El candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units, Joe Bide, acaricia el triomf després de la quarta nit d'un escrutini agonitzant que cada vegada deixa a l'actual president, Donald Trump, amb menys possibilitats de sortir reelegit.

Passades més de 24 hores sense canvis al Col·legi Electoral, Biden manté 253 delegats davant els 214 de Trump. Tots dos necessiten un mínim de 270 per guanyar les eleccions.

Els Estats Units entren en el seu cinquè dia d'escrutini sense un president electe i sense saber quan acabarà el còmput dels vots, que s'està convertint en un procés molt dur per a un país profundament polaritzat. Mentrestant, el president Donald Trump continua denunciant frau electoral.

Sis estats continuen amb escrutinis molt renyits - Arizona, Nevada i Geòrgia - encara que la clau per a posar fi al llarg recompte és Pennsilvània, que amb els seus 20 vots electorals donaria automàticament la victòria al demòcrata. Per ara, Biden lidera l'escrutini d'aquest estat amb el 99% de vots escrutats, però ho fa només amb quatre dècimes de diferència, 49,6% a 49,2%. Pot semblar poc, però els 28.877 vots que separen ara als candidats són un gran gir respecte als prop de 700.000 amb els quals Trump avantatjava a Biden la nit electoral en aquest estat anomenat "mur blau".

Biden també ha aconseguit capgirar el recompte a Geòrgia, estat en el qual ara avantatja a Trump per uns 4.020 vots, un marge molt ajustat amb l'escrutini quasi complet que donarà peu a un nou recompte en els pròxims dies.

Geòrgia assigna 16 delegats al Col·legi Electoral i, com els de Pennsilvània, Trump els necessita per fer-se amb una, cada vegada més improbable, victòria.

El tercer estat en la llista d'espera és Nevada, on Biden compta amb un 49,8% dels vots i Trump un 48%. Una diferència de 22.657 vots aproximadament que s'ha ampliat en les últimes hores gràcies a l'avanç de l'escrutini a Las Vegas, on també continuen la majoria de sufragis per comptar.

A Arizona, finalment, un estat que mitjans com Fox News i Associated Press ja projectaven a favor del demòcrata durant la nit electoral, però que altres mitjans consideren prematur, l'avantatja que tenia Biden s'ha anat esfumant fins als 29.861 vots, 49.6% a 48.7%.

Ara mateix és difícil predir quan se sabrà quin candidat serà el nou president electe dels Estats Units, ja que les distàncies són mínimes en els estats en disputa i els escrutinis més lents de l'esperat.

Joe Biden, el president de la conciliació

El candidat demòcrata s'ha presentat com el futur president de la conciliació i la unió de tots els estatunidencs, mentre encapçala el recompte i en contrast amb l'estratègia de Trump de promoure la divisió posant en dubte la integritat del sistema democràtic.

En un to calmat, Biden ha parlat des de, Chase Center de Wilmington, Delaware, on resideix, per llançar un missatge de comunió de tots els estatunidencs en afirmar que "no hi ha temps a perdre" en un país polaritzat amb problemes urgents de resoldre com la Covid-19, el deteriorament de l'economia, la injustícia racial i la crisi climàtica.

"El nostre viatge és cap a una unió més perfecta i contínua en moviment. Els EUA tenim punts de vista forts, tenim forts desacords i això està bé, els forts desacords són inevitables i en democràcia els desacords forts són sans", ha començat Biden.

Tot i aquest to completament diferent de l'utilitzat dijous per Trump, el que va ser vicepresident de Barack Obama ha tirat un dard al seu rival republicà en els comicis. "El propòsit de la nostra política no és una guerra implacable sense fi, no. El propòsit de la nostra política, el treball de la nació no és avivar les flames del conflicte per resoldre els problemes", ha afirmat.

Biden ha avisat que tots els vots s'han de tenir en compte, "vostès saben que demostrarem de nou el que hem demostrat durant 244 anys en aquest país, la democràcia funciona. El seu vot serà comptat. No m'importa que la gent ho intenti evitar. No deixaré que succeeixi, s'escoltarà a la gent", ha assegurat.

En mig d'un clima de crispació, manifestants a diferents parts dels Estats Units han convocat protestes per demanar que Trump marxi, mentres que els seus partidaris es menifesten sota el lema "Atureu el robatori" de les eleccions.

De fet, el líder demòcrata té previst dirigir-se a la nació de seguida que els mitjans el proclamin guanyador. I la tesnió als carrers ha fet que aquest sigui un moment per al qual el Servei Secret vol estar preparat. D'aquí que hagi començat a augmentar el nombre d'agents que protegeixen el candidat presidencial demòcrata, segons ha informat el diari The Washington Post, que cita dues fonts familiaritzades amb els plans.

Reforç ja des del març

Biden ja comptava amb protecció del Servei Secret des del març, quan es va fer amb la nominació presidencial demòcrata, encara que la xifra d'agents augmentaria en cas que es convertís en president electe. Segons The Washington Post, els nous agents es dirigiran al centre de convencions de Wilmington (Delaware), ciutat de residència del candidat demòcrata i on els membres de la campanya de Biden estan esperant els resultats del recompte en els estats clau de Pennsilvània, Geòrgia, Nevada, Carolina del Nord i Arizona.

Biden ha rebut protecció durant sis mesos després de deixar la Casa Blanca, on va exercir com a vicepresident de Barack Obama entre 2009 i 2017. El nom en clau que el Servei Secret li va donar aleshores era "Celta" ("Cèltic" en anglès), una denominació que ha tornat a fer-se servir durant aquesta campanya electoral, segons van dir a la CNN el març dues fonts familiaritzades amb l'assumpte.

El Suprem actua a Pennsilvània

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha acceptat una demanda interposada pels republicans amb caràcter d'urgència i ha ordenat a l'estat de Pennsilvània que separi els vots que van arribar després de la jornada electoral, un fet que ja contemplen els protocols de l'estat.

En una ordre escrita pel magistrat conservador Samuel Alito, s'ha ordenat que es compleixi amb la separació de tots els vots rebuts per correu després de les 20.00 hores del dia 3 de novembre (hora de tancament de les urnes, que s'emmagatzemin per separat i que si es compten, també sigui per separat.

Alito assenyala que la secretaria d'Estat de Pennsilvània, la màxima autoritat electoral, Kathy Boockvar (demòcrata), "no ha estat capaç de verificar que totes les juntes electorals (dels comptats) estiguessin complint amb l'ordre de la Secretaria" de separar aquests vots.

L'ordre de l'Alt Tribunal respon a una demanda interposada pel partit republicà amb l'objectiu que aquests vots siguin declarats nuls, un procés que litiga en una demanda paral·lela.

Com ha defensat ja el president dels EUA, Donald Trump, els conservadors de Pennsilvània consideren que els vots per correu rebuts després del dia de les eleccions han de ser considerats nuls, encara que el segell demostri que han estat rebuts dins de termini.

La Cort Suprema de Pennsilvània ha ampliat la data límit de recepció de les paperetes emeses per correu, a causa dels retards que ha patit el Servei Postal a causa de l'augment d'aquest tipus de vot per la situació de pandèmia.