat que és del 25% a Noruega, i agafaríem el mateix percentatge per estimar-ho. Aquesta probabilitat és en mi o en la persona que em contagia o contagio, per tant, en probabilitat per calcular-ho s'ha de fer l'operació de multiplicació: 0,25 per 0,25, i ens quedem amb un 6% més o menys. Per tant, des de la premissa que l'aplicació funciona perfectament, que això ja és un altre tema, si el 25% de la població té instal·lada l'aplicació, voldria dir que aquest 25% només detecta un 6% dels contactes, és a dir, que la resta de contactes amb gent que no té l'aplicació o que tan sols la té un dels dos, no serviria de res. 

Quina solució proposes tu per detectar el màxim nombre de contagis?
Els rastrejadors i, sobretot, invertir en salut pública. Si estàs al metro callat i assegut i no toques ningú, no contagiaràs, i en canvi, sortirien totes les alarmes de l'aplicació per tot arreu. A més a més, llavors el CAP gastaria molts més recursos públics perquè hauria d'estar fent trucades o visites a gent que segurament no té res. Per nosaltres la millor opció és fer un tractament molt més personalitzat. Però per això és necessari invertir en més rastrejadors i contractar gent. Si no anem per aquest camí, és probable que tinguem una segona onada, i si tanquem un altre cop, les repercussions econòmiques seran molt pitjors que contractar ara, mm... No ho sé, 1000 persones?

Al metro és un lloc on podrien sortir força alarmes de covid-19 amb l'aplicació. Font: ACN

Què podria comportar que et sortís l'alarma de l'aplicació?
Clar, és que entren en joc moltes qüestions de legalitat, ja a part de l'estudi. Jo em pregunto, si jo tinc l'aplicació, per exemple, i vaig amb un sopar o al metro i em diu que he estat en contacte amb una persona amb covid, amb aquesta alarma puc anar al CAP i demanar que em facin un PCR? Si no tinc símptomes em diran que no... Quanta gent rebrà alarmes constantment? Saturaríem el CAP? Tindria dret a demanar la baixa a l'empresa on treballo? No sé si tot això està resolt, sobre aquest punt parlo des de la ignorància.

Com evolucionen els rebrots a Barcelona i al Segrià?
Ara estem visualitzant com es comporta el Segrià i arriba a un número reproductiu que està al voltant del valor 1, aquest número quan és més gran que 1 vol dir que creix i més petit que està decreixent, ha passat de 3 a 2 i ara s'apropa a 1. Som positius en aquest sentit, però encara és una zona molt perillosa perquè hi ha molts casos actius. Els brots de l'Hospitalet i Barcelona s'han agafat molt abans que els de Lleida, a Lleida es va deixar passar perquè era dels primers, suposo que el Govern no confiava en el fet que creixeria tant, i van actuar una mica tard. 

Quin creus que ha estat el problema o l'origen dels nous rebrots?
Per mi, els llocs d'oci nocturn. Les festes, els sopars... Els recintes tancats amb poca ventilació, música alta i on la gent crida és el pitjor. No criminalitzo els joves, però molts llocs d'aquests, més perillosos, són freqüentats per ells. Penso que les mesures de protecció, tant per la gent jove com gran, no s'estan prenent amb prou consciència, el que passa és que la gent gran no acostuma a ficar-se en llocs tancats amb tanta multitud de gent, per això l'edat mitjana del rebrot ha baixat molt.

Sergio Alonso, coordinador de l'estudi de la UPC.